Venècia converteix la 56a Biennal en un volcà d’art sociopolític
Immigració, exclusió, fam i ecologia, entre els assumptes d'aquesta edició
Okwui Enwezor (Calabar, Nigèria, 1963) va anunciar, des que el van triar per comissariar l'exposició general de la 56a edició de la Biennal de Venècia titulada Tots els mons futurs, que volia la implicació dels artistes en el convuls moment que es viu al planeta. El crític nigerià pretenia que l'art contemporani tornés a recobrar la importància que ha tingut quan les circumstàncies històriques ho han requerit. I pel que es pot veure als pavellons d'aquests autèntics jocs olímpics de l'art, Enwezor ha aconseguit, de sobres, el seu objectiu.
L'emigració, la fam, la persecució política, la discriminació sexual o el canvi climàtic són alguns dels temes que apareixen a les obres –amb un gran predomini de vídeo i fotografia– exposades d'una banda a l'altra dels Giardini i l'Arsenale. S'obre així una biennal amb més de 60 exposicions de primer nivell en els anomenats esdeveniments col·laterals (Mario Mertz, Charles i Jackson Pollock, Cy Twombly, Jaume Plensa, Albert Serra, Sebastião Salgado, Fabrizio Plessi, o la importància de la còpia en l'art antic). Mentre arriba l'obertura oficial, aquest dissabte (la Biennal s'allargarà fins a finals de novembre), les embarcacions de luxe ja omplen les aigües de la llacuna amb col·leccionistes multimilionaris i famosos, com Cate Blanchett, la musa d'Armani que ha arribat a promocionar el pavelló del seu país, Austràlia. Molts vénen de l'Expo de Milà, que ha fet que la inauguració de la Biennal s'avancés un mes, en una aposta insòlita pel turisme per part del Govern italià, que espera superar els quatre milions de visitants entre tots dos esdeveniments.
Paraula de Karl Marx
La paraula de Karl Marx està present d'una manera predominant en aquesta 56a edició de la Biennal de Venècia. Dos actors llegiran en anglès, almenys dues vegades al dia i durant els set mesos que dura l'exposició els tres volums d'El capital, de Marx, en una performance dirigida pel videoartista Isac Julien (Londres, 1960). Els lectors —un noi i una noia— llegeixen sobre un escenari amb capacitat per a cent persones. Dos monitors gegants projecten el text recitat, en anglès i en alemany, la llengua en què es va publicar el 1867.
El director artístic de la Biennal, Okwui Enwezor, ha proposat la paraula de Marx perquè "El capital és el drama de la nostra època, que té a veure amb cada esfera de la nostra existència i governa els dos llocs on es produeix l'economia: la fàbrica i la borsa". No es tracta d'una seqüència d'escenes documentals com en el telenotícies, sinó d'"una política de la forma respecte al que l'art pot produir", explica Enwezor.
El comissari ha escollit personalment cadascun dels 136 participants perquè la seva obra ha estat influïda per la lectura d'El capital. "Cadascun dels artistes presents representa la meva biografìa i tots aborden temes d'un segle terrible", declarava ahir el comissari, que defensa la necessitat d'una actitud més crítica per part dels artistes.
Okwui Enwezor donava ahir per complerts els seus objectius. El comissari d'aquesta immensa cita artística va explicar que ell personalment havia triat cadascun dels 136 artistes de 36 països que participen en aquesta reflexió sobre els futurs del món. “Cadascun representa la meva pròpia biografia perquè els preocupen els mateixos temes que a mi i tots aborden tragèdies d'un segle terrible i d'un present que no apunta solucions”, va explicar.
La selecció d'Enwezor combina noms famosíssims del món de l'art amb altres desconeguts o amb poca obra realitzada. Amb Boltanski, Steve McQueen, Broodthaers, Jeremy Deller, Marlene Dumas, James Marshall, Bruce Nauman, Obert Smithson o Walker Evans també hi ha un grup potent de semidesconeguts, i un 25% de joves creadors africans que han provocat les crítiques d'alguns periodistes. “Jo no he escollit ningú pel color de la pell”, assegura taxatiu el comissari, que afegeix: “Hi ha artistes negres bons i hi ha artistes negres dolents. Passa el mateix en totes les races”.
El Govern italià espera superar els quatre milions de visitants
La que no està gaire ben representada, per cert, és Espanya, almenys pel que fa al nombre d'artistes. Només a última hora ha estat inclosa Dora García, creadora conceptual que ja va ser al Pavelló d'Espanya el 2011 amb una peça bucle que es desenvolupava al llarg de la biennal. De Llatinoamèrica arriben el colombià Oscar Murillo, la cubana Tania Bruguera (encara que, igual que a Arco, ahir seguia sense saber-se oficialment si pot viatjar) o el tàndem establert a Puerto Rico Allora & Calzadilla.
De la xilena Paz Errazuriz procedeix una de les obres més commovedores de l'exposició. L'artista recorre als arxius d'imatges de la dictadura de Pinochet per parlar de víctimes doblement oblidades. Són travestis i transsexuals que van ser cruelment perseguits i molts d'ells exterminats sense que després ningú els reconegués com a herois; un oblit similar al que van patir els gitanos durant l'extermini nazi.
En un recorregut precipitat per aquesta gegantina exposició crida l'atenció el pes que han recuperat el vídeo i la fotografia com a suports, una cosa que té a veure amb la petició del comissari de recuperar la paraula per narrar històries de manera comprensible per a l'espectador.
La memòria de l'extermini armeni no podia faltar en aquest repàs als grans desastres de la història recent i l'assassinat de milió i mig d'armenis a les mans dels turcs otomans durant la I Guerra Mundial es recorda amb obres de 18 artistes al monestir de Sant Llàtzer. Dins dels actes col·laterals, el pavelló iraquià recull el drama creat per l'Estat Islàmic. L'artista Haider Jabbar, refugiat resident a Turquia, exposa 2.000 aquarel·les amb retrats de persones assassinades per l'ISIS.
