La Infanta insisteix que va signar sense demanar explicacions
Cristina de Borbó al·lega que desconeixia els comptes del seu marit per eludir el banc dels acusats Els advocats de la germana del rei Felip VI subratllen que no hi ha delicte fiscal
La infanta Cristina, que anirà a judici per suposada cooperació necessària en dos delictes fiscals en el cas Nóos, va presentar aquest dimecres en el jutjat els seus arguments de defensa. Sosté que té “coneixements mínims de fiscalitat” i que va delegar completament, per total confiança, en el seu espòs, Iñaki Urdangarin, els temes econòmics familiars. El duc de Palma és el principal imputat, pel qual el fiscal demana 19,5 anys de presó. La Infanta “es va limitar” a signar allò que li van passar “molt ocasionalment” i va rubricar documents “sense demanar explicacions” en la seva condició de “mer soci no administrador” d’Aizoon, propietat al 50% de la parella.
La Infanta conclou, en l'al·legat jurídic presentat pels seus lletrats, que no pot ser acusada de “cooperadora necessària”, ni per coneixement ni per ignorància deliberada, dels dos delictes de frau tributari que la Fiscalia atribueix al seu espòs. La tesi de la defensa pivota sobre la inexistència del suposat delicte fiscal d’Urdangarin, en els anys 2007 i 2008. “Des de la seva constitució l'únic administrador d’Aizoon va ser Iñaki Urdandarin, estant [la Infanta] completament al marge de la direcció i la gestió quotidiana de la companyia”, sostenen els seus advocats en l'escrit presentat davant el jutjat d’instrucció número 3 de Palma.
“No tenia temps, ni capacitat, ni motius”, manté l'al·legat de 24 folis presentat aquest dimecres davant el jutge José Castro. Cristina de Borbó subratlla que no gestionava ingressos ni inversions, ni les assignacions comptables i liquidacions fiscals d’Aizoon. La firma, creada el 2003, va canalitzar les rendes mal tributades de les quals emana el suposat frau fiscal, segons l’Agència Tributària, l’Advocacia de l’Estat i el fiscal, que veuen els delictes només atribuïbles al marit administrador, no al simple o mer soci.
La Infanta s'asseurà al banc dels acusats de l’Audiència de Palma, en un judici que se celebrarà en el termini d'un any i que pot durar entre tres o quatre mesos. Hi haurà 18 acusats, i els dos suposats capitostos del frau — una suposada malversació de sis milions d'euros de fons públics des de l’Institut Nóos—, que són Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres. Per a l'antic aliat del duc de Palma es demanen 16,5 anys de presó.
Només tres dels 18 acusats han pagat fiances
Dels 18 acusats, només tres han dipositat la seva fiança de responsabilitat civil i, d'aquests, una, la infanta Cristina, ho va fer parcialment, tot i que va ser la que més va pagar. Va dipositar els 587.413 euros que li va reclamar el fiscal. El jutge li va imposar 2,7 milions però no va afrontar la “draconiana” fiança, afirma la defensa. Va realitzar el pagament inicial —per aconseguir el possible atenuant de reparació— en ser responsabilitzada pel fiscal de lucre com a beneficiària parcial dels diners suposadament malversats pel seu marit.
L'exconsellera de Madrid 2016, Mercedes Coghen, va dipositar la totalitat de la fiança, 152.000 euros, que li va imposar el jutge en tancar la instrucció. L'exesportista olímpic Pepote Ballester, penedit col·laborador de la Fiscalia, antic amic del Rei i de la Infanta i Urdangarin, va pagar 52.601 euros. Ballester, que va ser director general d’Esports amb Jaume Matas, carrega una fiança civil solidària amb Jaume Matas i l'exdirector general de la Fundació Illesport Gonzalo Bernal de 3,5 milions
El jutge va fixar un total de 61,35 milions d'euros de fiances de responsabilitat civil, per assegurar el cobrament d'indemnitzacions i les multes per part de l’Administració perjudicada, en cas que els acusats siguin condemnats en provar-se els fets.
