Mirades sueques a la marginalitat

Després d’acudir gairebé diàriament, durant tres anys, al cafè Lehmitz d’Hamburg, el fotògraf suec Anders Petersen (Estocolm, 1944) va organitzar una exposició amb 350 fotografies que havia realitzat en aquest local freqüentat per prostitutes i els seus clients del districte vermell de la ciutat. El fotògraf va demanar que, si algú es reconeixia, podia agafar la foto i quedar-se-la. Després d’uns dies les parets estaven completament buides; només quedava una foto en què apareixia el mateix Petersen. I és que, a diferència de molts dels fotògrafs catalans i espanyols que han tractat temes marginals com el de la prostitució —amb el gran mestre Joan Colom al capdavant—, en la qual les imatges estan preses gairebé de forma clandestina, en les fotografies de Petersen els clients del bar —treballadors, clients, proxenetes i prostitutes— comparteixen moments de companyonia, ballen, s’abracen, descansen o romanen absorts, mirant a la càmera de cara i de manera directa, demostrant que l’autor de les imatges mostra la seva empatia pels protagonistes de les imatges o fins i tot n’és un més.

Aquesta és la força de les imatges que la Fundació Foto Colectania exposa des d’avui a La temptació d’existir, oberta fins a final de juliol a Barcelona. Segons Font de Mora, director de Foto Colectania, Cafè Lehmitz s’ha convertit en una sèrie mítica que ensenya la “manera intuïtiva i improvisada” de fotografiar de Petersen, sent una seqüència provocadora i plena de vitalitat.

Foto Colectania exposa per primera vegada a Barcelona les seves impactants fotos

Petersen, que va saltar a la fama després de publicar un llibre amb aquestes imatges el 1978 i es va convertir en un dels grans de la fotografia europea, sobretot després que Tom Waits utilitzés s una d’aquestes imatges, la de Rose recolzat sobre Lilly, per a la portada del seu disc Rain Dogs, no està sol. Al primer pis de Foto Colectania es poden veure altres imatges realitzades per Christer Strömholm (Estocolm, 1922-2002), que va ser professor i gran amic de Petersen. Són dos dels grans exponents de la fotografia sueca contemporània, un país que no només produeix mobles que poblen mig món o novel·les negres de fama internacional, a la vista de les 75 imatges que es poden veure per primer cop a Barcelona.

En el cas de Strömholm, la marginalitat és la que es viu a la dècada dels anys seixanta als voltants de Place Blanche i Pigalle de París, poblat de transvestits i transsexuals que exerceixen la seva professió entre les tres i les sis de la matinada, la hora en què la policia canvia de torn i que va immortalitzar a Les Amies de Place Blanche. “Els dos van compartir actitud cap a la vida i la intensitat en la mirada”, va explicar Font de Mora, que va ressaltar la convergència dels dos treballs en “la preocupació per reflectir la complexitat humana i mantenir la complicitat amb les persones que retrataven”, de manera que dedicaven un mínim de dos anys a cada sèrie. “Són imatges de persones amb les quals compartia la meva vida i que crec haver arribat a comprendre”, va escriure Strömholm.

A més, les fotografies de Strömholm són, en certa manera, autoretrats, segons va explicar el seu fill Joakim: “El meu pare deia que totes les fotografies eren un reflex de si mateix. De fet, també es va quedar en els marges de la societat després del suïcidi del seu pare amb una pistola quan ell era un adolescent”, assegura sobre els seus avantpassats.

Quant a la naturalitat amb què posaven els personatges davant la càmera, Joakim va explicar que era fruit de la seva generositat. “La millor manera de fer amics és donar alguna cosa, per això regalava les còpies, i així es va forjar una gran família entre el grup de transsexuals, per això les seves instantànies no són gens voyeur”.