Podem de Balears vol ser al Senat ja, pels acords de Govern

Podem i el seu capdavanter a les Illes Balears, Alberto Jarabo, és una de les tres peces claus (amb el PSOE i MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca) per fer reeixir una eventual nova majoria alternativa al PP de José Ramón Bauzá, que ha fet aigua, s'ha enfonsat. La formació de Jarabo, que de no-res passà a tenir 62.600 vots (un 14,68%) i 10 escons del 59 de la Cambra, “avalua” demanar/obtenir una plaça de senador, aviat, entre les dues al Senat que elegirà el nou Parlament. És cert, ha passat.

Jarabo ja ha llançat la possible petició de l’escó senatorial als altres interlocutors socialistes i sobiranistes. Com també és ver que el derrotat Bauzá ha trucat, aquest dilluns des de Madrid a les 14.30, a Jarabo, per saber si la negociació entre MÉS, PSOE i Podem era cosa feta i closa. Bauzá “volia indagar si el pacte estava tancat”, si el PP tenia possibilitats de sobreviure en minoria tolerada.

Bauzá no ha tret esperances de Podem. Segons la versió de Jarabo ell ha estat cortès. En una nota de missatge de text anterior ha reconegut que “l’objectiu és fer fora el PP”. Amb el president que està de sortida ha fet volar coloms i l'ha felicitat “per l’amarga victòria” del PP. Ara el senador de l’esquerra pel Parlament de les Illes Balears és l’expresident socialista en dues legislatures de pactes, Francesc Antich.

La idea de Podem sobre l'entrada al Senat –potser estesa arreu de l’Estat allà on són força determinant– respon al desig estratègic de tenir veu i vot a Madrid abans de les generals. Els escons nominals són, a més, mals de guanyar a les urnes obertes si no ets primer o segon en vots.

El suggeriment d’Alberto Jarabo ha estat plantejat en el marc d’un possible pacte global de programes, i no de quotes, i sense que el suport “condicioni la resta”, segons el mateix dirigent del grup de Pablo Iglesias.

Jarabo ha parlat sobre el futur amb Francina Armengol del PSOE, amb 14 escons (més el de Formentera), i amb Biel Barceló, de MÉS, amb 9 escons. Sumant el diputat d’esquerres de Formentera, la majoria és de 34 en contraposició amb els 20 del PP, els 3 del PI (Proposta per les Illes) i els 2 de Ciutadans (C’s).

El PP ha passat de tot a res a les Balears i ha quedat sense opcions polítiques reals per mantenir el poder que exerceix encara ara –en funcions– de manera hegemònica des del 2011. La caiguda del PP, i del seu líder José Ramón Bauzá, obre les portes al multipartidisme en les institucions. Apareixen opcions per concretar pactes de centreesquerra però amb negociacions complexes.

La normativa obliga a tancar aliances en quatre setmanes per obrir el Parlament, amb l'elecció de la mesa. A més, en els 65 ajuntaments s'hauran d’anticipar les intencions sobre els possibles pactes perquè l'elecció d'alcaldes serà el 13 de juny.

Els quatre consells insulars i bona part dels 66 ajuntaments queden sota la influència d'aquest sisme submarí electoral. Els dirigents dels partits de l'esquerra i assimilables (PSOE, Podem i Més per Mallorca i Menorca i Gent per Formentera) auguren la formació de nous pactes de govern, complexos, que poden suposar l'exclusió del PP.