García Albiol perd el poder a Badalona tot i que guanya el carrer

Xavier García Albiol no necessita escalar perquè el vegin bé. Amb els seus 2,01 metres, l’exjugador dels juvenils del Joventut i alcalde en funcions de Badalona s’emparra a un bloc de formigó sobre la vorera per aplaudir, saludar i inclinar el cap en senyal de gratitud als centenars de veïns –ell dirà més tard, a Twitter, que hi van anar 1.500– que l’envolten amb aplaudiments i crits d’“alcalde!”, “alcalde!”, “alcalde!”. Molts són jubilats i llueixen les gorres blaves que el PP va repartir durant la campanya electoral.

García Albiol (47 anys) ha generat a la ciutat tant entusiasme com rebuig pel seu discurs de màxima duresa amb la immigració; especialment, amb dos col·lectius: els gitanos romanesos i els musulmans. Malgrat que ha guanyat les eleccions, des del 24-M va saber que quedaria fora del poder: la coalició d’esquerres sumava majoria. L’alcalde en funcions es va rebel·lar contra el que ha anomenat “pacte de perdedors” i es va dedicar a escalfar les xarxes socials.

Espontània o dirigida, la concentració dels veïns es va celebrar dimarts en una confluència de carrers que és el límit difús entre Llefià i la Salut, la zona zero de García Albiol, el lloc que l’ha vist guanyar i perdre com a polític. Els dos barris més poblats de la ciutat també són el principal graner de vots de García Albiol. El 24 de maig va aconseguir ser, per segona vegada, el candidat més votat: va obtenir deu regidors, va guanyar en 30 dels 34 barris de la tercera ciutat de Catalunya i va pujar també en percentatge de sufragis. I, no obstant això –una circumstància que ha dividit els veïns–, no repetirà com a edil. Per què?

L’auge i la caiguda del gegant que ha donat al PP el seu únic gran bastió a Catalunya pot rastrejar-se en aquella mateixa plaça on, dimarts, va rebre el caliu dels seus partidaris, a pocs metres de la C-31, la cicatriu d’asfalt que parteix en dos la ciutat. En un últim intent per mantenir la vara de comandament, García Albiol va utilitzar aquell suport popular per evitar que el PSC (quatre regidors) afavorís la coalició d’esquerres (Guanyem Badalona, Esquerra, Iniciativa) que finalment governarà la ciutat. Els últims dies l’alcalde els ha dedicat a denunciar una “aliança de perdedors” i a acusar els socialistes de posar la ciutat en mans “dels independentistes radicals de la CUP” (integrada en Guanyem).

García Albiol va cimentar el seu ascens electoral a la frontera de Llefià i la Salut i sempre a costa de la immigració. Davant els comicis del 2003, va demanar denegar l’empadronament als estrangers en situació irregular. Però el seu gran trampolí van ser els problemes de convivència amb la comunitat de gitanos romanesos que resideix a la zona. El 2007, va treure rèdit de les protestes per l’existència de pisos pastera on s’amuntegaven famílies d’aquest col·lectiu.

Tres anys més tard, quan ja era cap de l’oposició i preparava el seu ascens al poder, va repartir al mercat setmanal de la Salut, amb la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, uns pamflets amb el lema “No volem romanesos”, en els quals els vinculava a la delinqüència. Aquesta i altres manifestacions públiques (com quan va qualificar el col·lectiu de “plaga” que havia arribat a Badalona per “delinquir”) li van costar una causa judicial per incitació a l’odi de la qual va sortir il·lès.

Les acusacions de xenofòbia no li van impedir (més aviat al contrari) convertir-se en alcalde el 2011. L’oposició es va conjurar per desbancar-lo del poder a la mínima ocasió, com ha passat ara. “Hi havia un pacte previ de les forces d’esquerres per buscar un govern alternatiu. Albiol no va ser un demòcrata a l’oposició, no ha tingut escrúpols com a alcalde i tampoc esperem res bo d’ell en la nova etapa”, assenyala Àlex Mañas, candidat d’ICV. Mañas tem que, enfuriat i amb deu regidors, el candidat popular es dediqui a “incendiar” la ciutat i a posar els veïns “en contra” del nou equip de govern (encara per formar) i de la futura alcaldessa, Dolors Sabater.

