La UE aprova la missió militar contra les màfies a Líbia

L'operació militar amb la qual Europa pretén desmantellar les xarxes de tràfic d'immigrants a través del Mediterrani té ja nom, comandant i seu. Els ministres d'Exteriors han aprovat aquest matí el projecte, un dels més arriscats que ha plantejat la UE dins de la seva política de defensa i seguretat comuna. L'absència d'Estat a Líbia, l'armament del qual disposen les milícies de la zona i la creixent influència de l'autodenominat Estat Islàmic amenaçaran la seguretat de la missió.

El document que han aprovat els titulars d'Exteriors esquiva amb habilitat les principals traves a les quals s'enfrontava el projecte per la controvertida idea de destruir els vaixells sospitosos de destinar-se al transport d'immigrants abans d'emprendre el viatge. El text no esmenta la destrucció –un terme que pot dificultar el necessari aval del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per desenvolupar l'operació–, tot i que preveu “totes les mesures necessàries contra un vaixell o actius relacionats, inclòs desfer-se'n o fer-los inservibles”.

En qualsevol cas, aquesta facultat per desfer-se dels vaixells que poguessin ser utilitzats per traslladar irregularment immigrants des de Líbia fins a les costes europees, en gran mesura italianes, formaria part d'una tercera fase d'aquesta operació. Abans n'hi hauria dues més per les quals la UE considera que no necessita el mandat de l'ONU –encara no ho ha aconseguit– i que ja pot anar desplegant. La primera consisteix a identificar les xarxes de traficants, recaptar informació i patrullar aigües internacionals.

En una segona etapa, els militars es dedicarien a buscar i requisar els vaixells que es trobessin a alta mar i que fossin sospitosos d'utilitzar-se per traslladar estrangers a Europa. Al final d'aquesta segona fase, ja amb mandat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o del Govern libi, es podria fer aquesta mateixa activitat, però en aigües territorials líbies. El pas següent seria emprar tots els mitjans necessaris per inhabilitar els vaixells.

L'operació, anomenada EUNavfor Med (en referència al seu caràcter naval i a la localització mediterrània), tindrà les seves casernes generals a Roma i serà comandada pel contraalmirant italià Enrico Credendino. Se sumarà a les cinc missions militars que la UE ja desenvolupa a diferents punts d'Europa i Àfrica (Bòsnia, Mali, la República Centreafricana i dues a Somàlia).

La missió líbia constitueix una via completament separada de l'altre flanc pel qual Europa intenta contenir els fluxos i, sobretot, evitar les morts al mar: el reforçament de les missions marítimes de Frontex al Mediterrani, el pressupost del qual s'ha triplicat. Aquestes operacions de l'agència europea de fronteres tenen caràcter civil, amb el mandat de vigilar les costes i, si escau, salvar els immigrants que puguin detectar.

La iniciativa respon al mandat atorgat al servei exterior fa menys d'un mes pels caps d'Estat i de Govern de la UE per desenvolupar una missió militar que intenti contenir les sortides d'estrangers des dels ports de Líbia, un país sense estructures estatals i que serveix de punt de partida de bona part dels fluxos que provenen d'Àfrica i el Pròxim Orient. L'any passat van ser rescatades 170.000 persones al Mediterrani, una xifra rècord.

Espanya està disposada a oferir un buc d'acció marítima (BAM) i un avió de reconeixement per a l'operació, segons ha anunciat aquest dilluns el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo. Es tracta d'un avió de patrulla marítima CN-235 VIGMA i d'un buc BAM que va equipat amb un helicòpter, informa Miguel González. Tots dos podrien necessitar entorn de 120 militars. Aquest model d'avió s'està utilitzant en l'operació Atlanta, llançada per la UE el 2008 per combatre la pirateria a l'Índic. El tipus de buc que ofereix Espanya també ha estat utilitzat en l'operació esmentada.

Per evitar malentesos, l'alta representant per la Política Exterior Europea, Federica Mogherini, ha descartat aquest matí qualsevol tipus de presència terrestre europea a Líbia. “No estem planificant de cap manera una intervenció militar a Líbia. Per nosaltres no és una opció. El que planegem és una operació naval, en coordinació esperem amb les autoritats líbies rellevants, per desmantellar el model de negoci de les organitzacions criminals que estan actuant, fent contraban i traficant amb persones”, ha assegurat a la seva entrada al Consell d'Exteriors que presideix.

Tot i això, el document de gestió de crisi elaborat pel servei diplomàtic europeu, avançat la setmana passada per EL PAÍS i que detalla els objectius i els riscos d'aquesta operació, preveu algun tipus de personal a terra per poder complir amb la finalitat de destruir els vaixells. Aquests elements poden ser modificats en funció del mandat del Consell de Seguretat de l'ONU, on Rússia s'ha manifestat contrària a aquesta idea de destruir militarment els vaixells que utilitzen els traficants.

Més enllà d'aprovar la iniciativa líbia, els ministres revisaran els principals elements de la política de defensa i seguretat comuna de la UE. Hi haurà també un debat amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, per reforçar la cooperació entre les dues organitzacions.