Conversió exprés a la gihad

Jacob Orellana bevia, fumava, traficava a petita escala i era aficionat al hip-hop. Expliquen els que el coneixen que, amb 27 anys, no estava gaire centrat i buscava amb certa ansietat un bàlsam apaivagador. Va provar amb el cristianisme, va flirtejar amb el budisme i finalment fa un any va trobar el seu camí: l'islam salafista. Va passar, com passen aquestes coses, arran d'una trobada casual. Va coincidir amb Jalal Badaui, una autoritat a la mesquita salafista de Valls (Alt Camp), en un gimnàs d'arts marcials. Va ser Badaui qui, de mica en mica, li va anar transmetent la seva interpretació ultraconservadora de l'islam.

Orellana havia trobat una pau espiritual que aviat es va truncar. El seu trànsit del salafisme al gihadisme va ser meteòric. Amb un grup de conversos de Terrassa (Vallès Occidental) va formar l'anomenada Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Gihad, que els Mossos d'Esquadra van desarticular a principis de mes i amb la qual suposadament planejaven actes terroristes i el reclutament de gihadistes. Cinc dels onze membres de la Fraternitat són conversos i comparteixen, a més, segons fonts de la policia autonòmica catalana, un perfil molt similar al d'Orellana. Són joves als quals no els havia anat gaire bé a la vida, alguns amb antecedents criminals, a la recerca d'un elixir redemptor capaç de donar sentit a les seves vides. Les seves conversions eren, a més, recents.

Els investigadors no són capaços encara de determinar si el que ha passat a Catalunya és un episodi puntual fruit d'una xarxa de relacions personals o si la captació de conversos és un fenomen que amenaça de repetir-se. El que sí que conclouen les seves perquisicions és que “des de la irrupció de l'Estat islàmic, la radicalització és un procés molt més ràpid”, expliquen fonts dels Mossos. “La conversió al salafisme combatent ara es produeix en mesos”, com en el cas d'Orellana. Si a les forces de seguretat els ha sorprès el protagonisme i la velocitat de radicalització, per alguns membres de la comunitat musulmana era només qüestió de temps que apareguessin fervents conversos disposats a cometre atrocitats en nom de l'islam. Pensen que l'Estat Islàmic ha convertit els conversos en el seu objectiu. Que intenten manipular els extremistes nouvinguts a l'islam, més insegurs i ignorants dels preceptes de la seva nova religió, i d'atreure subjectes torbats i violents cap a la seva causa. “Si veuen que ets convers, els salafistes pensen que no coneixes bé l'islam i que et poden manipular amb més facilitat”, explica Leonardo Nunes, un jove convers madrileny. “Aquest és un nou front obert que ens preocupa molt”, explica Fouad Borni, president de la Federació islàmica de Catalunya. “Si no coneixen bé nostra religió, són més manipulables. Estan en mans de les persones que els han introduït en l'islam”.

No hi ha una xifra oficial de conversos a Espanya. Les oficioses parlen de desenes de milers i diverses fonts consultades asseguren que es tracta d'un col·lectiu que no deixa de créixer. No hi ha ni molt menys un únic perfil de convers. La gran majoria és gent que busca un camí espiritual, encara que també n'hi ha que ho fan només per casar-se. Els que es radicalitzen, com els detinguts a Catalunya, són fins ara casos comptats. En països com el Regne Unit, França, Alemanya o fins i tot Itàlia sí que hi ha hagut més casos de conversos radicalitzats, segons Fernando Reinares, investigador de Terrorisme Global del Reial Institut Elcano. Manuel Torres, expert en terrorisme gihadista de la Universitat Pablo de Olavide a Sevilla, explica que perfils com el d'Orellana responen “a gent que no es converteix a l'islam, sinó directament al gihadisme”. “No busquen respostes espirituals, sinó que els atreu el relat de bons i dolents, un relat maniqueu però ple de certeses”, explica. “Els atreu el discurs victimista, creure's defensors d'una comunitat que consideren indefensa. No és una qüestió religiosa”. Torres assegura que els casos a Espanya de conversos que opten per la via terrorista “han estat fins ara anecdòtics”.

