Invertir en nous fàrmacs per estalviar en fetges

El que passa en un quiròfan de l'hospital madrileny Gregorio Marañón, aquesta nit d'un dimecres qualsevol, és alguna cosa semblant a la màgia: durant dues hores i mitja, dos cirurgians assistits per un equip mèdic de deu persones treballen com un pop dins de la cavitat abdominal de Luis Sebastián Fernández, de 57 anys, per extreure el seu fetge malalt.

Dos anestesistes controlen en tot moment l'operació: vigilen al minut les constants vitals del pacient a través d'una desena de monitors que semblen la consola d'un transbordador espacial. Sistemàticament fan analítiques, recullen informació del que passa i corregeixen el rumb si algun paràmetre es descontrola o hi ha una emergència. La lluita és àrdua, mil·limètrica, no és fàcil alliberar l'òrgan cirròtic i deixar llestes la vena porta, la cava superior, l'artèria hepàtica i la via biliar d'en Luis per fer l'anastomosi (connectar-les quirúrgicament) al fetge sa. De sobte, a l'abdomen d'en Luis apareix un buit enorme: és la fase anhepàtica (sense fetge), que en cap cas pot durar més de 45 minuts. La tensió de l'equip mèdic arriba al màxim quan la sang torna a entrar a l'òrgan per la vena porta i el fetge comença a funcionar.

En Luis rep llavors la primera dosi d'immunosupressors per evitar el rebuig. Haurà de seguir amb aquesta medicació per a tota la vida, fet que resulta molt car per al sistema de salut —el preu és d'uns 300 euros al mes— però imprescindible perquè no hi hagi complicacions.

Bebedor de cervesa, Luis Sebastián Fernández necessitava un fetge nou des que l'estiu passat li van diagnosticar una cirrosi descompensada. Això li provocava una ascites greu (retenció de líquid), la qual cosa obligava a extreure-li cada setmana entre 8 i 13 litres de l'abdomen amb una agulla. Va tenir molta sort. El 7 % dels pacients en llista d'espera mor esperant un fetge sa. A ell li havien donat un any de vida si no rebia el trasplantament, però la trucada telefònica del Gregorio Marañón va arribar a temps.

Un trasplantament hepàtic als Estats Units costa 517.000 euros, a Espanya fins a 100.000

Espanya és el segon país de la Unió Europea, per darrere de França, amb més trasplantaments de fetge realitzats —la seva activitat representa ja el 5,4% dels 21.000 empelts hepàtics practicats anualment al món—. A España, 2.300 persones requereixen d'un trasplantament cada any. Però la demanda d'òrgans és superior a l'oferta: el 2014 es van fer al nostre país 1.100 intervencions. Encara que les causes que provoquen danys al fetge i obliguen a un trasplantament són diverses, n'hi ha una que es diu hepatitis C i que és especialment sagnant. Ho és perquè aquesta malaltia, que en un 30% dels casos deriva en cirrosis o en càncer, avui és curable gràcies als nous medicaments disponibles.

Un terç dels trasplantats a Espanya l'any passat tenia virus C. “Tractar aquests pacients abans que el seu estat de salut es deteriori evitaria que molts necessitessin un trasplantament, per la qual cosa hi hauria més fetges disponibles per a altres malalts”, assegura José Luis García Sabrido, cap del servei principal de cirurgia del Gregorio Marañón, hospital que va començar amb el programa de trasplantaments hepàtics el 1990 i on ja se n'han practicat més d'un miler. Sabrido dóna dues dades demolidores: “Quan s'inclou un pacient en la llista d'espera la possibilitat de mort al cap d'un any, si no rep un fetge sa, és de més del 50%... I tots els anys les indicacions de trasplantament creixen, mentre que la disponibilitat d'òrgans està estabilitzada”.

Els nous tractaments contra l'hepatitis C tenen un 90% d'efectivitat i amb prou feines efectes secundaris, però són cars. Un de 12 setmanes amb sofosbuvir (Sovaldi) arriba als 25.000 euros per pacient, però ha d'administrar-se en combinació amb altres medicaments, per tant, el preu total del tractament pot superar els 40.000. Fins ara els criteris per prescriure'ls han estat molt estrictes, si bé el Govern espanyol acaba d'aprovar un pla per dispensar-lo a almenys 52.000 malalts, encara que sense concretar el finançament.

