L’equilibri entre el cost i el benefici dels fàrmacs de l’hepatitis C

La crisi de l'hepatitis C ha desbordat l'àmbit sanitari i ha entrat de ple en el polític. El nou ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ha heretat el problema de la seva antecessora, Ana Mato, i s'ha vist obligat a engegar un comitè d'experts i un pla nacional per tractar de donar resposta a les mediàtiques protestes dels afectats, que demanen tractament per a tothom amb els nous i cars fàrmacs d'última generació. Acusen el Govern central de deixar-los morir per una qüestió econòmica. Se'ls hauria de tractar a tots immediatament? O cal prioritzar casos? La qüestió no és senzilla, i té els fonaments en un equilibri delicat entre l'aspiració legítima d'un malalt a rebre el millor tractament possible i els recursos limitats d'un sistema nacional de salut.

Espanya no té cap registre nacional del nombre d'afectats i només n'hi ha estimacions. El Ministeri de Sanitat parla d'unes 700.000 persones amb anticossos positius contra el virus, 480.000 de les quals tenen infecció. Uns 50.000 estan diagnosticats. Fins fa un any, l'hepatitis C tenia un tractament d'eficàcia limitada (fins a un 70% depenent dels genotips) i amb efectes secundaris importants. Amb els nous antivirals —en combinacions de dos o tres— les taxes de curació superen el 90% per a tots els genotips i sense gairebé cap efecte secundari, segons els assajos clínics.

El problema és el preu. Un tractament combinat (per exemple, sofosbuvir i simeprevir) voreja els 43.000 euros. Hi ha altres tractaments a punt d'entrar al mercat que, si s'ha de jutjar pel preu als quals es cobren als Estats Units, suposarien aproximadament el mateix.

Idealment, si el tractament costés com una aspirina, tots els pacients podrien beneficiar-se'n. No obstant això, a causa del cost elevat que tenen, els experts coincideixen que hauran d'administrar-se de manera gradual. Com passa amb tots els tractaments innovadors, els primers a rebre'ls són els pacients més greus. Actualment, els criteris aprovats pel Govern espanyol indiquen que cal prescriure'ls a persones en llista d'espera de trasplantament de fetge, els ja trasplantats i els que estan en un estat de cirrosi més greu i la vida de la qual corre perill.

Com que no hi ha aquest registre, no se sap amb exactitud de quantes persones s'està parlant. El secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, va assegurar a final d'any que amb aquests criteris s'atendria el 2015 entre 5.000 i 7.000 persones. L'Associació Espanyola de l'Estudi del Fetge (AEEH), que agrupa la majoria d'hepatòlegs del país, considera que els criteris haurien d'ampliar-se per incloure les persones amb un grau d'afectació al fetge que faci témer que evolucionaran a curt termini en cirrosi. Amb aquest barem, serien uns 30.000 malalt més els que caldria tractar aquest any.

Per accedir al tractament el primer requisit és que un hepatòleg prescrigui, en funció dels criteris anteriors, els nous antivirals. Aquesta petició requereix l'autorització de l'hospital i de la Conselleria de Salut corresponent. Aquest procés burocràtic es pot allargar més o menys en funció de cada comunitat autònoma. Associacions de pacients com la Federació Nacional de Malalts i Trasplantaments Hepàtics (FNETH) i l'Organització Nacional d'Afectats per Hepatitis Virals (ONAH) asseguren que, en general, el que es prescriu, arriba. No obstant això, hi ha casos en alguns centres i comunitats en què la demora en la gestió és tan prolongada que, a la pràctica, el pacient no té el seu tractament. 

Els fàrmacs eliminen el virus de l'hepatitis C de l'organisme, però no curen el dany hepàtic, motiu pel qual és possible que, malgrat el tractament, la cirrosi o el càncer segueixin evolucionant. Una persona en llista d'espera de trasplantament que es tracti haurà de ser trasplantada igualment, però el seu nou fetge no es reinfectarà. En estats menys avançats, és possible que el fetge, en deixar de patir l'agressió del virus, es regeneri. Per aquest motiu els hepatòlegs recomanen donar com més aviat millor la medicació per curar persones abans que emmalalteixin. La seva visió és més a llarg termini que la dels polítics, acostumen a dir. Si es tracta ara els malalts moderats, se'ls treu del sistema, cosa que, a mitjà termini, acaba estalviant recursos al Sistema Nacional de Salut.

L'Agència Europea de Medicaments va aprovar els primers antivirals fa un any. El Govern espanyol va trigar nou mesos a negociar amb el laboratori el preu d'un d'aquests, el sofosbuvir. I no ha estat fins a aquestes últimes setmanes quan ha plantejat la creació d'un pla nacional que determini el nombre de pacients, criteris d'administració i prioritats. Els grups polítics de l'oposició van retreure ahir al ministre, Alfonso Alonso, que s'hagi perdut tant de temps i el pla no estigués a punt quan van començar a arribar els fàrmacs.