L’Iran i els EUA es donen més temps per negociar un pacte nuclear

La voluntat de tirar endavant les negociacions nuclears ha obligat aquest dimarts a rebaixar les expectatives d'un acord marc entre l'Iran i les sis grans potències a aconseguir una “entesa preliminar”, en què els ministres d'Exteriors segueixen treballant. Atès que s'ha arribat lluny en aquests 15 mesos, ningú no vol llançar la tovallola, però fonts diplomàtiques donen a entendre que, per aconseguir-ho, les qüestions més controvertides es deixaran per debatre en el temps que queda fins que venci el termini per a un acord final el 30 de juny.

El retorn del ministre rus, Serguei Lavrov, a Lausana, on seguien reunits els seus homòlegs dels EUA, la Xina, Regne Unit, França i Alemanya, a més de l'Iran i la cap de la diplomàcia europea, va encoratjar ahir a la tarda la sensació que s'avança. També que el francès, Laurent Fabius, i l'alemany, Frank-Walter Steinmeier, cancel·lessin l'assistència a una cimera bilateral a Berlín. A més, altres fonts han dit als periodistes que, si hi ha avenços, les converses poden prolongar-se fins ben entrat dimecres. Fins i tot així, els diplomàtics adverteixen que qualsevol acord que s'aconsegueixi serà “fràgil i incomplet”, segons Reuters.

Quan faltaven cinc hores per al venciment del termini per aconseguir un acord preliminar, el Govern nord-americà va dir que, si era necessari, les negociacions a Lausana podrien continuar aquest dimecres. “No té sentit trencar abruptament les converses per aquest termini [de la mitjanit de dimarts] si estem rebent compromisos seriosos de l'altra banda. Si estem fent avenços cap a la meta hauríem de continuar”, va dir el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, en la seva roda de premsa diària, informa Joan Faus. Una altra portaveu nord-americana va afegir abans de la mitjanit "els avenços que hem fet mereixen que ens quedem a Suïssa] fins dimecres"

Però els que han seguit el ball diplomàtic des que l'Iran i els Sis van acordar el pla d'acció el novembre del 2013, saben que fins l'últim minut pot ser clau. L'objectiu és clar: limitar el programa nuclear de l'Iran per poder allargar dels dos mesos actuals fins a almenys un any el temps que li costaria fabricar una bomba, en cas que decidís fer-ho.

Els dirigents iranians han acceptat aquest principi per lliurar-se de les oneroses sancions internacionals que bloquegen el desenvolupament del país. Alhora, els Sis entenen que no poden exigir-los una claudicació. Cal trobar una fórmula que satisfaci els temors occidentals i que alhora permeti salvar la cara a Teheran.

“Avancem, però lentament, a causa de la complexitat dels temes”, ha declarat durant en un descans Behruz Kamalvandi, un dels negociadors iranians, citat per France Presse.

El problema és que les possibles combinacions d'instal·lacions, màquines centrifugadores, processos permesos i extensió de la moratòria són gairebé infinites. D'aquí, la confusió que provoquen les filtracions parcials d'alguns dels punts en discussió. Quan diumenge passat, el viceministre iranià Abbas Araqtxi va dir que el seu país no preveia l'exportació d'urani enriquit a Rússia (una idea que alguns mitjans informatius havien donat per consensuada), va haver-hi qui va témer que la negociació s'esvaís. Una portaveu nord-americana va explicar, no obstant això, que hi havia altres formes de reduir el risc que aquest producte es desviï a usos militars, objectiu últim de les converses actuals.

Més complicat resulta l'aixecament de les sancions, un dels esculls, que amb tota seguretat quedarà pendent. L'Iran sempre ha defensat que ha de produir-se al mateix temps que s'aconsegueixi l'acord i ha de ser irreversible, tal com va recordar el seu líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, durant el seu discurs de Nowruz (Cap d'Any iranià). No obstant això, els EUA insisteixen que les mesures imposades pel Consell de Seguretat només es retirin escalonadament a mesura que Teheran compleixi els seus compromisos. Aquesta obstinació no té tant a veure amb la duresa de les sancions (l'embargament europeu al petroli i les restriccions bancàries són més nocives i se'n preveu l'anul·lació immediata), sinó amb la dificultat que hi hauria per reinstaurar-les.

Amb gran sentit de l'humor, alguns iranians han començat a comparar la negociació nuclear amb un casament tradicional persa, en què s'espera que la núvia digui tres vegades que no abans de dir que sí. Ara com ara el termini s'ha allargat en dues ocasions i encara que el proper venciment és el 30 de juny, el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, havia declarat que si no eren capaços d'aconseguir una entesa política per al març, haurien de “reconsiderar com calia continuar”.

D'aquí que les diferències que encara hi ha hagin obligat a plantejar-se un comunicat conjunt per subratllar els punts en què sí que hi ha acord i poder justificar la continuació del procés. Cap de les parts desitja ser responsable del fracàs, però cadascun defensa les seves posicions al límit. Els negociadors iranians han d'assegurar-se de poder tornar a casa amb el cap alt i sense que els sectors més escèptics puguin acusar-los de traïdors. Els EUA, d'altra banda, necessiten un acord sòlid enfront de l'oposició interior i el rebuig dels seus aliats al Pròxim Orient. Tant Israel com els règims àrabs sunnites mostren recel de la més mínima concessió a l'Iran.