L’oposició acusa García Albiol d’haver practicat una política de terra cremada que, arribat el moment, li ha impedit teixir les aliances necessàries per mantenir el poder. L’encara alcalde en funcions ho nega: “Hem aconseguit que el 95% de les nostres propostes hagin estat consensuades”, diu el popular, que recorda a més que ha aconseguit arribar a acords puntuals amb CiU i PSC. L’alcalde està molt enfadat amb la decisió dels socialistes de donar suport al govern alternatiu: “He parlat amb gent del PSC i em diuen que no comparteixen aquesta decisió”.

A favor seu, García Albiol assenyala que Badalona ha estat declarada “la ciutat més transparent d’Espanya”, que ha “sanejat els comptes municipals” i, especialment, que té “el suport dels veïns”. “He guanyat les eleccions al carrer i he perdut al despatx”, assumeix. En una mostra del seu estil personalista, sol recordar que molts dels seus partidaris ni tan sols són votants del Partit Popular, però que confien en ell per gestionar la ciutat.

El nou govern local pretén fer “un gir social” a les polítiques públiques i, especialment, “desterrar els que atien l’odi i la xenofòbia”, diu Mañas. El regidor electe d’ICV assenyala que García Albiol ha basat la seva política en la divisió. “I no només per qüestions d’ètnia”, agrega, “sinó que també ha dividit els veïns”. Per exemple, els del centre amb la perifèria. Mañas recorda que altres governs (sempre liderats pel PSC) van invertir molt més que Albiol als barris de la perifèria, amb més necessitats i on s’ha concentrat el percentatge d’immigració més elevat. El popular, admet, s’ha sabut vendre millor.

“Albiol s’ha convertit en l’alcalde més popular, això és clar. Utilitza tàctiques del “món de les celebrities i de la faràndula”, diu Mañas. Les fotos al seu compte de Twitter –fent-se selfies amb els veïns, passejant pels mercats o aturant-se en humils bars de barri– ho proven. Nascut ell mateix en un barri obrer, fill de pare d’Almeria i mare catalana, García Albiol sempre ha trepitjat el carrer, on se sent còmode.

Malgrat que li reconeixen mèrits personals, li neguen èxits en la gestió. “Ha practicat la xenofòbia institucional”, diu Mañas en al·lusió a les nombroses polèmiques que García Albiol ha protagonitzat: amb les inspeccions a locals comercials regentats per estrangers; amb la prohibició de resar al carrer durant el Ramadà, etcètera.

La botiga de moda per a senyores que regenta Mercè Badia, al proper passeig de la Salut, és una Badalona a petita escala. “Jo només dic que no vull una mora a l’Ajuntament. I menys que una mora em mani. La feina ha de ser per als espanyols. Però ara surt la propietària”, explica una de les tres empleades del local. Badia replica: “M’alegra molt el canvi. No m’agrada García Albiol, crec que és un racista que divideix la gent. A la meva botiga opinem coses diferents i tenim bona relació”, agrega entre rialles.

Badia diu que dues de les seves empleades són albiolistes. A més de la senyora que no vol “la mora” –en al·lusió a Fátima Taleb, que anava a la llista de Guanyem Badalona i es convertirà en la primera regidora musulmana de la ciutat–, hi ha una noia que “viu a Llefià i creu que el seu barri ha millorat amb Albiol”. Badia i l’altra empleada són contràries a l’alcalde. “Com que hi ha crisi, intenta buscar un culpable, i aquest és l’immigrant”, afirma. “De tota manera”, afegeix, “crec que com a polític és bo, perquè és proper, té carisma i es fica la gent a la butxaca. Crec que té molt recorregut i que Badalona se li quedarà petita”.