“Ada, parla més fort”

Ada Colau ha començat nerviosa la campanya. Avui a Nou Barris ha admès que va patir algun lapsus en el primer debat televisat, que en algun moment la seva ment va desconnectar-se i es va qüestionar què feia allà, envoltada de polítics professionals. Ella, que ha participat en desenes de programes de televisió, en manifestacions i rodes de premsa, també va passar nervis durant els primers compassos del míting, dalt l’escenari, davant el micròfon. Costava sentir-la, comentava el bon temps que feia –“es nota que arriba la primavera democràtica”– sense que el estava dient semblés coordinar-se amb la seva expressió facial. Fins que Pablo Iglesias se li va acostar per darrere i li va dir: “Ada, parla més fort”. I ha estat aleshores quan Colau ha començat la campanya.

Gentussa i lladres

Colau ha parlat a partir d’aquest instant sense pèls a la llengua. Ha assegurat que sí que hi ha diners per combatre la pobresa “però l’Ajuntament prefereix invertir-los en marines per a mafiosos russos amb iots de 170 metres i dues piscines”. L’únic iot de 170 metres d’eslora que hi ha al món és l’Eclipse, del multimilionari rus Roman Abramóvitx. Tot i que possiblement estava acusant de mafiós el propietari del Chelsea, Colau no va filar un discurs de “llenguatge aspre”, que és el que demanava Iglesias. El líder de Podem no va deixar ningú viu, va carregar contra tot allò que fes pudor de casta. Gentussa i lladres eren qualificatius que Iglesias repetia acompanyats de cognoms, com el professor que passa llista als suspesos de la classe: “Som aspres i ens agrada que no agradem al cap del Sabadell i a Joan Rosell. Als lladres els direm lladres”.

Iglesias va assegurar que aquests lladres i gentussa volen que Podem sigui com els partits de la casta, i una mica de raó no els manca. Iglesias és un orador extraordinari amb pinzellades inconfusibles del Felipe que omplia places de toros. La il·lusió que es copsava a la plaça Major de Nou Barris semblava que es remuntés als anys de la transició. A la sortida de la parada de metro de Llucmajor, voluntaris del partit Solidaritat i Autogestió Internacional (SAIN) repartien fullets contra Podem: “La cueta d’avui és la jaqueta de vellut de fa 40 anys”. El SAIN acusa Iglesias de reciclador de las idees socialdemòcrates de tota la vida.

Josefa Piñeiro, de 79 anys, vestida tota de negre –“sóc vídua”–, confirma que la sensació que té en l’acte és la mateixa que tenia durant la transició. “Però jo no votava el PSOE, jo votava més a l’esquerra. Ara vull el Pablo, com tota la meva família”, explica aquesta catalana d’origen gallec sota els arcs de la plaça. En un jardí proper hi ha una cua de parelles que esperen per casar-se a la seu del districte, acompanyats per familiars i els crits d’Iglesias. Maite Rodríguez i Antonio Díaz són un matrimoni de jubilats de Nou Barris. Ella és una professora d’escola bressol jubilada, ell treballava a la indústria siderúrgica; per protegir-se el cap del sol, Díaz porta una gorra de l’empresa Würth. Rodríguez lamenta que la seva escola, pública, hagi passat a estar gestionada per una empresa privada. Díaz creu que s’estan perdent els serveis públics que van requerir tants anys de lluita. Díaz assenyala certa gent del públic amb les samarretes violetes de Podem i assenyala Iglesias. Tots aixequen el puny, destaca Díaz, “com feia l’esquerra. Esprem que quan l’obrin, no caiguin monedes”.

Iglesias i Víctor Hugo

Si a Colau li mancava l’empenta mitingera d’Iglesias, l’advocat Jaume Asens, candidat de la llista Barcelona en Comú, volia emular la icona de Podem. “Vociferava consignes i va donar per fet que l’acte era un esdeveniment històric. Això d’escriure la història cada setmana és una moda que va néixer amb el Barça de Guardiola, la va heretar l’ANC amb les seves manifestacions i fins i tot ho vaig llegir als anuncis de la cursa d’El Corte Inglés: “Inscriu-t’hi per fer història”. Asens va recordar que per no ser casta limitaran els sous públics mensuals a 2.200 euros nets. Va explicar que Iglesias és un fenomenal guitarrista i cantant que se sap totes les cançons de Sabina. Va demanar que Iglesias i Colau arrenquessin amb la rumba del run-run, una cosa que, per sort, van evitar. Asens també va citar Els miserables, de Víctor Hugo: “No hi ha res millor que un somni per engendrar l’avenir”. Víctor Hugo també escriure que “als homes no els manca força, els manca constància”. Però aquesta cita potser serà útil per al segon capítol d’un partit que ara escriu la història fins i tot un dissabte qualsevol de maig.