A la muntanya encara no hi arriba l’ajuda

Ja han passat cinc dies des que un potent terratrèmol va devastar el Nepal i l'únic indici d'ajuda humanitària que els gairebé 5.000 habitants de Trishuli –una localitat muntanyenca a unes tres hores a l'oest de la capital, Katmandú– han pogut veure són els helicòpters que de tant en tant sobrevolen la zona, sempre de camí cap a altres àrees.

L'habitatge de Jamil Ahmad, de 60 anys, ha quedat partit en dos. Una meitat s'ha convertit en un garbuix de maons i metall, barrejada amb les restes d'un alberg. L'altra meitat encara està dempeus, amb el que hi ha a l’interior exposat a la curiositat de la gent, des dels matalassos familiars fins a un cartell amb la imatge de la Meca. Una mica més avall, al mateix carrer, els enderrocs marquen el lloc on van morir quatre persones, un home i tres dones, en esfondrar-se el seu habitatge al districte 10 de Trishuli, entre els més afectats de l'àrea.

“No ha vingut ningú del Govern. Tampoc hem vist cap equip d'assistència de les organitzacions internacionals”, es lamenta Ahmad. La seva veïna Anju Shakya, de 40 anys, secunda la seva queixa: “Fins ara hem fet servir el menjar que teníem emmagatzemat, però s’acabarà aviat. Ens falta aigua i electricitat”. Des de dissabte tots dos s'han vist obligats, com molts d’altres, a viure en un campament improvisat en una de les dues escoles de la zona. Els afortunats han pogut ocupar un lloc en alguna de les aules. Els que han tingut menys sort viuen en tendes al camp veí en aquesta zona idíl·lica de muntanyes travessada pel riu que li dóna nom.

A moltes zones, només s’hi pot arribar en helicòpter o amb xerpes

Els esforços d'assistència s'han concentrat en els primers dies a les zones més afectades del país, com Gorkha, on es va registrar l'epicentre del sisme, o Katmandú. Els helicòpters tracten de facilitar ajuda a les zones muntanyenques més remotes. Però en un país d'una població de 28 milions de persones molt dispersa i repartida en un terreny molt accidentat, moltes àrees encara estan desateses.

El poblet de Peepaltar, a uns 20 quilòmetres de Trishuli, ha quedat completament destruït. El granger Shiva Prasad Neupane, de 60 anys, intenta arrencar el metall corrugat del que era el segon pis de casa seva per construir un rafal que protegeixi millor els 10 membres de la seva família que la tenda improvisada on viuen ara. “Tot el nostre menjar va quedar sepultat sota els enderrocs. No tenim res per menjar. Fins ara hem sobreviscut comprant a la resta de famílies que sí van poder salvar aliments”, explica. Com altres llogarets que hi ha al voltant, no han rebut encara cap ajuda.

Després del sisme que ha causat més de 5.000 víctimes mortals, 11.000 ferits i més de 450.000 desplaçats, l'ajuda internacional ha arribat en abundància. Els països veïns, com l’Índia, la Xina o el Pakistan, i altres nacions han enviat nombrosos equips d'especialistes i material d'emergència. Les organitzacions humanitàries també es troben sobre el terreny. Però el mal temps, la inestabilitat del terreny en moltes ocasions, o la simple falta d'infraestructures dificulta la distribució de l'ajuda. El petit aeroport Tribhuvan de Katmandú té una mínima capacitat i no dóna l’abast per rebre tants vols com arriben.

Segons explica Miguel Ángel Rodríguez, delegat de comunicació d'emergències de la Creu Roja espanyola desplaçat al Nepal, la principal complicació és l'accés. Dels sis milions d'afectats pel sisme que Creu Roja calcula al país, un 75% viu fora de la vall de Katmandú, en zones remotes, inclosa la serralada de l’Himàlaia.

“Ja de per si mateix els accessos són complicats, després del terratrèmol, molt més encara”, apunta. “En molts casos tenim clar que només es podrà accedir amb xerpa o amb helicòpters”.

D’altra banda, la responsable d’acció humanitària d’Oxfam a Katmandú, Orla Murphy, va indicar en un comunicat que “les carreteres tallades, l'escassetat de combustible i la saturació de l'aeroport de Katmandú, que dificulta la distribució de subministraments bàsics, suposen un important repte per Oxfam i altres actors”.

El Govern nepalès, que ha rebut dures crítiques per la lentitud de la resposta, ha admès que el desastre els ha “ensenyat” que necessiten “gestió organitzativa per afrontar desastres naturals”.