França aprova la llei que permet espiar sense control judicial

L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimarts per àmplia majoria (438 vots a favor i 86 en contra) la polèmica llei que permet l'espionatge telefònic cibernètic de qualsevol ciutadà sospitós sense control judicial. El projecte, tramitat per la via d’urgència i enmig de la por de nous atemptats a França, legalitza les accions d’accés a dades privades que els serveis secrets fan avui al marge de qualsevol norma. Pel Govern, es tracta d’una llei “necessària” que protegeix els drets individuals. Per especialistes i associacions ciutadanes, és una llei “lliberticida”. Les principals forces polítiques hi han donat suport.

La nova norma permetrà als serveis secrets francesos interceptar comunicacions de sospitosos, accedir a xarxes i bases de dades o obligar a les operadores a facilitar les metadades dels objectius en temps real. I si es considera necessari, també els continguts de converses o missatges. Per dur-ho a terme, la llei preveu que els espies puguin ser alertats de manera automàtica de qualsevol activitat sospitosa mitjançant la instal·lació per part de les operadores, els cercadors o les xarxes de caixes negres per advertir de comportaments susceptibles de ser vigilats. També tindran accés als algorismes en aquelles pràctiques.

La llei també permet als serveis secrets l'ús de sistemes denominats Imsi Catcher, mitjançant els quals els espies podran captar i registrar totes les dades de telèfons o ordinadors de sospitosos, però també de qualsevol persona que es trobi a diversos centenars de metres a la rodona. La instal·lació de balises de seguiment en automòbils, la col·locació de micròfons en llocs privats o, en cas que es consideri necessari, l'entrada a domicilis, també estarà permesa amb una autorització administrativa, sense intervenció dels jutges.

Els motius que la llei preveu per recórrer a aquestes pràctiques van des de la prevenció del terrorisme, la delinqüència organitzada o “la violència col·lectiva”, fins al perill per a “la independència nacional, la defensa nacional o la integritat del territori”, passant per la potencial ingerència estrangera “en els interessos econòmics, industrials o científics” de França.

El Defensor de Drets ha expressat per escrit les seves “reserves” sobre la nova legislació

Les sol·licituds per fer aquestes pràctiques podran partir dels ministeris de Defensa, Interior, Economia i Justícia. S'enviaran a l'anomenada Comissió Nacional de Control de Tècniques d'Informació (dos diputats, dos senadors, dos membres del Consell d'Estat, dos magistrats i un expert informàtic) que, si no hi veu inconvenients, les remetran al primer ministre, que és qui té l'última paraula per autoritzar-ho o denegar-ho. En cas d'urgència, els espies podran actuar immediatament i comunicar després la seva acció. Les possibles protestes de ciutadans que se sentin espiats seran analitzades per aquella comissió o pel Consell d'Estat, no per la justícia ordinària.

El projecte, aprovat pel Consell de Ministres al març, ha estat defensat a l'Assemblea pel cap del Govern, Manuel Valls, que ha recordat en tot moment els atemptats gihadistes del gener i ha assenyalat que la policia ha evitat mitja dotzena d'atacs. Segons Valls, “davant de situacions especials, calen lleis especials”. “Però no d'excepció”, ha insistit, perquè, segons ell, la norma respecta els drets i les llibertats individuals.

No ho veu tan segur ni tan sols el Defensor dels Drets de França, Jacques Toubon, que ha difós un comunicat en el qual expressa les seves “reserves”. I encara menys les desenes d'associacions de ciutadans, el sindicat de la magistratura o els escassos diputats que han anunciat el seu vot en contra o l'abstenció. O la independent Comissió Nacional de Consulta dels Drets de l'Home. Segons la seva presidenta, Christine Lazerges, la llei tanca el perill de caure en “una vigilància generalitzada i indiferenciada”. Es corre el risc, diu, de “posar en perill l'Estat de dret mitjançant una deriva lliberticida”.

Associacions com la Quadrature du Net, 24 Heures Avant 1984, Amnistia Internacional o Reporters Sense Fronteres han engegat aquests dies diverses iniciatives per protestar i alertar la ciutadania. Desenes de parlamentaris han rebut trucades perquè hi votin en contra i a Valls li han enviat un document amb 119.000 signatures. Alguna empresa dedicada a l'emmagatzematge de dades informàtiques ha amenaçat d'anar-se'n de França.

En el debat parlamentari d’aquest dimarts, només els comunistes i els Verds han expressat les seves reticències. Pels comunistes, la llei “sobrepassa àmpliament” la lluita antiterrorista i evita la intervenció dels jutges. Pels Verds, la norma permet “una vigilància massiva”. “Què passarà si demà hi ha un altre Govern?”, s’ha preguntat el seu portaveu, Sergio Coronado, en velada referència al fet que l’ultradretà Front Nacional arribi al poder. Per la UMP, el vot a favor és un gest de “responsabilitat” atès que França és avui “potser el primer objectiu” del gihadisme. El seu portaveu, Eric Ciotti, considera fins i tot “insuficient” la norma per no referir-se als gihadistes que tornen de Síria o l’Iraq.

Davant les crítiques i els dubtes, el president, François Hollande, en un gest sense precedents, enviarà la llei al Tribunal Constitucional perquè l'examini. Al Parlament, no obstant això, una àmplia majoria avala el text. No només gairebé tot el grup socialista (288 escons de 577), sinó també bona part dels diputats de la UMP (198 seients), el principal partit de l'oposició.