Artur Mas viatja als EUA per crear complicitats amb el procés sobiranista

Nova York és un bon termòmetre per mesurar el clima polític català. El juny del 2012, Artur Mas va visitar la ciutat per participar en actes de promoció turística i reunions empresarials. Gairebé tres anys després, hi ha tornat. El plat estrella de la visita del president de la Generalitat és una conferència ha impartit la matinada d'aquest dijous, tarda de dimecres en hora novaiorquesa, a la Universitat de Colúmbia sobre el procés sobiranista català.

En el seu viatge el 2012, el principal projecte polític de Mas era aconseguir una millora del repartiment fiscal amb Espanya, una opció que la Moncloa va rebutjar. L’objectiu ara és obtenir un suport majoritari a la independència a les eleccions autonòmiques del pròxim setembre i internacionalitzar la causa sobiranista en un moment en què està perdent força a les enquestes.

Mas no amaga la seva predilecció pels Estats Units, que visita per tercer cop com a president i que li agrada posar d’exemple. “Catalunya pot aspirar a ser a Europa el que Massachusetts és als EUA si un dia fóssim capaços de construir uns Estats Units d’Europa”, va dir el juny del 2012 a Boston, la primera parada del viatge que el va portar també a Nova York i Nova Jersey.

Després de la massiva manifestació independentista de l’11 de setembre d’aquell any, el president va redoblar el missatge i va subratllar que seria el marc “ideal” per a Catalunya. I aquest dimecres, a Nova York, l'ha tornat a defensar. “Això vol dir uns estats diferents, com els nord-americans, amb poders i autonomia real, compartint una gran federació política”, ha explicat en declaracions als periodistes després de visitar la seu de la delegació de la Generalitat al cor de Manhattan.

Però, alhora, ha admès la dificultat que un projecte d’aquest tipus avancés i ha defensat el procés sobiranista com la millor alternativa: “Nosaltres volem la mateixa autonomia, independència o no independència que Dinamarca i Àustria”.

No ha estat l’únic elogi als EUA, que Mas veu com a mirall i on creu que el sobiranisme té més comprensió. “El tema de l’emancipació, de l’autodeterminació, és un concepte que s’entén molt bé perquè ells són fills d’això”, ha dit en referència a la independència dels EUA del Regne Unit el 1776. I ha intentat utilitzar aquests arguments com a contrapunt a la posició immobilista del Govern de Mariano Rajoy: “Quan nosaltres expliquem que hem intentat tots els camins i procediments possibles per poder pactar un referèndum amb l’Estat espanyol i que ens han bloquejat tots aquests camins i que fins i tot ens han judicialitzat aquests temes [...]. Aquestes coses aquí no s’entenen”.

Però dels conceptes a la realitat hi ha certa distància. Mas ha dit que entén que la possible independència de Catalunya creï “incertesa” als Estats Units, però s'ha mostrat confiat a poder rebatre-la durant la seva visita de dos dies, que inclou trobades amb centres d’opinió i inversors financers per intentar “dissipar dubtes”. Ha defensat la viabilitat econòmica d’un hipotètic Estat català i el component pacífic i democràtic del procés sobiranista.

És una incògnita el grau de preocupació als EUA respecte de l’independentisme català. L’Administració de Barack Obama ha evitat en tot moment valorar el procés en considerar-lo un afer intern espanyol. Els mitjans de comunicació han mostrat interès pel debat català –amb entrevistes a Mas incloses–, però força menys que en el cas escocès.

La Generalitat s’està movent per donar impuls al debat. A mitjans de març, va organitzar per primer cop dues conferències als EUA –a les universitats de George Washington i Princeton– sobre el procés sobiranista. I la visita de Mas és una clara declaració d’intencions.

Abans de viatjar a Nova York, el president tenia previst firmar a Califòrnia un acord de cooperació amb l’Estat més ric dels EUA, però la mort de la germana del governador va obligar a cancel·lar la visita, que ja es va posposar el juny passat durant el viatge de Mas a Carolina del Nord. L’acord amb Califòrnia, que va firmar el cap d’Exteriors del Govern, i la visita a Massachusetts mostren, segons Mas, la voluntat d’establir nexes amb regions punteres en innovació i recerca. En això també hi ha un mirall.

A diferència de l’objectiu dels sobiranistes catalans, el naixement dels EUA no va ser pacífic. La independència es va aconseguir després de vèncer al Regne Unit en una guerra. Però en un possible paral·lelisme amb Catalunya, l’origen del secessionisme va ser una disputa fiscal amb la metròpoli i la independència de les 13 colònies es va declarar unilateralment. Fa una setmana, Convergència Democràtica, el partit de Mas, i Esquerra Republicana van acordar un full de ruta que inclou una declaració unilateral de independència en un termini de 18 mesos després de les eleccions del 27 de setembre, que els partits sobiranistes consideren un plebiscit.

L’ampli poder en matèria fiscal o educativa que tenen els Estats als EUA –tot i que també hi ha algunes queixes a Washington– i el mantra de la llibertat individual neix de voler evitar un fort poder central arran de la independència de Londres.

El mirall nord-americà va més enllà de Mas. El setembre passat, TV3 va estrenar la sèrie John Adams, del canal nord-americà HBO, que mostra la vida del segon president dels EUA, considerat un dels pares de la independència i que va ser clau en la sostenibilitat econòmica del nou Estat.

I un grup de sis reconeguts economistes catalans, alguns afincats als EUA, va batejar un col·lectiu a favor del dret a decidir amb el cognom de l’expresident nord-americà Woodrow Wilson (1913-1921), que va defensar el dret a l’autodeterminació. Un dels integrants és Xavier Sala i Martín, catedràtic d’Economia a la Universitat de Colúmbia i partidari de la independència. La introducció a la conferència de Mas a Colúmbia ha anat a càrrec d’ell. Al seu llibre, És l’hora dels adéus?, Sala i Martín traça paral·lelismes entre la lluita dels drets de la comunitat negra als EUA fa mig segle i el dret a decidir de Catalunya. Un altre mirall.