L’OCDE alerta del llast de la desigualtat per al creixement

Desigualtat no equival a pobresa: la primera pot pujar malgrat que una economia creixi i fins i tot encara que els més desfavorits vegin que la seva situació millora. Per això no falta literatura que defensa que l'augment de la bretxa social no és un problema en si i que la política econòmica només s'ha de preocupar de la reducció de l'exclusió social. L'OCDE, en canvi, defensa que la dispersió de riquesa acaba llastrant l'economia. En concret, l'informe fet públic ahir assenyala que l'increment del coeficient Gini (el més comú per mesurar la desigualtat) entre el 1985 i el 2005 de dos punts en 19 països de l'OCDE va erosionar en 4,7 punts percentuals el creixement acumulat entre el 1990 i el 2010.

Aquest creixement acumulat en el grup de països estudiats va ser del 28% durant aquells anys, cosa que significa que, si no hagués crescut la bretxa social, aquesta expansió hauria fregat el 33%.

El motiu és que l'augment de la desigualtat econòmica es trasllada ràpidament a una disminució de la formació per als més pobres, fet que suposa un gran desaprofitament de potencial i redueix la mobilitat social. I, a l'inrevés, el treball de l'OCDE apunta que, per cada punt del coeficient Gini que es redueix la desigualtat, l'economia s'accelera 0,8 punts percentuals els cinc anys següents.

Al marge de la gran recessió, que ha agreujat els problemes de desigualtat tant en països rics com en pobres, hi ha altres assumptes estructurals darrere de la bretxa social, com el canvi tecnològic. El percentatge d'ocupacions rutinàries (com comptables) es va contreure del 53% al 41% entre el 1995 i el 2010, mentre que van créixer els extrems: els altament qualificats van pujar del 28% al 38% i els relativament poc formats (com els conductors, per exemple), van pujar del 18% al 21%.