L’infern de Lalo García

Amb el pas dels anys les faccions de Lalo (Gonzalo) García, l'exjugador de bàsquet del Fórum Filatélico de Valladolid, havien perdut duresa. L'edat i els disgustos van fer que els quilos arrodonissin el seu rostre i el pèl desaparegués gradualment del seu cap. No estava en el seu millor moment, però venien temps millors. Per fi havia trobat una feina nova, se'l veia animat i fins i tot havia reprès el bon costum de fer exercici físic. Per això no va semblar estrany que, el dimecres 4 de març a la tarda, s'enfundés un xandall blau, unes vambes blanques i sortís, sense cartera ni mòbil, "a fer una passejada". Lalo no va tornar. Fa 13 dies que ha desaparegut. 

La mare de Lalo, Montse, va denunciar la seva desaparició l'endemà. La Guàrdia Civil va iniciar llavors una batuda pels voltants d'Arroyo de la Encomienda, un municipi proper a Valladolid, on l'exjugador vivia amb la seva mare. Diverses unitats canines van rastrejar sense èxit la ribera del riu Pisuerga i fins i tot els bussos es van sumar a la recerca. Res. Als voltants de la petita localitat de 17.000 habitants no es va trobar la més mínima pista de Lalo. Però el cabdell no va trigar a deixar anar el primer fil del que poder estirar. Cap a les 22.00 del dimecres l'exjugador va ser vist a la cafeteria Carex, a Valladolid. La Policia Nacional es va fer càrrec de la investigació i van aparèixer els primers precs dels familiars. "Només volem que torni", implora Mike Hansen, company d'equip de Lalo i portaveu de la família.

Les lesions van deixar Lalo sense bàsquet quan tenia 30 anys

La desaparició de l'exjugador, de 43 anys, ha deixat un riu de reaccions callades, de mirades tristes. Era una figura reconeguda de l'esport de Valladolid, un home de la casa, dels que neixen, creixen i sempre romanen al seu club. En un equip pel qual van passar jugadors com Oscar Schmidt i Sabonis, ell era l'únic que tenia la seva samarreta amb el número cinc retirada al sostre del Pavelló Pisuerga, una cerimònia habitual a la NBA, estranya a Espanya, però que en tot cas queda reservada als jugadors més grans. Les lesions van deixar Lalo sense bàsquet quan només tenia 30 anys. Havia debutat amb 17 i en les seves 13 temporades es va convertir en la referència d'un club, en què els nens volien ser com ell.

Els dies de glòria no es van acabar amb la retirada perquè Lalo es va quedar al club com a director esportiu. Finalment es va incorporar a la firma que, en aquell temps, l'any 2006, era el patrocinador del club, Fórum Filatélico. Lalo havia heretat la cartera del seu pare, també comercial de l'entitat, i la seva bona imatge va donar fruits immediats, les operacions basades en la confiança que inspirava el capità s'acumulaven i va començar a gestionar un negoci en aparença pròsper. Fins i tot mostrava públicament l'orgull d'haver duplicat els clients del seu pare, fins que el maig del 2006 el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska va precintar les oficines de Fórum Filatélico i Afinsa i va destruir els estalvis d'un munt de famílies, els de Lalo i un bon tros de la seva autoestima. L'exjugador va viure el desallotjament per part de la policia de la seu de Valladolid de l'empresa, que va ser acusada d'estafar més de 200.000 clients a Espanya.

Passen els dies, el misteri no es resol i les noves informacions que es van coneixent amb comptagotes no aclareixen gaire cas. Els familiars i amics de Lalo es divideixen entre els que creuen que ha optat per començar una nova vida lluny de Valladolid i els que pensen que la seva desaparició és una mala notícia que no s'explica amb sorpresa sinó com el desenllaç esperat per qui fa tants anys que cau sense poder aixecar-se. "Ha marxat de la ciutat perquè la vida l'ha castigat bastant", diu el seu amic Francisco Javier Pastor, que s'aferra a aquesta opció i que no vol sentir parlar d'un possible suïcidi.

La família s'alimenta d'esperança. Per a ells va ser un cert alleujament la declaració d'un ciutadà que va assegurar haver vist Lalo dijous al matí amb el seu xandall blau al centre de Valladolid. És una informació no oficial que la policia no ha validat encara, però a la qual s'agafen els coneguts de l'exjugador que es neguen a pensar que no tornaran a veure el seu pare, fill, germà o amic.