El PP es desploma a la Comunitat Valenciana en favor de Ciutadans

Davallada del PP i gir a l'esquerra. Aquestes són les dues característiques que amb una rotunditat enorme defineixen la situació electoral en aquests moments a la Comunitat Valenciana quan falta poc més d'un mes per a les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig. La preocupació dels dirigents populars davant la desafecció creixent dels valencians té plena justificació. S'han allunyat del partit conservador de manera extraordinària durant els últims quatre anys. El Grup Popular a les Corts va arribar a tenir fins a deu imputats en casos de corrupció, com els casos Gürtel, Brugal i Blasco.

Lluny de la sòlida majoria absoluta que van obtenir en les eleccions del 2011, amb el 49,3% dels vots, ara només un 24,5% dels valencians votaria el PP, segons reflecteix el termòmetre electoral elaborat per Metroscopia entre els dies 13 i 15 d'abril, a la comunitat i a la capital.

La irrupció de Ciutadans i Podem elevarà a sis els partits que formaran les futures Corts valencianes, davant dels quatre actuals. En aquest parlament tan fragmentat el PP continua sent el més votat amb 28 dels 99 escons de la Cambra, molt per sota dels 55 actuals. El segueixen el PSOE (23 escons), Ciutadans (17) i Podem (17), per aquest ordre. Darrere dels quatre partits que pugnen avui pel lideratge polític espanyol, mantenen i fins i tot amplien el seu buit Compromís, amb 9 escons (tres més que el 2011), i la coalició Acord Ciutadà / IU, amb cinc actes. UPyD seguiria sense representació i els seus vots potencials se'n van majoritàriament a Ciutadans. D'acord amb l'enquesta, el partit d'Albert Rivera es nodreix d'exvotants d'UPyD –al qual li traurà un 32,9% dels seus actuals suports, cosa que es tradueix en uns 20.000 sufragis– i sobretot del PP, al qual li traurà el 14,3% dels 1,21 milions de vots que té ara, un total de 173.000 vots.

Aquesta transferència és similar a la que es produeix a la majoria de les comunitats autònomes, tot i que València té característiques diferencials en el camp de l'esquerra. Un d'aquests trets és l'existència de Compromís com a força que ascendeix respecte del 2011, així com d'Esquerra Unida, que manté el seu mateix percentatge de suport sense que l'aparició de Podem els hagi minvat els vots. El partit de Pablo Iglesias, amb una previsió de 17 escons, es nodriria del PSOE, que perdria 10 dels 33 escons que va obtenir el 2011. La resta li arribaria de nous votants i d'abstencionistes.

La davallada del PP és tan forta que solapa el descens del PSPV-PSOE en set punts i el situa a tres punts i mig dels populars, quan l'última vegada que es van enfrontar els populars van treure 21 punts als socialistes. Aquest escurçament de distància seria esperançador per al partit que encapçala Ximo Puig si no hagués aparegut Podem en escena que, en principi, pot impedir la seva expansió i el seu creixement. A favor seu, el PP pot dir que continua sent la força més votada. No obstant això, tindrà molt difícil trobar suports per formar govern. La suma de PP i Ciutadans, 28 més 17 escons, respectivament, queda a cinc escons de la majoria absoluta. A més, faltaria veure si el partit que lidera Albert Rivera es prestaria a completar aquesta majoria. De moment el màxim dirigent del partit taronja adverteix que ningú faci comptes amb anticipació sobre l'aportació del seu partit per formar majories.

Tot és nou a València. Quatre partits es trepitgen els talons i l'esquerra té un pes superior a la suma del PP i de Ciutadans. No hi ha dubte que si el PSOE, Podem, Compromís i Esquerra Unida es posen d'acord, s'obriria un govern d'esquerres en sumar 54 escons, quatre sobre la majoria absoluta. Altres fórmules serien possibles, com un acord en minoria entre PSOE i Ciutadans, però requeriria l'abstenció de la resta.

En el moment de les negociacions per establir opcions de govern els representants polítics haurien de tenir en compte el sentiment polític dels ciutadans, com recalquen els investigadors de Metroscopia. Els possibles electors de Ciutadans i Podem, tots dos partits emergents, presenten una característica molt acusada, com és la seva profunda crítica amb el govern del PP a la regió. Els dos electorats deixen molt clar el seu desig de desallotjar el PP del Palau de la Generalitat. Així ho manifesta el 97% dels electors de Podem i el 69% del bloc que dóna suport a Ciutadans. El suport que reben els representants dels partits valencians que aspiren a la presidència reflecteix la desafecció cap al PP. El seu candidat, Alberto Fabra, actual president de la comunitat, és l'únic cap de llista que recull un saldo negatiu (-21) en la valoració general, encara que els seus votants l'aproven i amb escreix. Els valencians, votin qui votin, aproven la resta dels líders.