Salut sotmet a informació pública els estatuts del consorci del Clínic

El consorci públic en què es convertirà l'hospital Clínic de Barcelona —sense figura jurídica des que el 2008 l'Estat en va traspassar la titularitat a la Generalitat— comença a agafar forma. L'empara que van sol·licitar fa uns quants dies els metges de l'hospital Clínic a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per agilitar el procés ha fet efecte i ahir el Departament de Salut va sotmetre a informació pública els estatuts del nou ens, que estarà participat pel Servei Català de la Salud (CatSalut) i la Universitat de Barcelona (UB). Les bases admeten, tot i això, que el nombre de membres del consorci pugui ser ampliat amb altres “entitats públiques o privades sense ànim de lucre”.

Els estatuts finals modifiquen el document inicial que manejava l'hospital, on també els professionals, agrupats en l'Associació del Coneixement Clínic, participaven en la titularitat del centre. Davant les sospites de privatització que sobrevolaven l'associació professional —creada ad hoc a instàncies de Salut per entrar al consorci—, els metges van renunciar a participar en la titularitat de l'hospital. L'anomenat coneixement clínic tindrà tres cadires al Consell de Govern, però no poder de decisió.

El consorci es regirà pels principis de “rendibilitat, economia, productivitat i amb aplicació de tècniques de gestió empresarial”. Les bases obren la porta, a més, a externalitzar serveis a través de convenis de col·laboració, aliances estratègiques o altres formes de gestió admeses en dret. “Per desenvolupar les seves activitats, el Clínic pot formalitzar convenis de col·laboració amb altres institucions [...] o crear o participar en entitats instrumentals o servir-se d'aquelles de les quals ja sigui titular o tingui participació” —com és el cas de Barnaclínic, el braç privat del Clínic, amb el qual comparteix instal·lacions i personal—.

Amb l'obertura del període d'informació pública que ahir va anunciar Salut al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el Departament estableix un termini de 15 dies hàbils perquè els ciutadans presentin al·legacions a favor o en contra de la constitució del consorci i dels estatuts que el regeixen.

L'hospital podrà cedir la gestió d'activitat a centres públics o privats

La publicació de Salut ve acompanyada també per una memòria justificativa i un informe de l'impacte econòmic que suposarà la nova forma jurídica. Segons el document, el nou ens podrà solucionar el “deute històric per part de l'Ajuntament de Barcelona” a través d'un conveni de col·laboració amb la Generalitat per eixugar el deute: Salut aportarà al centre fins a 122 milions d'euros en 10 anys. L'informe recull, a més, que la constitució del consorci permetrà “regular la situació de l'edifici i dels terrenys de la seu principal de l'hospital”, propietat de la UB.

Aquest pas endavant en el procés administratiu de creació del nou ens coincideix amb un període conflictiu a la sanitat catalana i, en concret, amb la figura jurídica dels consorcis sanitaris en dubte. Just després que Salut frenés el controvertit consorci sanitari de Lleida, que va rebre el rebuig de l'oposició i de més de 40.000 lleidatans, la Sindicatura de Comptes va presentar un informe en el qual va revelar que els consorcis sanitaris cometen “irregularitats recurrents”, com les adjudicacions a dit o els pagaments injustificats a alts càrrecs.