Colau examinarà les pensions concedides als agents del 4-F

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, preveu examinar els protocols de concessió de pensions a dos guàrdies urbans implicats en el cas 4-F, la desocupació d'un edifici que va tenir greus conseqüències per a la salut d'un guàrdia urbà i en el qual diversos joves van ser condemnats a presó.

Colau ha fet avui aquesta consideració després d'entrevistar-se amb la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, amb qui no ha abordat aquest tema, segons ha explicat en roda de premsa.

Molt prudent, Ada Colau ha assegurat que fins que no tingui tota la informació disponible sobre aquest tema no anunciarà si l'Ajuntament pren mesures o no contra la concessió de pensions als dos guàrdies urbans, les declaracions dels quals van ser clau per a la imputació dels quatre joves i que, posteriorment, van ser condemnats a presó per un altre cas de tortures.

Actualment, els dos agents reben una pensió de la Seguretat Social, una situació que, segons el parer de Colau, "no s'explica des del sentit comú". Els agents van rebre les baixes al mateix temps que eren condemnats per haver torturat un noi de Trinitat i Tobago que havien detingut en una discoteca on estava de festa. Segons la sentència, els agents Victor Bayona i Bakari Samyang van arribar a apagar-li cigarretes al cos i amenaçar-lo amb una pistola.

No obstant això, l'alcaldessa ha precisat que "aplico el principi de prudència i fins que no tingui informació" sobre de quina manera s'han atorgat les pensions, "no puc anunciar ni prometre res".

El nou cap de la Guàrdia Urbana, Amadeu Recasens, ja s'ha entrevistat aquesta setmana amb els intendents d'aquest cos, segons ha explicat Colau, que espera tenir informació sobre aquest tema.

La nova alcaldessa de Barcelona ha reiterat la seva "plena confiança" en el cos de la Guàrdia Urbana.

L'anomenat cas 4-F es refereix als fets succeïts el 4 de febrer del 2006 a Barcelona, quan la Guàrdia Urbana va detenir diversos joves, quatre dels quals van ser condemnats i van ingressar a la presó per la seva relació amb l'agressió a un agent durant el desallotjament de l'edifici Palau Alòs, al carrer Sant Pere més Baix.

L'agent va quedar en estat tetraplègic a causa d'una agressió, que no s'ha aclarit com va passar.

Una de les persones detingudes i enviades a la presó era la jove Patricia Heras, que es va suïcidar durant un permís penitenciari l'any 2011.

Aquests fets es narren en el documental Ciutat Morta, que va aconseguir una gran audiència quan es va emetre per TV3, el gener d'aquest any.

Pel que es fa a la suspensió d'hores extres de la Guàrdia Urbana, decidida per Xavier Trias i que hauria suposat un menor nombre d'agents al carrer en els últims dies, Colau ha indicat que amb el pressupost actual "és clar" que no es podran cobrir les mateixes hores extra que fins ara.

Actualment, un guàrdia urbà cobra 22 euros (abans onze euros) per cada hora extra, igual que un bomber de la ciutat de Barcelona, una equiparació salarial que va aprovar Trias, segons ha informat avui l'alcaldessa.