“Verificació del sexe”, l’última humiliació per a les futbolistes

"En les competicions per a homes de la FIFA, només els homes poden ser seleccionats per jugar. En les competicions per a dones de la FIFA, només les dones poden ser seleccionades per jugar". Aquestes frases que semblen una trivialitat cacofònica pertanyen al punt 4 del Reglament per a la Verificació de Sexe de l'organització que regeix el futbol mundial. Estan dibuixant amb dues pinzellades una realitat –la de la sexualitat humana– molt més complexa i que, no obstant això, pesa com una espasa de Dàmocles sobre la vida de les dones futbolistes. En concret, de les jugadores que no encaixen en l'estereotip físic de dona esportista, fins al punt d'amenaçar-les amb expulsar-les dels equips i sotmetre-les a una humiliació pública que algunes ja han sofert.

Les dones que es neguen a participar en aquest escrutini humiliant seran sancionades. I el que és pitjor encara, les dones que no encaixin en el seu sexe seran suspeses”, critica Karkazis

Dissabte comença al Canadà el Mundial femení de futbol i amb el xiulet inicial s'haurà imposat una normativa qualificada com a humiliant tant per expertes com per les mateixes esportistes (que prefereixen agafar-s'ho de broma en la seva majoria): les jugadores han de demostrar a la FIFA que són dones. I el que és pitjor, en qualsevol moment pot desfermar-se una tempesta sobre alguna d'elles, n'hi ha prou que un equip consideri que té "motius i evidències" que una jugadora podria ser en realitat un home per iniciar una "investigació a fons". Segons el mateix reglament de la FIFA, s'ha de considerar "qualsevol anomalia de les característiques sexuals secundàries", és a dir, atribucions físiques com pits i malucs amples en dones i pèl corporal o musculatura en homes. Tot per assegurar-se que les jugadores "siguin del sexe correcte".

"Aquesta política pot convidar fàcilment a l'abús apuntant a les dones que no s'ajustin a les normes de feminitat i sotmetre-les a investigacions humiliants i estigmatitzants", denuncia la doctora Katrina Karkazis, especialista en bioètica de la Universitat de Stanford. Karkazis fa molt de temps que denuncia els criteris anticientífics que organismes com el Comitè Olímpic Internacional (COI) i l'Associació Internacional d'Atletisme (IAAF) fan servir per tractar dones com a tramposes, per exemple, amb excés de testosterona al cos, com la corredora sud-africana Caster Semenya. Però el criteri de la FIFA és fins i tot més irracional, si s'ha de jutjar per l'experta. "El càstig és sever. Les dones que es neguen a participar en aquest escrutini humiliant seran sancionades. I el que és pitjor encara, les dones que no encaixin en el seu sexe seran suspeses".

La sud-coreana Park Eun-sun, davantera de més d'1,80 metres, va passar pel seu calvari personal el 2013, quan sis dels set entrenadors de la lliga coreana femenina van instigar un boicot fins que Park, reina de les àrees gràcies al seu físic, demostrés que no era un home. El seu equip ho va qualificar d'atemptat contra els drets humans. Ella es va confessar a Facebook: "Em fa mal el cor i és humiliant. He passat per les proves de sexe moltes vegades i vaig competir al Mundial i als Jocs Olímpics. Sé que aquestes persones estan intentant destruir-me... Però he treballat molt per arribar fins aquí i no em donaré per vençuda tan fàcilment". Ara juga en un dels millors equips de la lliga russa i torna amb la seva selecció al Mundial, on pot ser que el seu aspecte provoqui nous comentaris feridors.

La setmana passada, Doris Fitschen, gerent de la Federació Alemanya de Futbol, confirmava al diari Bild que totes les seves jugadores havien passat l'examen de sexe. La prova: els registres mèdics en els quals figurava la seva última visita al ginecòleg. "No només és invasiu i una violació de la privadesa, a més és poc científic", expressa Karkazis. La ciència té clar que la sexualitat de les persones, les condicions anatòmiques i fisiològiques que caracteritzen cada sexe, està lluny de ser aquest blanc o negre que reclama la legislació de la FIFA. La premsa britànica també va publicar que les jugadores angleses han confirmat el seu sexe. Consultada per aquest diari, una portaveu de l'equip espanyol (que debuta el 9 de juny al Mundial femení) va assegurar que a l'equip mèdic no li consta que hagin de comprovar el sexe de les jugadores, malgrat el que exigeix el reglament.

