_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Missatges meridionals

El triomf del PSOE diumenge va ser, encara que a molts els costi admetre-ho, una victòria més identitària que ideològica

Resulta fàcil entendre per què, després d'una trajectòria electoral discretíssima, la força política que va fundar el 1976 Alejandro Rojas-Marcos, primer sota el nom de Partit Socialista d'Andalusia i després amb el de Partit Andalusista, ja encadena tres legislatures absent del Parlament de Sevilla. La raó: que, en aquella comunitat, l'autèntic partit andalusista és el PSOE; el “partit de casa”, aquell que –a ulls d'una porció de l'electorat mai inferior al 35%– encarna la defensa de la identitat i dels interessos del territori i de la seva gent.

Amb un regionalisme calculadament ambigu que permet, per no ser “menys que ningú”, reivindicar-se com a “nacionalitat històrica” –això diu l'article 1 de l'Estatut actual– però, al mateix temps, defensar amb entusiasme la unitat de la nació espanyola i, fins i tot, ser-ne la quinta essència. Al cap i a la fi, ja va ser el pare fundador, Blas Infante, qui va encunyar el lema del país: “Andalusia per si, per a Espanya i la humanitat”.

El triomf del PSOE diumenge passat va ser doncs, encara que a molts els costi admetre-ho, més una victòria d'identitat que no pas ideològica, i és en aquesta mateixa clau com ha d'entendre's el fet insòlit que, ara amb Susana Díaz al capdavant, els socialistes andalusos estiguin enfilant un període de govern ininterromput de 37 anys. A escala europea suposa un fenomen excepcional, potser només superat per la Christlich-Soziale Union (CSU) de Baviera; que, per cert, constitueix un altre cas d'èxit més d'identitat que no pas ideològic. Però, des d'un punt de vista socioeconòmic i cultural, Andalusia representa l'anti-Baviera.

Vull dir que, a més de premiar el genuí defensor del que és nostre, la revàlida del PSOE a les urnes andaluses també reflecteix unes pràctiques de clientelisme i nepotisme de protecció dels nostres tan comunament acceptades i aplaudides, que els milers de folis de sumaris i les desenes d'imputacions acumulades per la jutgessa Alaya pràcticament no entelen el vot socialista. És clar que, amb un 34,2% d'atur registrat, tal vegada l'alt nivell estructural de corrupció i/o clientelisme sigui la vàlvula de seguretat que, a falta d'una veritable reforma agrària i altres transformacions de debò, ha evitat aquestes dècades explosions socials com les que Andalusia havia conegut antigament. La pregunta, en tot cas, seria: aquest reg per aspersió de diners públics per evitar incendis, a costa de qui s'ha fet?

Per poc que els comicis de maig ratifiquin el salt de Ciutadans a la política espanyola, l'horitzó del PPC per al 27-S quedarà molt, molt enfosquit

Per la seva banda, al Partit Popular se li acumulen les males notícies. Si la pèrdua global de gairebé 14 punts percentuals i de 17 escons pel que fa als resultats del 2012 ja és pèssima, la irrupció de Ciutadans en el seu baluard sociològic tradicional de classes mitjanes de la capital resulta encara pitjor: el partit taronja, des del no-res, ha obtingut un 11,5% a la ciutat de Sevilla, un 14,1% a Màlaga, un 13,8% a Granada, un 13,1% a Almeria... Fins i tot, fent sumes i restes, hi ha fonament per afirmar que, dels 506.000 votants de Javier Arenas ara perduts pel PP, moltes desenes de milers han anat a parar a Podem. Si es generalitzés per Espanya aquest vot de cabreig transversal, aquesta pulsió de copejar l'establishment on més mal li faci, Mariano Rajoy pot tenir-ho cru.

Qui ja ho té ben cru és Alicia Sánchez-Camacho, perquè el 22-M andalús ha dinamitat l'últim parapet que li quedava per contenir l'embranzida de Ciutadans dins de l'espai unionista a Catalunya: el recurs de presentar a C’s com una força local i monotemàtica, sense projecte ni presència ni perspectives de tocar poder a la resta de l'Estat. Per poc que els comicis de maig ratifiquin el salt espectacular de Ciutadans a la política espanyola, l'horitzó del PPC per a les eleccions catalanes del 27-S (aquestes que, segons Sánchez-Camacho, no se celebraran) pot quedar molt, molt enfosquit.

Així, doncs, els d'Albert Rivera s'imposen en tots els fronts que tenien oberts: guanyen de manera aclaparadora la pugna per l'hegemonia del neoespanyolisme regeneracionista, deixant UPyD ferida gairebé de mort; mosseguen amb força l'electorat del PP; es treballen un espai ben diferenciat del de Podem; i, de rebot, adquireixen a Catalunya una basa de credibilitat i respectabilitat de la qual mancaven: el setembre vinent també ells, si volen, podran exhibir en els seus mítings els coreligionaris andalusos, o castellans, o aragonesos, amb càrrec institucional, com fins ara només podien fer-ho PP i PSC.

Last but not least, Podem emergeix amb notable embranzida, malgrat el vendaval mediàtic hostil i un calendari poc propici, i ho fa provocant el naufragi d'Esquerra Unida, que obté el pitjor resultat de la seva història en unes andaluses. Tota una ratificació de la tàctica prudent d'Iniciativa, que prefereix difuminar-se en el magma Podem-Guanyem-Procés Constituent abans de córrer la mateixa sort que els seus homòlegs del sud. És com aquell boxador extenuat que, tement caure a la lona, s'abraça al rival amb l'esperança de conservar així la verticalitat.

Joan B. Culla i Clarà és historiador

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_