Tots els tuits del filòsof Pascal

Un dels aforismes més populars de tots els temps potser és: “El cor té raons que la raó no coneix; ho sabem per mil coses”; no menys conegut és el de la força de l'amor i l'apèndix nasal de la reina d’Egipte: “Res mostra millor la vanitat dels homes que el fet de considerar quina és la causa i quins els efectes de l'amor, perquè l'amor pot canviar l'univers sencer. El nas de Cleòpatra”. Tots dos són del filòsof, matemàtic i moralista, entre altres coses, Blaise Pascal (1623-1662), les reflexions del qual estan entre les més citades però que mai s'havien pogut llegir completes en català. Fins ara, en què els seus Pensaments apareixen en la nova col·lecció Ara Clàssics d’Ara Llibres, que pretén portar a les llibreries títols clau de la literatura universal inèdits o introbables al mercat en català, “però en edicions cuidades i actuals, del segle XXI”, apunta Izaskun Arretxe, directora editorial del grup.

Geni de les matemàtiques, precursor del càlcul infinitessimal i inventor de les calculadores (la Pascalina, que va patentar però que no el va fer ric: massa cares de fabricació), Pascal no tenia una particular inclinació cap als temes religiosos, però “va sofrir una espècie de doble conversió que el va portar al jansenisme, que si bé no li va fer abandonar l'àmbit científic en l'època de Descartes i Newton, sí que el va portar a aquests pensaments i a reflexionar sobre aspectes religiosos i teològics”, apunta el professor de Filosofia Miquel Costa, veterà de les traduccions de grans clàssics de la filosofia (Rousseau, Hume, Descartes, Nietzsche… per a la històrica i desapareguda editorial Laia) i que ha invertit en aquest llibre de Pascal dos anys de feina, un dels quals només per redactar les gairebé 500 notes que acompanyen el text.

Amb tirada gradualment per l'ascetisme, el dejuni, la penitència, l'oració i la rutina (tot prepara per ser escollit i predestinat a la salvació quan arribi el judici final) i a limitar els seus contactes en bona part als seus ermitans jansenistes, Pascal va morir jove, amb 39 anys, si bé ja havia tancat tot el seu sistema filosòfic. No així els seus pensaments, incomplets, publicats per vegada primera el 1670, vuit anys després de la seva mort i després de la polèmica religiosa que havien provocat les seves Cartes provincials per jansenistes. Precisament per alleugerir-les d'aspectes d'aquesta tendència, en el que no deixava de ser una lectura apologètica de la religió cristiana, les primeres edicions dels Pensaments van ser retocades.

“És alguna cosa més que una defensa del cristianisme; Pascal, personatge peculiar, va tenir una doble crisi existencial i va ser controvertit i molt contradictori, i això el converteix en un home molt del segle XXI”, manté Josep Ferrer, antic alumne de Costa i un dels caps visibles de la Fundació Pere Coromines (de la qual va néixer la iniciativa de traduir completament Pensaments), cosa que va donar, en la seva opinió, un tret de vigència a Pascal. “La seva manera d'escriure, carregada d'aforismes i diàlegs amb el lector, és d'una gran modernitat formal i aquella tesi seva que el gènere humà està condemnat, que per no pensar-hi busca diversions com el sexe, les reunions socials i l'espectacle, però que tot això l’allunya d'un mateix, del que en essència ets, és un antecedent molt clar de l'existencialisme”, exposa Costa, d’altra banda, per remarcar l’actualitat del pensador francès.

Pensaments és la punta de llança d’Ara clàssics, col·lecció que, amb un parell de títols l'any, anirà oferint perles com, el setembre de l'any que ve, el Diccionari etimològic bàsic de Joan Coromines, liofilització en un sol volum del Diccionari etimològic essencial, que ja va reduir a tres la mítica obra original de deu. A aquest volum el seguirà, en col·laboració amb la Universitat de Girona, el Pickwick de Charles Dickens en l'apassionada traducció de Josep Carner, en una edició definitiva a càrrec de Jaume Coll i Joan Ferrer i que tindrà acarada l'edició anglesa, cosa que es plasmarà en un volum d'unes 1.500 pàgines.

Hi ha públic lector avui per a aquestes exquisitats? “Sí, un de culte, ben delimitat, del qual hem verificat l’existència venent gairebé mil exemplars de Coromines essencial o 1.600 dels seus Itineraris excursionistes; és la franja més jove de gent més madura i ben situada que compra grans obres i joves a partir de 35 anys, amb ganes de consumir bona cultura però ben empaquetada i d’acord amb els temps”, argumenta Arretxe. Els happy few de sempre. I com vendre'ls Pascal? “És un home en crisi donant respostes a l'estil d'un tuit”, deixa anar l'editora. El pensament “Descartes, inútil i incert”, li donaria la raó.