“Jo no sé el que costa un trasplantament, però cal ser molt descarat per negar el tractament a algú…”, diu Fernando Abuín Arias, infectat amb virus C i  trasplantat recentment, en una habitació del sisè pis del Gregorio Marañón. El 2005 li van diagnosticar una cirrosi que va degenerar en càncer, i des de llavors aquest muntador de prestatgeries metàl·liques es va fer quatre vegades el vell tractament contra l'hepatitis C (amb interferó i ribavirina), però no va funcionar. Abuín va seguir treballant. El dia que li van trucar per al trasplantament estava enfilat a una prestatgeria de 9 metres d'altura. La intervenció va ser un èxit, però encara necessita tractament. “Diuen que ara em donaran els nous medicaments, a veure si és veritat…”, explica amb les seves 100 grapes a l'abdomen, la cicatriu del trasplantament de fetge, en forma d' Y invertida (una “Mercedes”, en l'argot mèdic). “Si no rep aquests fàrmacs per a l'hepatitis C, l'òrgan es contaminarà de nou i probablement d'aquí a un temps tornarà a requerir un altre trasplantament”, explica Sabrido.

L'Agència de Trasplantaments dels Estats Units xifra en aproximadament 517.000 euros el cost d'un trasplantament de fetge en els primers sis mesos. A Espanya no hi ha un càlcul fix, però pot estar entre 60.000 i 100.000 euros, segons diverses fonts. A això cal sumar el preu de la medicació immunosupressora per a tota la vida i el de l'atenció mèdica ordinària, que tampoc és menyspreable. “Però aquest no és l'únic compte a treure”, comenta l'hepatòloga María Magdalena Salcedo a la sisena planta del Gregorio Marañón. Salcedo no parla de diners sinó de la dimensió humana dels trasplantaments, i convida a fer un volt per la sala. Dels 11 llits destinats a trasplantats, diversos estan ocupats per pacients operats fa temps i que ara són atesos de diverses malalties o passen revisions ordinàries.

Un d'ells és Juan Tomás Sánchez, de 29 anys. Li van fer el trasplantament fa 8 anys per una hepatitis B fulminant. A aquest agent de publicitat li van salvar la vida per pocs dies: tan malament va arribar al Marañón que va entrar a la categoria d' “Urgència Zero”, la màxima gravetat, la qual cosa implica passar al primer lloc de la llista d'espera. En un altre llit, Inés Ríos, de 25 anys, està en observació per una febre que no s'atura. Portadora de cirrosi biliar primària, una malaltia autoimmune que destrueix les vies biliars, va ser trasplantada l'octubre de 2014, després d'un periple d'hospital en hospital mentre estudiava la carrera d'arquitectura tècnica.

El tractament amb immunosupressors per als pacients trasplantats és per a tota la vida

D'aquí a una mica pujaria del quiròfan Luis Sebastián Fernández. Feia poc temps que era en llista d'espera, però gràcies a que el seu tipus sanguini era poc comú, el primer òrgan compatible va ser per a ell. El van trucar a casa havent dinat, i al cap d'una hora li estaven fent proves a l'hospital, encara que en realitat l'engranatge del trasplantament havia començat a girar hores abans. Des que el donant va morir en un hospital, es va comunicar la disponibilitat de l'òrgan a l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), que després de consultar la llista d'espera el va oferir al Gregorio Marañón. El fetge sa va viatjar amb avió des d'una altra província —en cas de distàncies inferiors a 300 quilòmetres, es trasllada per carretera— conservat en fred i amb una solució de preservació. Ara, ja al cos d'en Luis, la vida continua. Si tot va bé, d'aquí a dues setmanes la doctora Salcedo li donarà l'alta mèdica i d'aquí a una mica podrà fer gairebé vida normal.

Fan falta fetges a Espanya, per això fa més mal l'hepatitis C: molts malalts, com Luis, Juan Tomás i Inés, esperen entrar a un quiròfan com el del Marañón i que es faci el miracle.