Iñaki Urdangarin té una fiança de 13.646.950 euros. En pagarà una part amb la venda del palauet de Pedralbes per 6,9 milions, però ell i la seva esposa han d'amortitzar una hipoteca de més de quatre milions. El soci d’Urdangarin, Diego Torres, ha de consignar 15,8 milions d'euros de manera solidària amb la seva esposa, Ana María Tejeiro.
Els assessors Marco Antonio Tejeiro i Miguel Tejeiro han de pagar 4,6 i 9,6 milions, respectivament. L'advocat Salvador Trinxet, 1,2 milions. L'ex-alt càrrec de Turisme balear (Ibatur) Juan Carlos Alía, 155.421 euros; i l'advocat de Turisme Miguel Ángel Bonet, 167.421 euros. L'exsecretari de Turisme de la Comunitat Valenciana Luis Lobón ha de pagar 4,1 milions; l'exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València (Cacsa) José Manuel Aguilar, 1,3 milions; l'exdirector general de Cacsa, Jorge Vela i l'exassessora de Cacsa Elisa Maldonado, 2,7 milions de forma conjunta.
L'exvicealcalde de València Alfonso Grau, imputat per l’Audiència de Palma, no té fiança fixada.
Cristina de Borbó va quedar imputada pel jutge del cas Nóos amb el refrendament de la sala de l’Audiència de Palma, que va avalar en part l'instructor i va mantenir la causa oberta contra ella per dos suposats delictes fiscals. La germana del rei Felip VI només és acusada pel grup Manos Limpias però els seus defensors rebutgen la legitimitat del col·lectiu per portar-la a judici com a única acusació popular.
L'equip jurídic que encapçala Miquel Roca juntament amb el catedràtic Jesús Silva i Jaume Riutord buscarà, de nou, que la Infanta no sigui jutjada i que no estigui al banc dels acusats més del necessari, potser només la primera jornada de la vista.
Els advocats han anunciat que en les qüestions prèvies buscaran que se li apliqui una doctrina del Tribunal Suprem, l'anomenada doctrina Botín que els lletrats no anomenen, que rebutja que una persona sigui jutjada per presumpte delicte fiscal sense que ni el Ministeri Fiscal ni l’Advocacia de l’Estat, parts afectades, siguin part acusadora.
La filla de Joan Carles I, per rebatre l'argument acusador sobre el suposat frau fiscal, fa seu el relat de fets que va plantejar la defensa d’Urdangarin. Assumeix, a més a més, com a pròpies les proves reclamades pel fiscal Pedro Horrach, que no la va incriminar en cap moment del procés i al qual veu “garant de la legalitat”.
La defensa de la Infanta l'escuda en la seva “intensa vida personal, institucional i professional”, entre la fundació de La Caixa, la Casa Reial i els seus quatre fills, que li impedien “estar al corrent de múltiples gestions directament vinculades amb l'economia familiar”. L'escrit de qualificació insisteix a dibuixar-la com una persona absolutament aliena a la gestió d’Aizoon.
En el seu relat davant el jutge, el febrer de 2014, la Infanta va insistir que tenia “coneixements mínims de fiscalitat” i que no havia fet mai personalment la declaració de la renda, que estava sota la supervisió de l'assessor de la Casa Reial.
En la successió de cercles de protecció es ressalta que l'esposa d’Urandangarin “no va tenir absolutament cap intervenció en el compliment de les obligacions comptables i fiscals”. Així “sempre va ignorar” si “les despeses pròpies o familiars eren atribuïdes a Aizoon”. Tampoc va veure com “eren processades des del punt de vista fiscal i, al capdavall, si aquest tractament era o no jurídicament correcte”.
Aquestes circumstàncies de distància de Cristina de Borbó es van donar “des del dia de la constitució” d’Aizoon, el 2003, moment en què Iñaki Urdangarin va assumir ser l'únic responsable administrador. I no era, segons l'al·legat dels advocats, una societat tapadora per pagar menys. “No hi ha ni un sol indici en l'actuat que permeti sostenir que la companyia en qüestió es fundés amb el propòsit inicial de cometre defraudacions fiscals”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.