Reus paga un sobrecost de 8 milions en interessos pel Sant Joan

Reus mira de salvar al límit el desemborsament imminent de 34,9 milions d'euros derivats del crèdit per les obres del faraònic Hospital Sant Joan. Quan falta poc menys d'una setmana del termini límit per pagar la milionària quota que el Consistori deu a cinc entitats bancàries i a l'Institut Català de Finances (ICF), l'alcalde, Carles Pellicer, (CiU) ha anunciat que s'han renegociat les condicions del préstec per convertir el que hauria de ser un pagament únic en una liquidació prorratejada. La pròrroga li sortirà cara a l'Ajuntament, perquè l'operació se salda amb un sobrecost de 8 milions d'euros imputables a interessos. Pellicer, que governa en minoria, necessita l'oposició per tirar el tracte endavant i ja ha advertit que "tindrem un greu problema si la resta de grups no donen el vistiplau a l'acord".

El préstec sindicat que l'Ajuntament reusenc va firmar el 2010 per finançar la construcció del controvertit Hospital Sant Joan va concedir una suma de 64,9 milions d'euros. També preveia un reintegrament de 34,9 milions abans del 22 d'abril. En el moment de la signatura, el llavors alcalde Lluís Miquel Pérez (PSC), el mateix home que va xifrar en 170 milions d'euros el cost total de l'equipament, va aventurar que en cinc anys hi hauria prou temps per fer caixa amb la venda de dos terrenys propers a l'hospital.

El temps li ha tret la raó: no ha aparegut comprador i l'actual equip de govern manifesta que està negociant "des del 2013" amb les entitats financeres per suavitzar un pagament que, si es fes de cop, representaria un daltabaix per a la tresoreria municipal.

A falta que ho confirmi el ple municipal, BBVA, La Caixa, Banco Popular, Banco Santander, Bankia i l'ICF s'avindrien a allargar fins al 2025 el termini de devolució dels 34,9 milions però augmentant un 0,25% el tipus d'interès (queda fixat en el 3%) i conservant com a garantia els ingressos, uns 100 milions d'euros a l'any, que rep el Sant Joan del concert que té subscrit amb el CatSalut.

L'augment sobrevingut dels interessos és una altra capa de la teranyina que envolta el mastodòntic Sant Joan. La seva construcció està sent investigada pel jutjat d'instrucció 3 de Reus dins del cas Innova, en el qual s'escodrinyen un reguitzell de presumptes il·legalitats comeses en el si de les empreses municipals. El macrocentre sanitari ha costat a l'exalcalde Pérez una imputació judicial pel pagament de 387.000 euros a l'arquitecte Jorge Batesteza, per tasques de supervisió que suposadament no va fer.

Sobre el paper, a l'hospital li sobra capacitat per atendre 3.000 persones diàriament; Reus té una població de poc més de 100.000 habitants, però mai ha funcionat a ple rendiment. Teresa Batlle, sòcia fundadora de Picharchitects, l'estudi que va aconseguir el projecte, reconeix que des del principi el Sant Joan tenia pinzellades d'obra desproporcionada. "La sensació que era massa gran sí que la teníem, però nosaltres obeíem el que se'ns manava. Sempre se'ns va parlar de fer un hospital comarcal que pogués absorbir serveis que es prestaven a Tarragona". L'arquitecta parla de "criteris molt professionals" en la definició del projecte però al·ludeix al fet que "en aquell moment no hi havia mesura de les coses i es va voler fer un hospital insígnia. La crisi ho ha fet malbé tot".

Batlle diu que no sap si actualment hi ha "espais desocupats" però assegura que el Sant Joan és "un hospital de referència. Vénen professionals de l'arquitectura i de la medicina des de diferents llocs per prendre'l com a exemple".