Les claus de les negociacions de Colau per un pacte a Barcelona

Catorze dies després de la victòria de l'activista Ada Colau a Barcelona, segueixen “obertes” les converses amb el PSC i ERC per arribar a algun tipus de pacte, que pot ser en forma d'acords puntuals o de mandat i amb l'entrada d'algun dels dos partits (o tots dos, encara que sembla poc probable) al govern que encapçalarà Barcelona en Comú. Si hi hagués pacte d'estabilitat, seria una fórmula que replicaria el tripartit d'esquerres que va governar la capital catalana des de la recuperació de la democràcia.

Les xifres. Colau té l'alcaldia garantida, perquè va ser la llista més votada, però va guanyar amb només 11 regidors en un ajuntament on la majoria absoluta és de 21. ERC va treure 5 regidors i els socialistes, 4. En sumarien 20, una xifra que facilitaria la governabilitat si a l'eix d'esquerres se sumés puntualment la CUP, que ha obtingut tres regidors.

El debat sobiranista. Al clàssic eix esquerra-dreta se suma avui a Catalunya el debat sobiranista. Sobretot amb la perspectiva de les eleccions previstes per al 27 de setembre, davant les quals els partits mesuren els seus moviments per no perdre ni un vot.

Els ritmes. Ningú descarta que no s'aconsegueixi arribar a un acord durant aquesta setmana. Els ritmes de debat i decisió de Barcelona en Comú són desconeguts pels partits tradicionals, però s'ho prenen amb paciència. Tanta, que consideren la possibilitat d'arribar al ple d'investidura sense tenir res tancat.

La posició d'Esquerra. Els republicans demanen gestos en matèria independentista i pràcticament descarten compartir executiu amb el PSC. Per part d'ERC, és la qüestió nacional la que més allunya el seu candidat, Alfred Bosch, de la coalició de Colau. La setmana passada el president d'ERC va exigir a Colau que se sumés al full de ruta independentista. Una exigència inassumible per Barcelona en Comú perquè es tracta d'un document previ signat també per CiU i perquè en l'aliança que lidera Colau hi ha formacions que, tot i que estan a favor del dret a decidir (com ICV o Podem), no són independentistes. El cap de setmana, Bosch insinuava que descarten compartir govern local amb el PSC: “Se'ns faria molt estrany”, afirmava.

El PSC vol garantia en matèria econòmica. Amb grans coincidències programàtiques en matèria social, les exigències de socialistes i republicans són diferents. El candidat del PSC, Jaume Collboni, prioritza la creació d'ocupació i els senyals de solidesa en matèria econòmica. En aquest sentit, va aplaudir que Colau se sumés a la signatura de l'oferta de l'alcalde en funcions, Xavier Trias (CiU), perquè el Mobile World Congress es quedi a Barcelona més enllà del 2018. Amb tot, i després d'una forta davallada, després de caure d'11 a 4 regidors, la seva predisposició a entrar al govern de Colau és “total”.

Consulta ciutadana si hi hagués pacte. Hi ha un altre element gens menyspreable en la política de pactes. I és la consulta ciutadana que Barcelona en Comú faria per sotmetre un eventual pacte de mandat. Una consulta que seria vinculant i en la qual podrien votar els residents a Barcelona de més de 16 anys que s'inscriguin fins a aquest dijous.