"Cada vegada hi ha més evidències de la gran diversitat que hi ha en el sexe, que no és un sistema binari, ni molt menys, i que depèn de la genètica, de l'epigenètica, del desenvolupament, de l'entorn i d'altres circumstàncies que poden ocórrer durant la vida de cada persona", explica Victoria Ley, responsable de Salut i Esport del Consell Superior d'Esports. El problema fonamental, al seu parer, és que els coneixements científics no s'estan traslladant a la normativa esportiva. "No només això: es pretén que la biologia s'adapti a la legislació, i això és impossible. El més lògic és que la llei s'adapti a la biologia", lamenta Ley.

A primer cop d'ull, el problema és simple: ser home és un avantatge competint amb dones. El juny del 2011, després d'aprovar aquest reglament de verificació de sexe, la FIFA va enviar una circular (PDF) en la qual assegurava que "les hormones androgèniques [bàsicament la testosterona] tenen efectes que milloren el rendiment i poden proporcionar un avantatge en el futbol" i són, en últim terme, una de les proves definitives per la FIFA, amb exàmens físics i reconeixements de tota mena. Però es tracta d'un plantejament que xoca amb el que la ciència ens ha permès saber: no hi ha un nivell de testosterona que determini que un humà és home o dona. Ni la testosterona ni una altra hormona: "No hi ha un marcador biològic que serveixi per determinar el sexe d'una persona", assenyala rotundament Karkazis.

Un estudi publicat l'any passat concloïa que "la definició del COI d'una dona com algú que té un nivell de testosterona normal és insostenible". L'estudi havia estat impulsat pel mateix COI, que posteriorment es va afanyar a trobar-li pegues. Els resultats d'una anàlisi dels nivells hormonals de gairebé set-cents esportistes olímpics van mostrar que el 13,7% de les dones tenien testosterona per sobre del seu rang típic i un 4,7% estaven directament en el rang habitual dels homes. Entre els atletes d'elit masculins, el 16,5% tenien nivells de testosterona per sota del rang establert i l'1,8% queien fins al nivell de les dones.

Victoria Ley explica que les normes esportives han hagut d'adaptar-se a diferents característiques biològiques i fisiològiques per establir els límits en els seus reglaments, "límits que són arbitraris, ja que es tracta de diferències en un rang de continuïtat i mai són blanc o negre". S'estableixen límits de pes, d'edat i de sexe, però no s'estableixen en moltíssims altres aspectes fisiològics que afecten enormement el rendiment, com la quantitat d'eritròcits, la massa muscular, l'altura, etc. (sempre que es tracti de condicions naturals). "S'accepten alguns avantatges si s'han adquirit per l'entrenament o són innats, encara que siguin conseqüència de mutacions genètiques poc comunes, com la variant 577R del gen ACTN3, que té el 85% dels africans i que ofereix avantatges clars en atletisme", assegura.

L’opció més raonable és tenir en compte únicament la identitat sexual de cada individu”, indica Victoria Ley

"El raonament sobre els nivells de testosterona portaria a descartar també tots els esportistes de més de dos metres d'altura... i adéu a la NBA!", ironitza Ley. Karkazis publicava la setmana passada en un article en la revista científica Science —abans que es conegués el que estava passant al Mundial— que aquesta controvèrsia sobre la sexualitat de les esportistes és de caràcter "social i ètic sobre com entenem i emmarquem la diversitat humana". Afegia: "I això té conseqüències molt reals sobre la vida de la gent". Víctimes de l'oprobi i la injusta desqualificació com Semenya, les índies Dutee Chand (pendent dels tribunals) i Santhi Soundararajan (que es va plantejar el suïcidi), l'espanyola María José Martínez Patiño (suspesa en la dècada del 1980 enmig d'una tempesta mediàtica i personal) o la coreana Park Eun-sun.

"En moltes ocasions no és possible determinar el sexe d'un individu mitjançant paràmetres biològics i, per tant, l'opció més raonable és tenir en compte únicament la identitat sexual de cada individu", indica Ley. Karkazis hi coincideix: "Són dones que han viscut i competit com a dones durant tota la seva vida. Els seus documents legals diuen que són dones. Així que, per què els estan exigint verificació de sexe?".