El Primavera Sound no toca sostre

Convertit en un festival de referència, el Primavera Sound arriba avui a la seva 15a edició aparentment sense tocar sostre. Aquest any la programació torna a barrejar noms nous amb una recuperació històrica de clàssics que ens parla de la velocitat del pas del temps, ja que la nostàlgia apareix cada vegada més de pressa, fins i tot una nostàlgia de fets no viscuts sinó llegits o rebuts com un relat dels aficionats més veterans.

Amb una nodrida representació local en què destaquen Joan Miquel Oliver, Mourn, Nueva Vulcano i Núria Graham, entre d’altres, el festival continua la seva obertura a territoris com el hip-hop i la música africana. Parcial, com no pot ser d’altra manera, una petita mostra d’alguns dels artistes més significatius que passaran pel Fòrum de Barcelona entre avui i dissabte vinent, en el que és el primer gran festival de la temporada, podria estar formada pels següents noms i gèneres.

Clàssics

—Patti Smith. Per partida doble: per una banda, tocant íntegrament Horses, el seu primer disc com si l’any 1975 fos ahir mateix; i després, fent una actuació en clau spoken word. Divendres 29. Escenari Heineken, 20 hores. Dissabte 30. Auditori, 16 hores.

—Underworld. Clàssics de la primera electrònica anglesa ballable, el grup és actiu des de finals dels vuitanta, i vénen a celebrar al Primavera els 20 anys del seu paradigmàtic elapé Dubnobasswithmyheadman. I el tocaran en la seva integritat. Dissabte 30. Escenari Heineken. 1.30 hores.

—Swans. La banda de Michael Gira està vivint una segona joventut gràcies a la trilogia My Father Will Guide Me Up A Rope To The Sky, The Seer i To Be Kind, els seus tres darrers discos. El directe de Swans no s’oblida. És molt aconsellable dur taps. Dissabte 30. Auditori. 17.45 hores.

—Hans Joachim Roedelius. Una mena de mite vivent, llegenda del krautrock, del rock experimental i dels sons ambientals. Exmembre de Cluster, la seva música travessa i explica Alemanya i la segona part del XX. Avui. Auditori. 19.15 hores.

Consagrats

—The Black Keys. La cosa crua, un duo de garatge rock i blues aspre i directe com una manyopla d’espart. Avui. Escenari Primavera 23.45 hores.

—The Strokes. Nascuts a començament de segle i encara validant un rock de guitarres força melòdiques i alegres. Veure’ls entre multituds estimula. Dissabte 30. Escenari Primavera. 23.45 hores.

Poder femení

—The Julie Ruin. Kathleen Hanna és caràcter, actitud i personalitat. Només cal veure el documental The Punk Singer per comprovar-ho. Responsable de l’eclosió feminista dels noranta, Kathleen presenta amb The Julie Ruin Run fast, un altre disc polític en la carrera d’una de les creadores del moviment musical feminista Riot Grrrl. Divendres 29. Ray-Ban. 20.35 hores.

—Sleater-Kinney. Un altre grup que torna, un altre grup seminal del poder femení i de la reivindicació de la dona en un entorn de testosterona com el món del rock. Després d’una aturada d’una dècada, acaben de tornar amb l’incendiari No Cities To Love. Divendres 29. Escenari Heineken. 22.20 hores.

Paraula rimada

—Run The Jewells. Dos pesos pesants, EL-P (blanc) i Killer Mike (negre) en un projecte de hip-hop fosc que representa la unió de electrònica i ritmes pesants, la reivindicació social i l’escapisme. Divendres 29. Escenari ATP. 23.45 hores.

—Tyler The Creator. Membre del col·lectiu Odd Future, que busca donar-li la volta al hip-hop i que s’acosta en solitari a la part més fosca i experimental del gènere. Avui. Escenari Pitchfork. 23.20 hores.

Ells, els sensibles

—Damien Rice. Una veu tènue, ambients delicats, sentiments que es trenquen en un ambient sonor de pop folk i cançons boniques amb un regust de patiment. Debuta aquí amb My favourite faded fantasy. Divendres 29. Escenari Primavera. 21.10 hores.

—Perfume Genius. Mike Andreas és el prototip d’artista hipersensible que s’abandona al pop dramàtic per explicar les seves confessions. Melancolia i piano. Divendres 29. Escenari Pitchfork. 21.30 hores.

—Belle And Sebastian. Paradigma del pop independent delicat, melòdic i ingenu. Presenten Girls In Peacetime Want To Dance, pop plusquamperfet amb picades d’ullet al ball. Divendres 29. Escenari ATP. 21.30 hores.

—Antony And The Johnsons. Un altre paradigma, personatge que plora amb la veu i que teatralitza les seves actuacions per si la seva sensibilitat no s’entén. Actuarà amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Avui. Escenari Heineken. 22.20 hores.

—José González. La cosa més semblant a una lletania, cançons que sembla que no es mouen. Com si es tractés d’un mantra. Presenta Vestiges & Claws. Divendres 29. Auditori. 17.30 hores.

—Tobias Jesso Jr. Les comparacions són odioses, però de vegades encaminen. Tobias Jesso Jr fa pensar en el John Lennon post-Beatles al piano, i és un artista que pot arribar al gran públic perquè no encripta les seves desgràcies. Divendres 29. Escenari Pitchfork. 20.10 hores.

Els nous

—The Bohicas. Grup de rock de guitarres llançat pel mateix segell que va descobrir Arctic Monkeys i Franz Ferdinand. Rock musculós, un nou classicisme. Dissabte 30. Escenari Ray Ban. 22.30 hores.

—Kelela. Una veu al servei d’un R&B remodelat i d’un soul amb ànima electrònica. Podria semblar una barreja entre Bjork i Beyoncé. Avui. Escenari Adidas. 21.45 hores.

—Alt J. Tot i que ja tenen dos elapés, Alt-J encara són nous. Classificar-los és inútil: fan pop a la seva manera, barrejant-lo amb el que tenen a mà. Retorçats sí que ho són. Divendres, 29. Escenari Heineken. 1.30 hores.