Entitats municipalistes, públiques o privades?

Les entitats municipalistes naveguen entre dues aigües: la pública i la privada. Les dues grans associacions catalanes –que exerceixen com a “sindicat” o “lobby” a favor dels ajuntaments– s'han vist embolicades en escàndols judicials pel maneig irregular dels seus fons. Per raons diferents, la Fiscalia ha perseguit la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), lligada al PSC, i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), propera a CiU. Però la naturalesa amfíbia d'aquests ens els ha fet esmunyedissos a la justícia, que té serioses dificultats per atribuir als seus responsables un delicte de malversació.

En una decisió polèmica, l'Audiència de Barcelona ha arxivat, aquesta setmana, la causa oberta contra més de 50 regidors i exregidors que van cobrar gairebé 300.000 euros de la FMC sota la presidència de Manuel Bustos. En plena fase d'instrucció, els magistrats ni tan sols han examinat el fons de l'assumpte –si els pagaments eren dietes lícites o, com sostenen els Mossos, sobresous encoberts–, sinó que hi han donat carpetada amb un altre argument: la Federació és una entitat de dret privat i els fons que maneja també ho són, encara que l'origen sigui públic. “Quan la FMC ingressa la quota de cada ajuntament per formar-ne part, els diners perden la consideració de cabal públic”, assenyalen.

Com és possible que un capital que neix públic (dels pressupostos municipals) es transformi en privat com per art de màgia? Per defensar-se de les acusacions, l'ACM i la FMC han encarregat dictàmens jurídics (dret administratiu, jurisprudència) que avalen aquesta tesi. Tanmateix, la Fiscalia es resisteix a acceptar una interpretació “formalista” i recorda que les associacions “es nodreixen de fons públics, fan funcions públiques i estan gestionades per càrrecs públics” (els alcaldes).

“Si es consagra la idea que són fons privats, obrim la porta al fet que es facin servir per a qualsevol fi i sense control”, protesta Raúl García Barroso, advocat de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, acusació popular en el cas Mercuri. El lletrat posa com a exemple que Bustos carregués, a la Federació, àpats de plaer per gairebé 4.000 euros. O que regalés, a càrrecs de l'ens, rellotges Calvin Klein de 200 euros cadascun.

A l'ACM saben que els diners es poden fer servir per a finalitats que no tenen res a veure amb els serveis, la formació o l'assessorament prestat als consistoris. Els que van ser els seus màxims responsables d'aquesta entitat –Josep Maria Matas i Xavier Solà– esperen judici per apropiar-se de 900.000 euros mitjançant treballs ficticis i factures falses. El fiscal demana per a ells cinc anys i mig de presó per malversació: sosté –i així ho avala un informe de la seva secretaria tècnica– que van pispar fons públics. Ara bé, per curar-se en salut ha plantejat una alternativa: si els jutges decideixen que són fons privats (l'assumpte és ben delicat), poden condemnar-los per apropiació indeguda.

“S'obre la porta al fet que els fons s'utilitzin per a qualsevol fi”, diu un lletrat

L'esquizofrènia latent es reflecteix en la interlocutòria que posa fi a la investigació de les dietes de la Federació: la quota que paguen els consistoris perquè defensi els seus interessos davant la Generalitat i el Govern central (principal ingrés d'aquestes entitats) “és inequívocament part del fons públic de l'Ajuntament”. Els magistrats matisen que “es podria qüestionar” la raó que ha portat cada ajuntament a associar-se (de manera voluntària) i també “la despesa” que suposa. Admeten fins i tot que la FMC té “aparença” pública, però conclouen que la “realitat jurídica” apunta cap al seu caràcter privat.

Les defenses dels alcaldes han aportat una bateria d'arguments jurídics. Sostenen que la FMC és “una associació de dret privat” que es regeix per la normativa d'associacions i la Llei de bases de règim local. “La FMC no exerceix funcions públiques, no exerceix potestats públiques ni presta serveis públics”, segons aquestes normes. És “evident”, afegeixen, que els fons tenen “un origen públic”, però això “no és un obstacle” perquè “es produeixi un efecte jurídic denominat de transformació d'aquestes aportacions en fons privats des del moment en què són ingressats”. En un informe del febrer, el Departament de Governació també va assenyalar que les entitats “tenen una funció de representativitat institucional” i va apuntar que “algunes de les seves funcions estan connectades amb el públic”, però tot això “no altera” la seva naturalesa privada.

El cas és que, en ser privades, tampoc se sotmeten a l'escrutini d'una administració pública. “No tenen obligació de retre comptes de la seva activitat” a la Sindicatura ni al Tribunal de Comptes, i de fet no ho fan. Aquesta absència de fiscalització les ha situat, sovint, en l'opacitat. Ni la FMC ni l'ACM han volgut donar la seva opinió sobre aquest assumpte.