Els experts aïllen proves d’ADN de 78 víctimes de l’avió sinistrat

La investigació del que va passar el dimarts, quan un Airbus A320 de Germanwings es va estavellar als Alps amb 150 persones a bord, segueix a França a ritme accelerat. També els treballs per identificar les víctimes. Ja s'han aïllat 78 ADN diferents, segons va informar aquest diumenge el fiscal en cap de Marsella Brice Robin. Cada tarda, les mostres són enviades a París on se centralitzarà la identificació dels 150 morts. Solament es podrà aconseguir amb certesa quan es comparin els ADN recollits amb els dels seus familiars. A aquests últims ja se'ls han pres les mostres a Alemanya, França i Espanya.

Les dificultats que imposa el terreny escarpat del massís de Les Trois-Évêchés, als Alps del sud, solament permet arribar a peu a la zona de la catàstrofe (que implica quatre hores de marxa) o amb helicòpter. Unes 40 persones parteixen cada dia des del poble de Seyne-les-Alpes, centre d'operacions dotat amb heliport, per rastrejar la superfície de dues hectàrees en la qual van quedar dispersades les restes de l'avió. Robin ha informat també que és probable que aquest dilluns a la tarda s'hagi aconseguit obrir aquest camí per a vehicles tot terreny, la qual cosa facilitarà evacuar les peces més grans de l'aeronau.

De moment, no s'ha identificat cap de les víctimes

Les autoritats franceses han fixat dues prioritats: trobar la segona caixa negra i rescatar totes les restes humanes per a la seva identificació posterior. Segons Patrick Touron, director adjunt de l'Institut d'Investigació Criminal de la Gendarmeria Nacional, els efectes personals, les dentadures i fins i tot les empremtes dactilars són suficients per identificar els cadàvers en el 90% de les ocasions. En aquest cas, a causa de la violència de l'impacte de l'avió contra el massís francès, solament l'ADN podrà determinar amb exactitud la identitat de cada víctima. Fonts de la fiscalia de Marsella van assegurar aquest diumenge a EL PAÍS que, de moment, no se n'ha identificat cap; tampoc el copilot Andreas Lubitz, l'home que suposadament va estavellar l'aeronau voluntàriament. Desmentien així a la fiscalia algunes informacions que van circular aquest diumenge sobre la identificació de Lubitz. Una font espanyola que participa en les tasques d'investigació en territori francès explica a aquest diari que el protocol habitual en aquests casos és esperar a tenir l'ADN de totes les víctimes abans de començar a contrastar-lo amb el dels familiars.

Les restes de Lubitz podrien ajudar a reconstruir amb més fiabilitat què va passar el 24 de març passat si la quantitat de teixit trobat és important. Així ho explica Wolfgang Huckenbeck, de l'Institut de Medicina Forense de l'Hospital Universitari de Düsseldorf. Només així es podrien detectar medicaments psiquiàtrics en el cos del copilot. Les restes trobades fins ara, molt trossejades, no permeten albergar grans esperances en la recerca de pistes definitives que expliquin la condició mèdica de Lubitz.

La troballa al seu pis de Düsseldorf de caixes sense obrir de psicofàrmacs fa sospitar les autoritats alemanyes que Lubitz podria haver interromput la medicació que necessitava. L'home de 27 anys que suposadament va estavellar l'avió estava també medicat per superar els seus problemes d'insomni.

Mentre arriba la informació de la Fiscalia de Marsella, cada vegada es coneixen més dades sobre les diferents malalties de Lubitz. El dissabte van sortir a la llum els seus problemes de vista, però aquest diumenge l'edició dominical del Bild va especificar que estava sent tractat per un possible despreniment de retina, que és “una malaltia greu que si no es es tracta amb làser o amb una cirurgia important, amenaça greument la visió”, explica Manuel Sánchez-Salorio, catedràtic d'Oftalmologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

El que és prioritari és trobar la segona caixa negra i les restes humanes

De confirmar-se aquesta malaltia, Lubitz afegiria als seus problemes psiquiàtrics ja coneguts —episodis greus de depressió que es donaven en una persona molt obsessiva i potser amb un trastorn de la personalitat de tipus narcisista— un altre impediment més per revalidar entre el juny i juliol propers la seva llicència mèdica per seguir volant.

A Seyne-les-Alpes s'ha instal·lat un laboratori mèdic-legal al qual van a parar totes les restes humanes trobades. Una altra cinquantena de persones (metges, dentistes i policies especialitzats) treballa en aquest laboratori mòbil. D'aquí surten cada tarda cap a París les restes per a la seva identificació posterior. “Volem retornar els cossos als seus familiars el més aviat que sigui possible", ha declarat Touron a AFP.

Ahir a la tarda, els equips de rescat seguien buscant la segona caixa negra, que és la que registra les dades de vol (Flight Data Recorder). Creuar aquesta informació de l'Airbus A320 de Germanwings amb les converses gravades a la cabina en la primera caixa negra, ja trobada, permetrà conèixer les circumstàncies del sinistre amb més precisió. La carcassa d'aquesta segona caixa negra es va trobar el dimecres passat, l'endemà de la catàstrofe, segons va informar el mateix president de la República François Hollande.

“Si aquesta segona caixa negra no està completament destruïda, es trobarà segurament sota les restes de l'avió”, ha declarat el capità dels equips d'alta muntanya Yves Naffrechoux a AFP. “Cal treballar amb prudència, cura i minuciositat. No es pot recollir una peça de l'avió si hi ha un cos perquè en aquest cas estem obligats a prendre totes les precaucions per embolicar les restes mortals i condicionar-les de la millor manera possible. Això, per força, porta temps”, aclareix l'investigador.

A la zona segueixen arribant familiars de les víctimes, encara que ja a comptagotes. Aquest diumenge, segons l'alcalde de Seyne-les-Alpes, Francis Hermitte, amb prou feines hi havia una quinzena de familiars. La majoria han fet un viatge ràpid per retre homenatge als seus éssers estimats prop del lloc, en el llogaret de Le Vernet, on s'ha erigit un petit monument. "La solidaritat i la disponibilitat d'allotjament ha estat netament superior a les necessitats", comenta Hermitte a EL PAÍS.