_
_
_
_
SONIA LÓPEZ ARRIBAS | Metgessa de vol

“S’hauria d’estar més atent a la salut mental dels pilots”

La psiquiatra creu que els controls haurien de centralitzar-se en un lloc especialitzat

María R. Sahuquillo
Sonia López Arribas, especialista en psiquiatria i metgessa de vol.
Sonia López Arribas, especialista en psiquiatria i metgessa de vol.

Després del sinistre de Germanwings, la psiquiatra Sonia López Arribas alerta del risc que s'estigmatitzi encara més els malalts mentals. La metgessa de vol de les Forces Armades i presidenta del Col·legi de Metges de Madrid, López Arribas aposta per potenciar els exàmens psicològics als professionals.

Pregunta. Creu que es fan prou controls?

Resposta. A Espanya, que és el què conec de prop, està bastant legislat i controlat, sobretot a les Forces Armades, pel que fa als pilots militars. Potser en l'aviació civil hauria d'haver-hi controls més a fons o més habituals. També s'hauria dur a terme una atenció més especialitzada a la salut mental, que és la gran desconeguda.

P. Com hauria de fer-se?

R. Seria interessant que els controls mèdics se centralitzessin en un únic lloc, amb personal especialitzat, que està acostumat a veure milers de casos. A Espanya, per exemple, al Centre d'Instrucció de Medicina Aeroespacial (CIM), que depèn del Ministeri de Defensa i on abans es feien totes les proves del personal de vol; militar o no. [A Espanya diversos centres sanitaris, així com metges privats homologats, expedeixen els certificats mèdics als pilots]. També podrien dur-se a terme anàlisis més periòdiques.

P. Com es pot garantir que els pilots tenen bona salut mental?

Más información
El copilot Lubitz va ser tractat fa anys per “tendències suïcides”
Lubitz va informar Lufthansa d’un episodi de depressió “greu” el 2009
El copilot va ocultar que estava medicat i de baixa el dia del sinistre

R. Donant valor a la feina dels psicòlegs. És clau que els exàmens mèdics continguin diversos tests i una entrevista clínica fonamentada per analitzar els trets de personalitat anòmals, els episodis depressius o les tendències suïcides que tingui o hagi pogut patir la persona. Però cal tenir en compte que has de fiar-te de la seva paraula, del que et digui i de la informació prèvia sobre les seves condicions de salut que vulgui aportar. I no oblidem que molts d'aquests trastorns no són fàcils d'identificar.

P. Quins problemes mentals veu amb més freqüència entre els professionals de vol?

R. Els mateixos que en la població general: ansietat, depressió, problemes per dormir... Però cal tenir en compte que normalment les persones són assenyades i si no estan en condicions de volar ho diuen i et demanen la baixa.

P. Se supera una depressió o qualsevol altra classe de patologia mental?

R. Una depressió greu es cura. Pots refer la teva vida i tornar a treballar de pilot. Els trastorns d'ansietat o fòbics també se solucionen, tot i que les persones que han tingut problemes de salut mental han de passar controls mèdics addicionals o cada menys temps que la resta.

P. I patologies més greus?

R. Són casos molt escassos. Un trastorn bipolar, que és una malaltia crònica, es pot arribar a aturar; per exemple. Amb d'altres, com l'esquizofrènia, tens una incapacitat elevada per dur a terme aquesta feina i és difícil que hi hagi ni tan sols aspirants de pilot que la pateixin.

P. Creu que els metges que examinen el pilot, així com les companyies, haurien de conèixer tot el seu historial?

R. La informació sanitària és molt sensible, sobretot la que fa referència a la salut mental. No es pot deixar l'accés ampli a la base de dades clínica. És un tema complex perquè la línia és molt fina: què preval, la seguretat total o la bona assistència als pacients? El pilot és una persona i, per tant, també té dret a la confidencialitat de les seves dades.

P. Després d'aquest cas, hi ha el risc d'estigmatitzar els qui pateixin problemes de salut mental?

R. Ja hi ha molta estigmatització, i això, sens dubte, la incrementarà. No obstant això, el que més ha sorprès a molts del cas de Germanwings és que sempre s'havia vist un malalt mental com algú marginal, sense contacte amb els altres; però un malalt mental pot ser qualsevol. Cal normalitzar-ho. Tothom té dret a tenir una malaltia mental, igual que un altre tipus de patologia. 

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

María R. Sahuquillo
Es jefa de la delegación de Bruselas. Antes, en Moscú, desde donde se ocupó de Rusia, Ucrania, Bielorrusia y el resto del espacio post-soviético. Sigue pendiente de la guerra en Ucrania, que ha cubierto desde el inicio. Ha desarrollado casi toda su carrera en EL PAÍS. Además de temas internacionales está especializada en igualdad y sanidad.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_