La fugida de l’etarra Plazaola qüestiona l’actuació de la policia i els jutges

Els màxims responsables del Poder Judicial i del Ministeri de l'Interior es van desmarcar ahir de la seqüència d'esdeveniments que, dimarts passat, van permetre que l'etarra Alberto Plazaola s'escapolís de casa seva a la localitat guipuscoana d'Oñati quan el Tribunal Suprem ja n'havia anul·lat l'excarceració, decretada per l'Audiència Nacional el 4 de desembre.

Des que es va conèixer la decisió del Suprem fins que la policia va rebre l'ordre de detenció van passar gairebé cinc hores, les mateixes que van transcórrer entre que es va dictar aquesta ordre i els agents van iniciar el registre de l'habitatge de l'etarra. En total, deu hores de tràmits burocràtics que Plazaola va aprofitar per desaparèixer i sobre els quals la cúpula judicial i policial van intercanviar dijous culpes i explicacions.

Plazaola va escapar-se després de saber que els jutges havien acordat detenir-lo

El president del Suprem, Carlos Lesmes, va assumir que part de la responsabilitat recau en el seu tribunal. Lesmes va vincular la fugida amb una “filtració” des del mateix Suprem que va permetre que la decisió de tornar a empresonar l'etarra es conegués abans que es notifiqués a la policia i va assegurar que se n'investigarà el responsable. “Mirarem d'identificar la persona responsable i li exigirem responsabilitats perquè en aquest cas s'ha produït un dany a la justícia”, va assegurar Lesmes.

La investigació se centrarà en la sala penal, la que dimarts va resoldre els recursos del fiscal contra les excarceracions de Plazaola i de l'exdirigent etarra Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros, encara que aquest últim va tornar a la presó al gener per la seva relació amb dos atemptats dels anys vuitanta que encara no s'han jutjat. Segons fonts del tribunal, Lesmes s'adreçarà al president de la sala penal, Manuel Marchena, per intentar aclarir d'on va sortir la informació i, previsiblement, interrogarà els cinc magistrats que van formar la sala que va anul·lar la llibertat de Plazaola.

El ministeri s'eximeix de culpes encara que vigilava l'etarra des de feia dies

La reunió dels jutges va començar sobre les 10.30 de dimarts i a les 12.30 el gabinet de comunicació del Suprem va informar que ja s'havien resolt els recursos, però que no es faria públic el sentit de la deliberació. Els jutges van continuar reunits i, a les 12.56, un teletip de l'agència Efe va avançar que els magistrats havien anul·lat la llibertat de Potros i Plazaola. Minuts després, la notícia es va difondre per tots els mitjans de comunicació, però, segons fonts del tribunal, la decisió de tornar a empresonar Plazaola no es va comunicar a l'Audiència Nacional fins passades les tres de la tarda.

Interior va difondre dijous un comunicat amb la seqüència horària des que l'afer es va posar a les seves mans i, segons aquest relat, la policia no va rebre fins a les 17.22 la notificació de l'Audiència que n'ordenava la detenció. Ja llavors, segons Interior, un grup de persones s'havia concentrat davant la casa de l'etarra per “obstaculitzar” el pas dels agents, que no van poder accedir a l'habitatge perquè fins a les 20.44 no van rebre l'autorització d'entrada al domicili de l'etarra. Altres fonts van precisar que la policia no va demanar aquest permís fins a les 19.40, dues hores després de rebre l'ordre de detenció.

En aquesta espera d'hores davant la casa de l'etarra en què es va convertir la tarda de dimarts per a la policia, els agents van haver d'esperar fins a les 23.05 al fet que arribés la secretària judicial de Bergara per entrar i registre l'habitatge. La intervenció va acabar a les dotze de la nit sense rastre de Plazaola.

La cúpula judicial i policial posa el focus en aquestes deu hores que van passar entre que el tribunal va decidir que l'etarra havia de tornar a la presó i la policia va entrar a la casa de l'etarra. Però la resolució del Suprem era previsible des del 13 de gener, quan el tribunal va rebutjar l'acumulació de penes a l'etarra Kepa Pikabea. Aquell dia ja es va saber que faria extensible aquesta mesura a altres etarres als quals l'Audiència havia deixat lliures en virtut del mateix conveni europeu. Entre ells, Potros i Plazaola. L'etarra, a més, podia conèixer des de fa dies, perquè s'havia fet públic des del Suprem, que els jutges estudiarien el seu cas dimarts passat.

Podia la policia tenir vigilat l'etarra per evitar-ne la fugida? El ministre Jorge Fernández Díaz es va eximir ahir de responsabilitat perquè, va assegurar, Plazaola no estava vigilat, ja que el contrari hauria estat “una il·legalitat”. Segons Interior, la llei no permet establir dispositius de vigilància “permanent” sobre persones que estan en llibertat.

No obstant això, fonts policials admeten que hi havia un dispositiu discret, des de feia setmanes, al voltant de la casa de l'etarra. Aquesta versió coincideix amb la que va oferir dijous la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, que va reconèixer que la decisió del Suprem no va agafar per sorpresa i va assegurar que “les mesures prèvies estaven preses, el seguiment policial estava pres, estava fet”. Aquest dispositiu, segons les fonts consultades, tenia localitzat Plazaola al seu poble fins al migdia de dimarts. Abans de dinar va entrar a casa seva i ningú no el va veure a sortir, però quan la policia va entrar-hi, passades les onze de la nit, l'etarra ja no hi era.