Els Roca tornen a fer les Amèriques

Volen mantenir el compromís. Però també tornar a començar de zero. Sortir de la zona de confort. De les llistes d'espera interminables que garanteixen, de moment, el negoci. Arriscar-se. “I per fer-ho se'ns va acudir fer una gira”, diu Joan Roca. Els germans Roca, propietaris d'El Celler de Can Roca (amb tres estrelles Michelin), tornaran a fer les Amèriques. L'estiu del 2014 van recórrer diversos països i ara repeteixen. Així ho han explicat durant una conversa aquest dilluns a la seu de RBA moderada pel periodista Albert Om. ”Ens han demanat duplicar El Celler en molts llocs. I sempre hem dit que no. És molt difícil traslladar el restaurant si nosaltres no hi som. No volíem obrir nous locals, però ens venia de gust cuinar en altres llocs, amb tot l'equip, 35 persones”, afirma el cuiner.

L'estiu del 2014, en la Cooking Up a Tribute, amb el BBVA van recórrer sis ciutats de quatre països del continent americà (Houston, Dallas, Mèxic DF, Monterrey, Bogotà i Lima) per elaborar gairebé 60.000 plats per a 3.000 persones durant cinc setmanes. Aquest any la gira se centra a Buenos Aires, Miami, Birmingham, Houston i Istanbul. El Jordi, el petit dels tres, és ara als Estats Units buscant nous emplaçaments. “Anem a cada país a fer una invasió. Cuinem amb productes d'allà. De la gira vam tornar tots diferents, conviure durant cinc setmanes viatjant, resolent les complicacions de muntar un restaurant cada setmana en un lloc, va fer que l'equip tornés d'una altra manera”.

"Quins errors vau cometre l'any passat?", els pregunta Om. “Ens bolquem amb els mitjans de comunicació. Al Perú gairebé vam organitzar tres conferències per dia. Intentarem fer més rodes de premsa i no tant una atenció un per un. Volem estar més amb l'equip. Volem liderar el grup des de l'artilleria”, argumenta el Josep.

Abans del viatge, l'1 de juny, tornarà a publicar-se el famós rànquing dels millors restaurants del món. Joan Roca reconeix que vol tornar a ser el número u. El seu germà Josep comparteix el sí. “El matí abans que ens donessin la notícia, em suaven les mans. La part més important és veure com la gent participa del teu èxit, això fa que el rànquing sigui per a molta gent”. Josep afegeix: “En tot cas, passi el que passi, seguirem”. Acaben la conversa parlant, com sempre, dels seus pares. I recordant que tot l'equip acudeix cada dia a menjar al local que regenten. Tot i que des de fa tres anys ja paguen.