Unió surt del Govern de Mas pel rebuig al pla d’independència

El pla sobiranista d'Artur Mas ha acabat per trencar el seu Govern. La direcció d'Unió Democràtica de Catalunya, soci minoritari de la federació CiU, va decidir ahir que els seus tres consellers surtin de l'Executiu català en no acceptar l'“ultimàtum” que Convergència els va llançar el dilluns perquè es decidissin sobre si donen suport o no a la independència. Els tres consellers sortiran del Govern de forma immediata. Amb tot, Unió va assegurar que seguirà donant suport a l'Executiu de Mas al Parlament i que la ruptura no afecta el grup parlamentari de CiU al Congrés ni als ajuntaments catalans.

Segons Unió, ells no volen trencar la federació però es neguen a donar suport a la independència en les properes eleccions. Ahir a la nit Convergència es va reunir per decidir la seva resposta. Fonts de la direcció van explicar que de les intervencions dels dirigents es desprèn que la federació CiU és inviable amb Unió fora del Govern i que Artur Mas seguirà endavant amb el seu pla elaborant una candidatura per a les eleccions de setembre reservada només a persones que donin suport a la independència, tant de dins com de fora del seu partit. Les mateixes fonts van explicar, no obstant això, que és factible que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida es mantingui com a portaveu del grup parlamentari català al Congrés fins al final de la legislatura. Es tractaria que la ruptura sigui “el més civilitzada possible”, van dir aquestes fonts.

Cal veure l'abast real d'aquesta mesura, ja que el sector independentista d'Unió rebutja del tot la decisió impulsada per la cúpula i es nega a abandonar els seus càrrecs al Govern català. És el cas del secretari d'Universitats, Antoni Castellà, que lidera el sector crític del partit democristià. “El que ha fet la direcció és un xantatge al president Mas”, va assegurar Castellà, qui va demanar un congrés extraordinari d'Unió.

Hores abans el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, no va aclarir quan es produirà exactament el relleu. De moment, el president català, Artur Mas, ha ordenat que tots els seus consellers, també els d'Unió, acudeixin avui al Parlament on se celebra un ple ordinari amb sessió de control inclosa. Això significa que consellers que ja han anunciat la seva marxa podrien haver de respondre les preguntes de l'oposició. “Això és un autèntic despropòsit”, van afirmar ahir fonts d'Unió.

La decisió d'abandonar el Govern va ser votada per l'executiva del partit. Va disposar de 16 suports del sector oficialista, que lidera Josep Antoni Duran i el mateix Espadaler, i deu vots en contra del sector crític. Va haver-hi dues abstencions. Espadaler va justificar la decisió per l'“ultimàtum” que els va llançar CDC en el sentit de decidir en el termini de tres dies si Unió acceptava o no formar part d'una candidatura nítidament independentista per a les eleccions autonòmiques. Duran, líder del partit, que no va voler comparèixer per explicar la decisió, va ser el primer a abandonar la reunió i només va parlar a través de les xarxes socials. Va assegurar a Twitter que va donar suport a la decisió de sortir del Govern per “moltes raons”, una d'aquestes, va escriure, “l'ultimàtum de CDC de donar suport sí o sí en tres dies” a la seva proposta de llista per la independència davant el 27-S. “No hi ha cap diàleg”, va lamentar.

Espadaler va ser l'encarregat de respondre les preguntes dels periodistes. “Hem acordat fer un pas enrere i sortir del Govern com a exercici de coherència però en garantirem l'estabilitat fins a l'últim dia de la legislatura”, va dir. “La federació CiU té expressió als parlaments, a ajuntaments i altres institucions, i això no canvia”, va afegir.

Complicada llista conjunta

Per tant, Unió va deixar en mans dels seus socis de Convergència la decisió final sobre si es poden mantenir d'alguna forma les sigles de CiU. “Em consta que el president de la Generalitat té interès què així sigui”, va dir Espadaler. Una possible fórmula per vehicular-ho seria acudir a les eleccions de setembre sense les sigles i estudiar després si es poden recuperar. Aquesta idea, no obstant això, no sedueix en absolut els sectors sobiranistes. Espadaler no es va voler posicionar sobre la llista ni si podria encapçalar una candidatura alternativa a Mas. “No hem fet aquest debat”, va dir.

Convergència i Unió té entre els seus actius 429 alcaldes a Catalunya i 3.333 regidors. D'aquests, aproximadament una quarta part són d'Unió. Al Parlament català el partit de Duran té 14 diputats d'un total de 50 del grup de CiU. Al Congrés sis dels 16 diputats són d'Unió.

Joana Ortega (Barcelona, 1959) ha estat la consellera més favorable a les tesis d’Artur Mas. Des del Departament de la Vicepresidència i Governació va col·laborar molt activament en l'organització de la pseudoconsulta independentista del 9 de novembre passat. A més, va votar sí a la pregunta sobre la independència.

Ramon Espadaler (Vic, 1963), que compagina el càrrec de conseller amb el de secretari general d’Unió Democràtica, ha evitat qualsevol tipus de posicionament a favor o en contra de la independència al si del Govern. Artur Mas assegura que les seves diferències sobre el full de ruta sobiranista no han complicat fins ara la gestió del dia a dia del Govern.

Josep Maria Pelegrí (Lleida, 1965) va precedir Ramon Espadaler en la secretaria general d’Unió, però al final, Josep Antoni Duran Lleida va optar per donar més protagonisme a Espadaler en el partit. El titular d’Agricultura ha mantingut desavinences importants amb dirigents de Convergència pel procés sobiranista.