Educació per a l’empatia

Tercer llargmetratge de Marie-Castille Mention-Schaar, La profesora de historia és la crònica i, al mateix temps, la culminació d'un relat heroic d'èpica docent: el que va viure en primera persona un dels seus actors –i també coguionista–, Ahmed Dramé, com a alumne en una aula problemàtica –per qüestions d'efervescència hormonal i multiculturalitat conflictiva– d'un institut de Créteil, on una docent va embarcar els seus estudiants en un treball col·lectiu transformador sobre la memòria de l'Holocaust.

Amb un pròleg que esbossa un interrogant sobre l'ús del laïcisme com a estratègia de conformitat, la pel·lícula avança obrint una fractura progressiva entre la seva funcionalitat com a eina de reflexió i el seu ús de llocs comuns expressius que n'afebleixen el missatge.

El testimoni del supervivent Léon Zyguel aporta un moment d'intensitat catàrtica lamentablement rebaixat per la coreografia de llàgrimes dels alumnes que l'escolten. No és l'única relliscada d'un treball al qual li hauria anat bé una sobrietat més elevada de to.