16 experts en rescat van entrar com a turistes al Marroc per ajudar

Estan indignats i arrosseguen un intens sentiment d'impotència. 16 experts espanyols de l'elit del rescat de muntanya, mobilitzats per la Federació Andalusa d'Espeleologia, han vist frustrada la seva intenció de participar en l'operació de salvament dels seus tres companys accidentats a l'Atles marroquí, dos dels quals finalment han mort. Des de divendres passat van comunicar a les autoritats marroquines a través de les espanyoles que estaven a punt per actuar, preparats amb tres vehicles i una tona de material específic. Però l'autorització de Rabat per entrar al país no va arribar. Davant la negativa, van decidir agafar les regnes i plantar-se allà com a turistes. Hi van arribar dissabte i han viscut des d'Ouarzazate, la localitat més propera al congost on eren els espeleòlegs, el fatal desenvolupament dels esdeveniments. I sense poder ajudar. “Hem sentit una impotència terrible”, relata per telèfon el Francisco, un dels experts desplaçats.

Els dos cossos dels morts, l'advocat Gustavo Virués i l'inspector en cap de la Policia Nacional José Antonio Martínez, han estat rescatats aquest dilluns al migdia, informa Efe. L'únic supervivent, l'agent de policia Juan Bolívar, està ingressat en un hospital de la zona.

El grup està molt afectat. Malgrat que eren prop del lloc de l'accident, no van poder fer res pels seus companys. I el temps corria en contra dels accidentats. Els tres espeleòlegs espanyols van esperar que els rescatessin com a mínim des de dimecres passat, quan el cap de l'expedició en la qual viatjaven va denunciar la seva desaparició en no tornar al punt acordat. Els tres accidentats van passar almenys quatre dies en un congost, el d'Ouandras, de fins a 700 metres de desnivell i a 2.400 metres d'altitud. Anaven preparats per passar només un dia al congost, com tenien previst, i havien resultat ferits per l'accident.

Les autoritats marroquines van informar de la defunció del primer muntanyenc dissabte, quan van aconseguir comunicar-se amb els desapareguts, tot i que el rescat no es va completar fins diumenge a la nit. Encara no se sap si el primer mort, Gustavo Virués, advocat de 41 anys, va morir el moment de tenir l'accident o amb el transcurs dels dies. De l'inspector en cap de la Policia Nacional José Antonio Martínez, també de 41 anys, sí que es va saber que va morir diumenge després de “no haver pogut superar les ferides”, va informar el Ministeri de l'Interior. Segons aquestes mateixes fonts, Martínez havia patit una contusió al cap i una fractura a la cama.

“Estem indignats perquè podríem haver fet alguna cosa per salvar Martínez”, considera l'expert desplaçat al Marroc, tan commocionat que amb prou feines té ganes d'entrar en els detalls. El grup, format per 16 experts en espeleorescat, una modalitat de socors específica perquè treballa en grans cavitats, anava preparat amb 2.000 metres de cordes, politges, lliteres i tota mena de material necessari per efectuar el rescat, que van introduir al país com a material privat per a una excursió. També anava amb l'equip un metgessa capaç de fer descensos de més de 1.000 metres de profunditat.

El lloc on eren els espeleòlegs espanyols era una cornisa dins del congost a uns 150 metres de profunditat. Segons els seus càlculs, requeriria un rescat amb almenys una vintena d'especialistes.

El Marroc no va autoritzar que col·laboressin amb l'argument que “ells ho solucionarien”, segons va assegurar ahir a EL PAÍS José Enrique Sánchez, secretari de la Federació Andalusa d'Espeleologia, coordinador del grup.

Rabat també va decidir que l'avió de la Policia Nacional amb set agents preparats per sortir des de divendres no s'unís a les tasques de rescat que va dur a terme la Gendarmeria marroquina. No va ser fins diumenge quan el Marroc va autoritzar l'entrada de l'aeronau espanyola, que va aterrar al seu territori a les 17.00 hora local de diumenge.

A l'espera de la repatriació dels cossos dels dos morts i que es traslladi a Espanya el tercer accidentat i únic supervivent, l'agent de policia Juan Bolívar, el desànim dels companys desplaçats es fon amb la ràbia. “El que em surt dir, i ja m'encarregaré de difondre-ho als que es dediquen al muntanyisme i l'espeleologia a Espanya, és que no cal viatjar al Marroc per fer muntanyisme. No és segur, que ens quedi clar a tothom, perquè després passen coses com aquesta”, afirma el Francisco.