“Els nens sopaven; jo bevia aigua”

La primera etapa és l'ansietat de no poder arribar a final de mes i anar a comprar. Després es rebaixa la qualitat dels aliments per ajustar-se al pressupost. En un tercer estat, els grans mengen menys perquè ho puguin seguir fent els petits. I, finalment, es redueixen les porcions dels menuts per estirar al màxim els recursos i alguns membres se salten àpats. Aquestes són les escales de la inseguretat alimentària que descriu la capacitat d'accés al menjar. Nou de cada deu famílies ateses en els programes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja a Catalunya estan en algun d'aquests estats. El 20%, de fet, està en l'últim. Aquestes xifres estan incloses en el vuitè estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat, presentat aquest dimarts a Barcelona.

“Feia sopar per als nens i jo me n'anava al llit només amb un got d'aigua a l'estómac”, confessa Laura Galindo, de 31 anys. Aquesta mare de quatre nens de 12, 10, 7 anys i un nadó de quatre mesos viu en un dels blocs ocupats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Sabadell. Sobreviu, juntament amb la seva parella, dels 680 euros de la renda mínima d'inserció (RMI), però fa un any passava a última hora pels mercats per recollir el que els comerciants rebutjaven, o depenia de la solidaritat dels veïns. El que ingressava netejant escales no arribava a les despeses. Els tres nens grans assisteixen al programa de suport escolar de la Creu Roja. “Si no fos pels 78 euros que em donen al mes per comprar aliments, no arribaríem”, afegeix.

La família de Galindo és una de les cares que hi ha darrere de les xifres de l'informe de l'ONG, que atén uns 9.000 catalans amb fills menors de 12 anys dins dels seus programes contra la pobresa i l'exclusió social. Les dades de l'estudi, dedicat íntegrament a la infància i l'alimentació, provenen d'una enquesta feta a mil beneficiaris amb la mateixa metodologia que empra l'Organizació de les Nacions Unides per a l'Alimentació, el qüestionari Elcsa. En total, les dades inclouen més de 2.300 menors.

El 51% dels enquestats ingressa menys de 500 euros al mes

Josep Marquès, president de Creu Roja Catalunya, assegura que si bé la radiografia correspon a una població amb més risc d'exclusió social, el panorama és “estremidor”. Un 33% de les famílies enquestades asseguren que, per falta de diners, han hagut de disminuir les quantitats servides als menors en els últims sis mesos. Unes 165 famílies diuen que un dels fills ha sortit de casa sense esmorzar algun dia en el mateix període de temps. Al gener del 2013, quan l'Observatori va presentar el seu quart estudi, set de cada deu famílies ja admetien que tenien problemes per garantir una alimentació adequada als menors.

Galindo assegura que no ha arribat a l'extrem que els seus fills es quedin amb l'estómac buit. Però també accepta que el pes de la nutrició dels fills recau en l'escola i en les ajudes de la Creu Roja. Els tres tenen beca menjador i en el programa de reforç escolar se'ls dóna berenar. Ella s'encarrega de l'esmorzar i el sopar. “Ara tinc peix i carn, abans no m'ho podia permetre”, diu la jove.

L'estudi revela que un 48% dels enquestats accepta que la seva alimentació procedeix principalment d'entitats socials o donacions de la xarxa immediata de suport. La meitat assegura que té una beca menjador a l'escola. Malgrat això, tres de cada deu l'han hagut de compactar per problemes econòmics, i així els nens mengen un dia a casa i un altre al centre escolar. Marquès ha reconegut que els nous barems per atorgar aquestes ajudes han millorat la cobertura, però que encara queda pendent el desplegament dels menjadors a la secundària.

La Creu Roja advoca per una renda garantida esglaonada

Un altre de les dades alarmants és que tenir feina no eximeix automàticament de la inseguretat alimentària. El 12% dels enquestats no té ingressos i gairebé el 40% té ingressos menors de 500 euros. Segons l'Agència Catalana de Salut Pública, la despesa necessària per a una alimentació saludable per a una família composta per dos adults i dos menors està entre els 520 i els 600 euros mensuals.

La Creu Roja creu que l'elevada dependència continuada de les ajudes alimentàries per part dels col·lectius atesos [en el 55% dels casos, els ingressos provenen de prestacions no contributives] no només demostra la cronificació de la pobresa, sinó que demana “accions vinculades a l'accés al mercat laboral i a la incorporació a llocs de treball que ofereixin salaris dignes”.

Marquès tampoc dubta a apostar per la renda garantida ciutadana, la ILP de la qual està al Parlament. El director de la Creu Roja a Catalunya creu que d'entrada no hauria de ser universal, sinó que s'hauria de dirigir primer als col·lectius amb menors a càrrec, en major risc d'exclusió social i per ajudar “els treballadors pobres”. “Fa sis anys que envio currículums. Ja no sé què fer”, finalitza Galindo, mentre els seus fills es mengen el berenar a la Creu Roja.