Munició per a la batalla teològica

De la resolució per la qual el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va enviar aquest mes a presó set dels suposats gihadistes de Catalunya es desprèn que bevien d'un còctel ideològic autofabricat (vídeos, textos de suposats savis, interpretacions injustes de l'Alcorà...) amb el qual suposadament trobaven fonament teològic als seus propòsits terroristes. Fonts dels Mossos d'Esquadra detallen que es reunien fora de la mesquita i que era Alí, el perruquer, el cap operatiu que els lliurava els textos amb els quals els adoctrinava.

“En els ambients salafistes es promou ser autodidacta i això és un perill, perquè dos mesos després de l'última borratxera es creuen que ja en saben més que ningú”, diu Leonardo Nunes, un jove convers madrileny que explica que per Facebook li arriben invitacions de l'Estat Islàmic (EI) o de plataformes salafistes. “Hi ha molt poc material sunnita tradicional i moltíssim material salafista gratis a les mesquites i a la xarxa”. Nunes participa en una associació que mira de divulgar textos que refuten teològicament el missatge de l'EI. “Aquesta és una batalla teològica”, assegura Omar Hamzeh, coordinador de la iniciativa.

Poc després de les dues de la tarda, Jalal Badaui acaba de resar a la mesquita d'Al-Sunna, la mateixa en la qual orava Orellana. És un local fosc, una mena de garatge al final d'un carreró, en el qual amb prou feines un diminut cartell escrit en àrab indica que es tracta d'un centre de culte. Badaui, amb barba llarga i abaia blanca fins als peus, prefereix no encaixar la mà a la seva interlocutora per evitar tocar una dona que no sigui la seva. Ja assegut en una cafeteria, ofereix la seva versió de la transformació d'Orellana: “Interiorment estava buit. Se sentia abandonat al seu propi país. Amb uns pares víctimes de l'epidèmia de la separació. Quan va abraçar l'islam, la seva vida va canviar d'un dia per l'altre. Va deixar de fumar, de beure, d'escoltar música i de ficar-se en embolics. Era una persona bellíssima”. A la mesquita fins i tot van intentar buscar-li una dona i expliquen que van trobar amb un home que tenia una filla a Terrassa, epicentre de la suposada cèl·lula terrorista. Orellana va visitar la candidata, però el matrimoni no va acabar de quallar, cosa que va suposar un cop que el jove casador no va encaixar bé, segons Badaui. Va ser llavors quan va començar a freqüentar un grup de conversos enlluernats pels avanços de l'Estat Islàmic i “carregats d'odi cap als infidels”, segons confirmen fonts dels Mossos que han tingut accés a converses entre els ara empresonats.

Quan va tornar a Valls, Orellana era un altre. La seva meteòrica conversió al salafisme combatent era evident. “Va venir canviat, defensava l'Estat Islàmic”, assegura Badaui. “Estava molt content perquè, per ell, el seu avanç era una mena de justícia històrica i ens anava informant sobre el que feia el Daesh. Li vam dir que parés, que s'arruïnaria la vida. A aquests conversos jo els anomeno practicants adolescents. El seu problema és que volen canviar-ho tot de la nit al dia. L'Estat Islàmic s'aprofita de gent com ell, que està perduda”.

Orellana va treballar en una fruiteria propera a la mesquita. Ara hi despatxa Adam Pereira, també convers i company de pis del detingut. Ensenya les marques que li van deixar les manilles el dia en què la policia es va endur Orellana. Té 24 anys i es va convertir en fa tres, quan va conèixer un marroquí que venia drogues i va veure que es feia molt amb la seva família. “Jo estava trist i notava que em faltava alguna cosa a la vida. Quan vaig llegir l'Alcorà, vaig fluixejar. Allà hi havia totes les respostes a les meves preguntes”. Pereira apunta una diferència fonamental entre el seu cas i el d'Orellana. “Jo em vaig convertir abans, però el Jacob va entrar en l'islam en un moment en el qual l'Estat Islàmic avança i surt molt per la tele. Ell volia saber si això estava bé o malament, tenia preguntes”. Explica que els col·legues d'Orellana van anar un parell de vegades a Valls des de Terrassa i van discutir llargament sobre l'Estat Islàmic. De les escoltes telefòniques policials es desprenen frases d'Orellana del tipus: “Saps que morir en nom d'Al·là no dol, que és com un pessiguet”. L'última vegada que es van desplaçar a Valls va ser el primer dissabte d'abril. Tres dies més tard, la policia es va emportar detingut Orellana.

