Salut unifica els criteris per diagnosticar la hiperactivitat

El Departament de Salut ha implantat un protocol que unifica els criteris clínics per diagnosticar el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) en els nens. La malaltia, que té una prevalença del 5% en menors de 17 anys, ha generat debats controvertits per les diferències entre els mateixos professionals a l'hora de valorar els factors de risc i diagnosticar el TDAH o no. El protocol pretén, segons Salut, “garantir l'equitat de l'atenció i reduir la variabilitat en el diagnòstic i el tractament”.

“La variabilitat és inherent a la pràctica clínica, que no és una ciència exacta”, explica Josep María Argimon, director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària. Les dades del departament revelen que 13.738 nens van ser atesos per TDAH als centres de salut mental infantojuvenil el 2013, un 24% més que el 2008. “Durant els últims anys han augmentat els casos perquè ha millorat la detecció”, apunta Cristina Molina, responsable del Pla de Salut Mental de Catalunya.

El protocol es fonamenta en deu de les 70 recomanacions clíniques i de tractament que recull la guia de pràctica clínica de TDAH del Ministeri de Sanitat. “Es basen en evidències científiques i en el fet que siguin factibles per ser aplicades dins del sistema sanitari públic”, explica la coordinadora del grup de treball del protocol, Montse Pàmias.

Detecció i diagnòstic

Els experts han concretat que la detecció dels factors de risc depenen de l'escola, de la família i dels serveis d'atenció primària, però el diagnòstic de TDAH només el podran fer els psiquiatres infantils, els psicòlegs clínics o els neuropediatres. “Aquí tothom s'atreveix a diagnosticar i no tothom pot fer-ho perquè es necessita una experiència i uns equips especialitzats que coneguin la psicopatologia del nen”, afirma Molina. El document assenyala la necessitat de coordinar esforços amb els serveis educatius i disposar de programes d'intervenció individualitzats per a nens amb TDAH.

Salut també resol la polèmica sobre l'alarma d'una possible sobremedicació dels nens i prioritza la psicoteràpia conductual per a pares com a tractament inicial. Només davant d'un TDAH moderat o greu “es recomana el tractament combinat (psicològic, farmacològic i intervenció psicopedagògica a l'escola)”.