El tancament de botigues i locals d’oci tenalla l’activitat del Gaixample

L'últim mapa de compres que edita Turisme de Barcelona té una novetat. Marca com a centre de compres el Gaixample, les disset illes de cases que concentren des dels anys vuitanta la part més important de l'oferta comercial i d'oci dirigida al públic homosexual de la ciutat, segment de població amb una alta capacitat adquisitiva. Aquesta inclusió arriba just quan sembla que els establiments de la zona (entre Balmes i Urgell, entre Aragó i Gran Via, segons el plànol) ho passen pitjor. S'ha consolidat una alta rotació de botigues dirigides al col·lectiu i en el cas dels bars i discoteques se succeeixen els tancaments i traspassos. Hi ha qui veu en aquest nou panorama un esgotament de la zona, uns altres consideren que no és més que una qüestió d'obertura mental que ha trencat les costures dels usos del Gaixample. Tothom té la crisi en ment.

L'any passat es van traspassar al voltant de mitja dotzena d'establiments —alguns van deixar de centrar-se en el públic LTGB— i aquest any ja n'hi ha un parell, un d'ells el que regentava Juan Andrés Benítez, l'empresari que va morir al Raval després de ser reduït per un grup de Mossos d'Esquadra. Joan Igual, president d'Acegal, l'organització que aglutina les empreses del col·lectiu gai, reconeix aquesta alta rotació i, més enllà de la crisi, circumscriu aquesta mortalitat empresarial a “projectes de vegades poc empresarials, amb moltes ganes, però poc coneixement”. En tot cas, destaca que als tancaments els succeeixen noves obertures i que actualment a la zona amb prou feines hi ha una vintena de locals en traspàs i molts dels que estan pendents de la venda continuen oberts.

Els tancaments són més visibles pel que fa a bars i discoteques. A la façana d'un clàssic com el Dacksy conviu la bandera multicolor amb el cartell de traspàs, una situació similar a la del Dietrich, una de les icones del barri. I alguns dels establiments que han sobreviscut tenen menys públic que fa uns anys. De vegades, perquè es busquen un altre tipus de festes, com les que organitza una tarda de diumenge al mes la Sala Apolo, la Xurros amb xocolata, i la Que treballi Rita!. “No he notat gaire diferència, però sí que és cert que ha canviat la manera de sortir de la gent. Els integrants de la Generació X anaven més a clubs d'ambient a lligar i els Millenials acostumen a anar a tot arreu”, explica Juan Juliá, un dels artífexs de l'estirada internacional del Gaixample. El 2003 va obrir el primer hotel gai a la zona, l'Axel, i ara està embarcat en el segon projecte a la ciutat, a amb prou feines 15 minuts del primer. Des del seu punt de vista, potser l'oferta per al col·lectiu s'ha estès a barris com el Born, tot i que Juliá matisa que mai no ha considerat la zona com un barri estrictament gai. L'oferta es combina i és més híbrida que la que hi ha al barri madrileny de Chueca.

En alguns locals conviu la bandera multicolor amb el cartell de traspàs

Un dels històrics de la zona és Albert Pla. Va obrir la seva botiga de moda M69 fa 15 anys. Reconeix que les vendes han caigut, però “passa el mateix, o pitjor, a la botiga del Born”, que va obrir fa uns anys. En la seva opinió, el problema és la crisi. Cristian Recuero, dependent de la Backo, també reconeix les dificultats. Després de provar sort a Sitges, va obrir en una cantonada de Casanovas amb Consell de Cent. “L'hivern va ser fotut”, admet, fins a tal punt que el propietari va decidir tancar la botiga durant unes setmanes de gener i febrer per esquivar el temporal. Ara han tornat a obrir i les vendes segueixen fluixes. Però com assenyala Juliá, les coses canviaran en poques setmanes. Al juliol i agost el barri és un formiguer de turistes que se sobreescalfa quan entra en escena el Circuit, un dels festivals gais més grans del món. “Aquí hi ha cues perquè la gent no hi cap, a la botiga (que tampoc és gaire gran)”, assenyala Félix Plaza, cap de producte de botigues de Nit, especialitzada en banyadors. Per ell, el Gaixample “manté la seva essència, però no està en la seva etapa d'or”.

Però a l'estiu moltes coses canviaran. Plaza no és l'únic que ho pensa. Rafael Mancilla, propietari d'una altra botiga de moda des de fa nou anys, ES41, assegura que les coses han canviat per la crisi amb una rebaixa de preus i amb una dependència més gran del client estranger. El 85% de la seva clientela és turista. I al juliol i agost, diu, guanya el mateix que amb la meitat de la resta de l'any. Però per a ell, l'èxit de futur de la zona passa per la promoció com a barri. “Que vinguin gais, però que vingui també gent heterosexual; ningú no sap què és el Gaixample”.