La crisi dispara la desigualtat entre rics i pobres a un nivell rècord

Les desigualtats entre rics i pobres s'han situat en el seu màxim nivell des que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va començar a mesurar-les ara fa 30 anys. La diferència s'ha disparat durant la crisi en països com Espanya, entre altres raons pels ajustos fiscals, les pujades d'impostos i les retallades socials. Als 34 països que formen part d'aquesta institució, el 10% dels més afavorits té el 50% de la riquesa, mentre que el 40% dels més pobres només en té el 3%.

En un informe titulat Per què menys desigualtat beneficia tothom, l'OCDE destaca que “no ha estat mai tan elevada la diferència entre rics i pobres”. La detallada anàlisi se centra especialment en el que va passar entre el 2007 i el 2011, els anys més durs de l'última crisi econòmica mundial. En aquest període, els ingressos a les llars van baixar pràcticament a tots els països de l'organització, però en molt menys en les capes més privilegiades.

Les pèrdues van ser especialment elevades als països més afectats per la crisi. A Espanya, per exemple, els ingressos de les famílies van baixar una mitjana del 3,5% anual durant aquest període. Com a Irlanda o Islàndia. En el cas de Grècia, va arribar al 8% anual.

Però l'increment de les desigualtats en aquesta època és més evident si es comparen les capes socials més altes i les més baixes.

L’atur i els ajustos són els factors que més han contribuït a les desigualtats a Espanya

A Espanya, el 10% de les llars més desfavorides van perdre un 13% anual dels seus ingressos entre el 2007 i el 2011, mentre que el 10% de les llars més riques només van perdre un 1,5% anual dels seus guanys.

En el període previ a la crisi, la desigualtat abans d'impostos i beneficis estava bastant estabilitzada, recorda l'OCDE, però es va disparar quan la recessió va arribar al punt més àlgid. I encara ho continua fent en aquests últims temps de lleu recuperació. La raó és doble: l'elevat atur que gairebé no es redueix i els ajustos fiscals que afecten la prestació d'atur, el sector educatiu i l'escassetat d'inversions. És el que està passant a Grècia, Irlanda i Espanya.

En el cas d'Espanya, a més, s'han registrat altres mesures que han incrementat les desigualtats. La consolidació fiscal, assenyala l'OCDE, va incloure augments d'impostos sobre els ingressos i el consum (el 2011 i 2013), alhora que es produïen retallades socials (2013) per a les capes més baixes. L'increment de feines temporals o les diferències salarials entre homes i dones també hi han contribuït. En aquest cas, els països amb més mala nota són, per aquest ordre, Alemanya, Mèxic i Espanya.

Com a conseqüència de tot això, el document destaca que la pobresa ha augmentat de forma preocupant entre el 2007 i el 2011. A tota l'OCDE, la població per sota del nivell de pobresa ha passat de l'1% al 9,4%. A Espanya, és del 18%, gairebé el doble que abans de la crisi. A Grècia, el 27%. I una dada alarmant: els qui més cauen en aquesta fossa ja no són ciutadans de més edat, sinó els joves.