Abans d'acomiadar-se, Badaui aclareix que a Al-Sunna practiquen un “islam salafista molt conservador”, però que no tenen “res a veure amb aquesta banda criminal de l'Estat Islàmic”. Diu que ells rebutgen els infidels, però no volen que se'ls mati. I explica que la música “és odiosa perquè apel·la als sentiments i danya l'esperit”. Fins a quin punt el fet que joves com Orellana es converteixin a un islam salafista influeix en el seu suposat salt al gihadisme combatent és objecte de reflexió en àmbits policials i acadèmics, però també en el si de la mateixa comunitat musulmana.

L’Estat Islàmic és com una secta. Tenen molt carisma”, indica un convers

A menys de mitja hora de Valls, a Tarragona, liberals musulmans i salafistes lliuren una guerra interna i intensa. “L'islamista radical té a Tarragona el poder intel·lectual i la resta ho consideren una desviació de l'islam real”, diu Mohamed Benabderahim, secretari de la lliga d'imams d'Espanya. “Per descomptat, ells no criden a la gihad, però creen mentalitats molt tancades, d'odi als que consideren infidels i a la societat en la qual viuen, de nosaltres contra ells. Quan aquesta gent després accedeix a webs terroristes, és molt més fàcil que caiguin”.

Benabderahim sap de què parla. Es va educar en el wahabisme saudita a Madrid, creient que la música és “la flauta de satanàs”. Més tard, els seus estudis en Ciències Islàmiques al Marroc van transformar la seva visió religiosa i ara lluita contra els extremistes des de l'islam. Considera que Tarragona i Girona són els nuclis més importants de salafisme a Espanya i explica que, des de fa anys, les mesquites porten xeics saudites, kuwaitians o marroquins que propaguen el salafisme. “Per entendre bé l'islam cal estudiar molt. Ells, no obstant això, ofereixen interpretacions fàcils, blanc i negre, halal o haram, lícit o prohibit, i això enganxa”.

Costa imaginar el viatge mental que porta un jove recentment convertit a voler anar-se'n a Síria o atemptar a Espanya. Leonardo Nunes, un jove convers madrileny coneixedor de les tensions que recorren la comunitat, ho explica molt bé. “Per mi, [els defensors de l'Estat islàmic] funcionen com una secta. Tenen molt carisma, molts mitjans i aconsegueixen anul·lar el teu sentit crític. Et fan creure que el seu és l'islam veritable i que la resta són desviacions”. I segueix. “A la sortida de les mesquites, busquen. Si veuen que ets convers, pensen que no coneixes bé l'islam i que et poden manipular. Comencen a dir-te que si l'Alcorà diu això o allò altre. Al principi penses ‘acabo d'arribar a la festa i no dec ser jo l'amo de la veritat’, i et fan dubtar. Apel·len als sentiments amb imatges de nens morts i t'omplen d'odi. T'instauren l'enemic al cap i una vegada l'odies, o estàs amb nosaltres o amb ells”.

Zelador de professió, de 28 anys, Nunes es va convertir en fa quatre. Abans d'acomiadar-se, insisteix en la importància d'un últim factor, que considera decisiu: l'incentiu de la redempció exprés o el desig d'esborrar per sempre un passat farcit d'ombres i tenir l'oportunitat de començar de zero. Per això, alguns conversos senten que han de demostrar, més que els altres, que són especialment piadosos i fer deures extra. “Un dia són al bar bevent-s'ho tot o fent negocis bruts i l'endemà un germà els diu: ‘netejat el cor’. És la gran oportunitat per tornar a néixer”.