_
_
_
_

Unió surt del Govern de Mas pel rebuig al pla d’independència

Els democristians asseguren que la federació no s'ha trencat i es comprometen a "garantir l'estabilitat" del Govern fins a les properes eleccions del 27-S. Mas obliga els dimissionaris a acudir avui al Parlament

Miquel Noguer
Josep Antoni Duran Lleida abandona la reunió d'Unió.
Josep Antoni Duran Lleida abandona la reunió d'Unió. massimiliano minocri

El pla sobiranista d'Artur Mas ha acabat per trencar el seu Govern. La direcció d'Unió Democràtica de Catalunya, soci minoritari de la federació CiU, va decidir ahir que els seus tres consellers surtin de l'Executiu català en no acceptar l'“ultimàtum” que Convergència els va llançar el dilluns perquè es decidissin sobre si donen suport o no a la independència. Els tres consellers sortiran del Govern de forma immediata. Amb tot, Unió va assegurar que seguirà donant suport a l'Executiu de Mas al Parlament i que la ruptura no afecta el grup parlamentari de CiU al Congrés ni als ajuntaments catalans.

Segons Unió, ells no volen trencar la federació però es neguen a donar suport a la independència en les properes eleccions. Ahir a la nit Convergència es va reunir per decidir la seva resposta. Fonts de la direcció van explicar que de les intervencions dels dirigents es desprèn que la federació CiU és inviable amb Unió fora del Govern i que Artur Mas seguirà endavant amb el seu pla elaborant una candidatura per a les eleccions de setembre reservada només a persones que donin suport a la independència, tant de dins com de fora del seu partit. Les mateixes fonts van explicar, no obstant això, que és factible que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida es mantingui com a portaveu del grup parlamentari català al Congrés fins al final de la legislatura. Es tractaria que la ruptura sigui “el més civilitzada possible”, van dir aquestes fonts.

Cal veure l'abast real d'aquesta mesura, ja que el sector independentista d'Unió rebutja del tot la decisió impulsada per la cúpula i es nega a abandonar els seus càrrecs al Govern català. És el cas del secretari d'Universitats, Antoni Castellà, que lidera el sector crític del partit democristià. “El que ha fet la direcció és un xantatge al president Mas”, va assegurar Castellà, qui va demanar un congrés extraordinari d'Unió.

Hores abans el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, no va aclarir quan es produirà exactament el relleu. De moment, el president català, Artur Mas, ha ordenat que tots els seus consellers, també els d'Unió, acudeixin avui al Parlament on se celebra un ple ordinari amb sessió de control inclosa. Això significa que consellers que ja han anunciat la seva marxa podrien haver de respondre les preguntes de l'oposició. “Això és un autèntic despropòsit”, van afirmar ahir fonts d'Unió.

La decisió d'abandonar el Govern va ser votada per l'executiva del partit. Va disposar de 16 suports del sector oficialista, que lidera Josep Antoni Duran i el mateix Espadaler, i deu vots en contra del sector crític. Va haver-hi dues abstencions. Espadaler va justificar la decisió per l'“ultimàtum” que els va llançar CDC en el sentit de decidir en el termini de tres dies si Unió acceptava o no formar part d'una candidatura nítidament independentista per a les eleccions autonòmiques. Duran, líder del partit, que no va voler comparèixer per explicar la decisió, va ser el primer a abandonar la reunió i només va parlar a través de les xarxes socials. Va assegurar a Twitter que va donar suport a la decisió de sortir del Govern per “moltes raons”, una d'aquestes, va escriure, “l'ultimàtum de CDC de donar suport sí o sí en tres dies” a la seva proposta de llista per la independència davant el 27-S. “No hi ha cap diàleg”, va lamentar.

Espadaler va ser l'encarregat de respondre les preguntes dels periodistes. “Hem acordat fer un pas enrere i sortir del Govern com a exercici de coherència però en garantirem l'estabilitat fins a l'últim dia de la legislatura”, va dir. “La federació CiU té expressió als parlaments, a ajuntaments i altres institucions, i això no canvia”, va afegir.

Complicada llista conjunta

Per tant, Unió va deixar en mans dels seus socis de Convergència la decisió final sobre si es poden mantenir d'alguna forma les sigles de CiU. “Em consta que el president de la Generalitat té interès què així sigui”, va dir Espadaler. Una possible fórmula per vehicular-ho seria acudir a les eleccions de setembre sense les sigles i estudiar després si es poden recuperar. Aquesta idea, no obstant això, no sedueix en absolut els sectors sobiranistes. Espadaler no es va voler posicionar sobre la llista ni si podria encapçalar una candidatura alternativa a Mas. “No hem fet aquest debat”, va dir.

Convergència i Unió té entre els seus actius 429 alcaldes a Catalunya i 3.333 regidors. D'aquests, aproximadament una quarta part són d'Unió. Al Parlament català el partit de Duran té 14 diputats d'un total de 50 del grup de CiU. Al Congrés sis dels 16 diputats són d'Unió.

Joana Ortega (Barcelona, 1959) ha estat la consellera més favorable a les tesis d’Artur Mas. Des del Departament de la Vicepresidència i Governació va col·laborar molt activament en l'organització de la pseudoconsulta independentista del 9 de novembre passat. A més, va votar sí a la pregunta sobre la independència.

Ramon Espadaler (Vic, 1963), que compagina el càrrec de conseller amb el de secretari general d’Unió Democràtica, ha evitat qualsevol tipus de posicionament a favor o en contra de la independència al si del Govern. Artur Mas assegura que les seves diferències sobre el full de ruta sobiranista no han complicat fins ara la gestió del dia a dia del Govern.

Josep Maria Pelegrí (Lleida, 1965) va precedir Ramon Espadaler en la secretaria general d’Unió, però al final, Josep Antoni Duran Lleida va optar per donar més protagonisme a Espadaler en el partit. El titular d’Agricultura ha mantingut desavinences importants amb dirigents de Convergència pel procés sobiranista.

Mas obliga els dimissionaris a acudir al Parlament

PERE RÍOS

Els tres consellers d'Unió del Govern català acudiran aquest dijous al Ple del Parlament, malgrat haver anunciat que abandonaven els seus càrrecs. Mentre Artur Mas no els accepti la renúncia i nomeni els seus successors, Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí segueixen sent vicepresidenta del Govern, conseller d'Interior i conseller d'Agricultura, respectivament.

Mas els ha anunciat aquest dimecres que el relleu no es produiria de manera immediata, per la qual cosa els tres consellers segueixen en els seus càrrecs i aquest dijous acudiran a la sessió de control, que s'inicia a les 10.00, primer amb les preguntes als membres del Govern i posteriorment al president de la Generalitat. Aquesta situació col·loca els consellers d'Unió en una situació incòmoda, ja que amb tota probabilitat hauran de respondre preguntes dels diferents grups sabent que els queden escasses hores en el càrrec, la qual cosa amb tota probabilitat serà aprofitat per l'oposició per abonar-se en les seves crítiques.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_