Haltern, el poble que ha perdut 16 adolescents i dues professores

Cap dels 38.000 habitants de Haltern oblidarà mai el 24 de març del 2015. Lara Beer n'és una. La Lara es dirigia dimarts a buscar la seva amiga Paula a l'estació de tren, situada a només uns metres del seu institut. Després d'una setmana sense comunicar-se perquè la seva companya havia viatjat a Espanya d'intercanvi, tenien moltes coses per explicar-se. L'última vegada que es van veure va ser abans del viatge de la Paula a Catalunya. Llavors no van fer res especial, simplement caminar pel carrer. "I pixar-nos de riure, com fèiem sempre", recorda. Però la Lara va rebre una trucada dels seus pares. Li deien que no anés a l'estació. Trencats pel dolor, als pares de la seva amiga els acaben de dir que la Paula viatjava en el vol 4U 9525 de Germanwings amb destinació a Düsseldorf que es va estavellar cap a les 11 del matí en un recòndit lloc dels Alps francesos.

La Lara, de 14 anys, explica la seva història davant de l'instint Joseph König de la petita ciutat de Haltern am See. A més de la Paula, 15 estudiants més i dues professores d'aquest centre van perdre la vida a les muntanyes del sud de França. "Estem tots en xoc. No puc concebre que ella simplement ja no és aquí, que ha desaparegut. Ahir [dimarts] van venir a casa els seus pares i no es feien a la idea del que ha passat. És horrible", deia amb la veu entretallada pel plor.

És difícil imaginar que una tranquil·la població com Haltern pugui patir un cop més dur. Ara, la gent es pregunta com podran continuar amb les seves vides després d'aquest tràgic dimarts que ningú oblidarà mai. Però ningú té respostes. L'alcalde, el democristià Bodo Klimpel, ha intentat proposar-ne alguna en una multitudinària roda de premsa improvisada aquest dimecres al matí a l'Ajuntament. "Ens queda una ferida que no desapareixerà. Haltern mai tornarà a ser el mateix", ha dit, mentre feia un esforç evident en pronunciar cada paraula i mirar de racionalitzar el que no té explicació.

Uns metres més lluny, a l'institut on ja sempre faltaran 18 persones, les respostes encara eren més difícils. Com si es tractés d'un dia més, els estudiants han arribat amb bicicleta al centre puntuals a les vuit del matí. Però allà no els esperaven les habituals lliçons de matemàtiques o anglès. Aquests dies, el Joseph König no oferirà classes, sinó sessions de suport per als estudiants i els professors. Volen ajudar-los a afrontar el cop que acaben de patir i donar-los l'oportunitat de fer el que necessitin: parlar del que ha passat, plorar, cridar o simplement estar-se en silenci. Com ha assenyalat l'alcalde Klimpel, en una localitat tan petita gairebé no hi ha una família que no conegui, encara que sigui de forma indirecta, alguna de les víctimes. A Haltern, tothom està tocat.

"Dimecres tampoc hi haurà classes i no crec que es reprenguin en els propers dies", assenyalava una portaveu de la policia. "No sé què m'hi trobaré, només sé que estaré contenta si puc servir d'ajuda", declarava sense temps per aturar-se Eva Maria Pauly, una jubilada de 71 anys que ja havia participat com a voluntària de suport psicològic en altres catàstrofes, però mai en una tan gran com aquesta, la pitjor que ha patit mai una aerolínia alemanya. L'institut Joseph König encara no ha decidit si suspendrà el programa d'intercanvi d'estudiants amb la localitat catalana de Llinars del Vallès en el qual participaven els víctimes.

L'empremta del dolor s'escampa per tota la ciutat. Adolescents en grup o acompanyats pels seus pares entraven dimarts amb els ulls envermellits a l'església catòlica de Sant Sixte. Al costat de les espelmes i les flors dipositades a terra, un llibre de condolences mostra molt del que està passant aquí. Com una commovedora carta de comiat signada per 16 alumnes a la seva professora de matemàtiques: "El 16 de març ens vam fer una foto de grup perquè vostè se n'anava a Espanya. Estava molt contenta pel viatge. Ahir hauríem d'haver tingut classe de matemàtiques i vostè hauria d'haver-nos corregit els problemes. Ens ha preparat molt bé durant dos anys per a la selectivitat. La trobarem a faltar. Esperem que li agradi el lloc on està. Nosaltres no l'oblidem".

Però potser la resposta més bonica de totes les que s'ha sentit a Haltern la donava l'estudiant de 17 anys Yanis Jung després de participar en la cerimònia de comiat en la qual va parlar la ministra regional d'Educació, els responsables de l'institut i un bisbe. Després dels discursos, els estudiants van encendre espelmes, van escoltar música i van tenir temps per sentir-se a prop els uns dels altres. "No sé si podré respondre a les seves preguntes. Què es pot dir quan passa alguna cosa així? Res", deia el jove. Després s'ho va pensar millor i va afegir: "Està bé tenir suport extern. Però el més important de tot és que nosaltres ens ajudem els uns als altres. És l'única manera de sortir-nos-en".