15 menors d’una escola de Sant Cugat rebran el 25% de castellà

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer un 25% d'hores lectives en castellà al col·legi concertat El Pinar de Nuestra Señora, a Sant Cugat del Vallès, afectarà 15 menors. Es tracta dels nens de les cinc famílies que van sol·licitar via judicial una escolarització que reconegui també el castellà com a llengua vehicular.

El centre encara no ha especificat quants grups classe afectarà la resolució judicial ni la matèria troncal que s'impartirà en castellà per acatar la sentència. Tampoc ha dit si desdoblarà les classes perquè els pares escullin la llengua en què es farà aquesta assignatura, com ho va fer l'Escola Pia Santa Anna de Mataró. Els dos centres van conèixer aquesta setmana la decisió del TSJC. A diferència del col·legi del Maresme, a El Pinar no s'han presentat manifestacions en defensa de la immersió lingüística i la comunitat educativa ha estat molt més hermètica.

El Pinar s'inclina ara com ara a fer matemàtiques –matèria troncal– en castellà, va explicar ahir divendres Ana Losada, portaveu de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). Aquesta associació, que té un grup específic a la població vallesana, va ajudar diversos dels pares en el procés d'acudir als tribunals.

La nova classe en castellà s'ha de començar a fer la setmana vinent per complir la llei. Però davant del gran nombre de menors als quals s'ha reconegut el dret a rebre més classes on la llengua vehicular no sigui el català, El Pinar es planteja revisar el seu projecte educatiu per encaixar l'augment de la presència del castellà.

Una solució similar la va implementar el col·legi Sant Bonaventura Franciscans (Vilanova i la Geltrú). El gener de l'any passat, després que el TSJC també demanés l'augment de classes en castellà, el centre va canviar el projecte educatiu del centre per augmentar la presència de l'espanyol i l'anglès.

Agustín Fernández, el pare dels menors de l'escola de Mataró, va defensar ahir en declaracions a Antena3 que “la gent hauria de poder triar la llengua dels seus fills amb naturalitat”. Fernández va demanar que la Generalitat deixi que “els pares que optin per una educació bilingüe (castellà i català) tinguin les seves opcions i, els que no, en tinguin unes altres”.