15-M col·lateral

Me'n vaig al Centre Cívic Vil·la Florida, que avui fan xerrada de C's. Paisatge humà: joves i no joves amb aquella cabellera –10% Jim Morrison, 90% Isabel Tocino– amb la qual van equipats de sèrie els petits i grans nicolasos. Senyores i senyors amb aquell castellà rar, d'ex de Jordi Pujol jr, sense una màcula fonètica catalana, però que únicament és audible a Barcelona. Sembla que va néixer per modular l'al·locució “Honorato, retiri les ostres”. Ostres, comença l'acte.

La cosa s'obre amb un vídeo d'Albert Rivera en el qual s'explica la seva lluita. Nota mental: la paraula més repetida és espanyols –una manera frontnacional europea normal i corrent de recordar que aquí no estem disposats a repartir magdalenes a estrangers–. Posteriorment parla el número set de la llista per Barcelona. Sinopsi: “regeneració democràtica”, “transparència”, “corrupció”.

Quan això ja sembla una acampada, pren la paraula Carina Mejías, aquella metàfora –noia C's de cap a peus, que anteriorment va ser noia PP descomunal, com un glaçó a Luz de Gas–. Aprofita la revolució lèxica del PP dels noranta, sobre la qual superposa les aportacions C's. Notòries. Verbigràcia: va i diu “ens pregunta si som de dretes o d'esquerres. I jo els explico que”, moment en el qual deixa d'explicar res. El seu discurs, vitalista, optimista, victoriós, Honorato-retiri-etc., posa l'accent en la qualitat democràtica, en la regeneració, en la transparència, en el fet que C's és un partit per a tothom.

Fins que, pam, es depura el concepte tothom. “Si guanyo canviaré el nom a la plaça dels Països Catalans”, “crearem les condicions d'estabilitat perquè empreses estrangeres inverteixin”, “estar al costat dels empresaris és estar” –glups– “al costat dels aturats”, “defensaré els drets lingüístics, davant de les coaccions” –per això, un altre glups, necessitarà que hi hagi coaccions, i de seguida–, “tindré mà dura amb okupes i consultes il·legals” –les dues coses són un no parar, es dedueix–.

En el moment en el qual sento aquesta barreja de regeneració democràtica i el món segons un porter de finca, és 15-M. Un moviment més important del que creiem. Per exemple, ha evitat que a l'Estat hi hagi una extrema dreta determinant en la crisi democràtica. I que la que hi ha, hagi d'apel·lar al lèxic del 15-M per poder colar-se. Si cola, si colen les autodefinicions sobre la realitat, serà un fracàs cultural, un fracàs periodístic enorme.