Obama busca normalitzar la relació amb Llatinoamèrica

"Tots som americans", va dir el president Barack Obama el 17 de desembre del 2014, quan va anunciar la fi de més de mig segle de guerra freda amb Cuba. El missatge es dirigia als cubans, però es va sentir a tot el continent. Amb el gir de la política cubana, els Estats Units volia enterrar dècades de recels amb els veïns del sud.

La doctrina Obama de diàleg, diplomàcia i multilateralisme té la seva versió llatinoamericana. Però en aquesta regió, on els greuges cap al veí del nord reals o imaginaris són una peça valuosa del tauler geopolític, res és tan senzill.

Reforçat pel pacte nuclear amb l'Iran i per l'inici del desglaç amb Cuba, Obama va arribar aquest dijous a la nit a Panamà amb el propòsit de normalitzar les relacions amb el continent, on també ja hi ha Raúl Castro. Les tensions amb Veneçuela demostren que la fi de la guerra freda panamericana no passarà en dos dies.

La VII Cimera de les Amèriques, la reunió triennal dels caps d'Estat i de Govern, serà l'última d'Obama abans d'abandonar la Casa Blanca el 2017. Mai, des que el 2009 va arribar al poder, Obama havia gaudit d'una situació tan avantatjosa davant els líders americans.

L'ambient s'ha destensat entre els EUA i el vell pati posterior, després d'anys en els quals va semblar que Obama es despreocupava del continent. L'anunci que Washington i l'Havana restablirien les relacions diplomàtiques ho canvia tot. El conclave panameny ha de ser l'escenari de la foto dels dos presidents, Barack Obama i Raúl Castro, per fixar la reconciliació.

La teoria de l'Administració d'Obama és que la reconciliació amb Cuba retira un factor "irritant" en la relació amb l'Amèrica Llatina. Cuba servia de pretext per als retrets a la primera potència.

Segons aquesta teoria, la desaparició de Cuba com a excusa altera el tauler. Si el 17 de desembre passat la guerra freda va acabar al Carib, el pas següent, com va passar durant els anys posteriors al final d'aquesta etapa a Europa, és la reunificació del continent.

El senador demòcrata Tim Kaine va viatjar al febrer a Colòmbia, Hondures i Mèxic. I als tres països el missatge dels seus interlocutors oficials va ser idèntic: "És molt important per a la relació entre els Estats Units i altres països de Llatinoamèrica tenir un canal per al diàleg amb Cuba. Això obrirà portes tancades durant molts anys als Estats Units a la regió".

"La decisió sobre Cuba és l'acte polític simbòlicament més important dels EUA sobre l'Amèrica Llatina des dels acords de Jimmy Carter sobre Panamà", diu Michael Shifter, president de Diàleg Interamericà, el laboratori d'idees de referència en qüestions llatinoamericanes. Amb aquests acords, del 1977, els EUA es van comprometre a lliurar a Panamà la sobirania del canal.

L'acostament a Cuba "crea un ambient més obert, amb menys desconfiança cap a l'Amèrica Llatina". "Això no vol dir que la desconfiança, el ressentiment, que té arrels històriques, hagi desaparegut. És una mica ingenu pensar que una decisió pot canviar al 100% la relació".

Veneçuela n'és la prova. Al mateix temps que comença a desaparèixer el factor "irritant" cubà, un altre el reemplaça. Les sancions contra alts funcionaris veneçolans, signades al març per Obama, van recollir pocs aplaudiments a les capitals llatinoamericanes. Obama va rebre més crítiques a la regió per les seves sancions que el president veneçolà, Nicolás Maduro, per la detenció d'opositors.

Els esforços dels EUA durant les últimes hores se centren a eliminar l'"irritant" veneçolà del conclave de Panamà. Aquestes cimeres tenen molt de gesticulació i la Casa Blanca vol evitar que Maduro es quedi el titular.

La decisió sobre Cuba és l’acte polític simbòlicament més important dels EUA sobre l’Amèrica Llatina des dels acords de Jimmy Carter sobre Panamà Michael Shifter, president de Diàleg Interamericà

Obama se sent fort. "Estem intentant presentar el llegat d'Obama a les Amèriques com el d'un líder interessat en el diàleg, en els temes que afecten la vida quotidiana dels ciutadans a les Amèriques i en les iniciatives que milloren les vides dels ciutadans a les Amèriques", va dir, en vigílies de la cimera, Ricardo Zúñiga, responsable de l'Hemisferi Occidental al Consell de Seguretat Nacional.

Algunes decisions de política interna dels EUA, com la fi de l'anomenada guerra contra les drogues o les mesures per regularitzar immigrants sense papers, repercuteixen en l'Amèrica Llatina. Els EUA confia que l'acostament a Cuba (i a l'Iran) allunyarà els fantasmes de l'intervencionisme.

La doctrina Monroe, que al segle XIX va consagrar l'Amèrica Llatina com l'esfera d'influència dels EUA, "ha acabat", va dir el 2013 el secretari d'Estat, John Kerry. A Panamà, un país associat a l'intervencionisme nord-americà, Obama intentarà que sigui la seva doctrina la que defineixi el segle XXI: "Tots som americans".