La indústria del sucre va manipular la ciència, com la del tabac

El 1954, Robert Hockett va ser contractat pel Comitè d'Investigació de la Indústria del Tabac als EUA. L'objectiu (no declarat) d'aquesta institució era crear dubtes sobre la solidesa científica dels estudis que mostraven els perills de fumar. A través d'eines com aquesta, les tabaqueres van establir vies de col·laboració amb l'Estat, en principi, per cooperar en el desenvolupament d'estratègies per reduir els perjudicis dels seus productes. No obstant això, com han determinat sentències judicials dels últims anys, la indústria va aprofitar aquells espais per bloquejar tota mena de mesures que poguessin perjudicar els seus interessos comercials, com el finançament de programes per deixar de fumar.

Les males pràctiques de la indústria del tabac han quedat plasmades en nombrosos litigis en els quals es van fer públics documents que mostraven les seves tàctiques de manipulació. No obstant això, els venedors de fum no són els únics que han utilitzat la ciència per desvirtuar resultats científics que podien perjudicar el seu negoci. De fet, Hockett, abans de treballar per a les tabaqueres, havia fet carrera fomentant la sospita per a la indústria del sucre. En aquest cas, l'objectiu era evitar que l'evidència dels seus perjudicis sobre la salut dental es traduís en polítiques sanitàries que reduïssin el consum de sucre.

Aquesta setmana, investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Francisco publiquen a la revista PLOS Medicine una anàlisi de 319 documents interns de la indústria del sucre produïts entre el 1959 i el 1971. A través seu es pot veure com van intentar influir en les prioritats científiques del Programa Nacional per a la Càries (NCP, de les seves sigles en anglès) que es va dissenyar al final d'aquest període.

L’Estat va acceptar el 78% de les propostes de la indústria del sucre per evitar la càries

“La indústria sucrera no podia negar el paper de la sacarosa en la càries dental tenint en compte l'evidència científica”, expliquen els autors. “Per tant, van adoptar una estratègia que consistia a desviar l'atenció cap a intervencions de salut pública que consistissin a reduir els danys del sucre en lloc de restringir-ne el consum”, afegeixen. Amb aquest pla, van fomentar el finançament d'investigacions sobre enzims capaços de desfer la placa dental i d'una vacuna experimental contra la deterioració de les dents que mai es va demostrar que fos aplicable a gran escala.

Els resultats de l'estreta relació entre la indústria i els responsables dels organismes públics que havien de fixar les prioritats de la salut pública i la investigació s'observa en algunes dades cridaneres: el 78% d'un informe remès per la indústria va ser incorporat a la convocatòria de projectes d'investigació de l'Institut Nacional per a la Investigació Dental i altres treballs, com els pensats per mesurar com alguns aliments específics causen càries (un enfocament que podia perjudicar la indústria) van desaparèixer de la llista de prioritats de l'NCP. Després d'una dècada liderant l'agenda científica per combatre la càries als EUA, l'NCP “no va aconseguir reduir significativament el problema de la càries dental, una malaltia previsible que continua sent la principal malaltia crònica entre nens i adolescents dels EUA”, conclouen els investigadors.

Ildefons Hernández, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Alacant, afirma que tàctiques com les reflectides en els documents publicats per PLOS Medicine continuen vigents. “És el que es diu captura de la ciència”, apunta Hernández. “L'estratègia de la indústria sucrera que es veu en aquests documents és la mateixa que segueix ara amb l'obesitat, centrant el focus sobre la necessitat de fer exercici i deixant a un costat la de reduir el consum de sucre”, continua.

El ‘lobby’ del sucre pressiona per evitar que l’OMS posi límits al seu consum

Actualment, l'Organització Mundial d'Investigació del Sucre (WSRO), el lobby científic de la indústria sucrera mundial –en el qual es troben corporacions com l'Associació Sucrera dels EUA i Coca-Cola, segons recorda l'estudi–  continua pressionant perquè les polítiques sanitàries no perjudiquin el seu negoci. El 2003, les empreses van aconseguir que no s'assumissin com a polítiques de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) la recomanació d'un comitè conjunt d'aquesta organització i l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) de reduir els sucres afegits a un màxim del 10% de les calories consumides diàriament. La WSRO va defensar que, en lloc d'intentar reduir el sucre en la dieta, les polítiques de salut dental s'haurien de centrar en l'ús regular de pasta de dents amb fluor.

Finalment, l'OMS no va incloure en les seves guies un límit concret de sucres afegits i es va conformar amb l'imprecís consell de “limitar-ne la ingesta”. La WSRO també s'ha oposat a la recomanació del 2014 de l'OMS que demana reduir els sucres afegits al 10% de la dieta diària amb una aspiració de deixar-ho en un 5% en el futur.

Control insuficient del lobby

Hernández considera que els conflictes d'interessos de les persones que dissenyen les polítiques sanitàries i d'investigació encara no estan regulats per una legislació adequada. “A Europa, tant l'Agència Europea del Medicament (EMA) com l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) han cridat l'atenció sobre el problema del conflicte d'interès, però la legislació encara no és prou estricta”, planteja l'investigador. “A Espanya, la llei de salut pública diu que cal regular els conflictes d'interès, però després ni tan sols les mesures tímides que es van incloure s'han arribat a desenvolupar. Sense anar més lluny, fa poc es va reunir el comitè de l'hepatitis C i no es van publicar els conflictes d'interès dels seus membres”, afegeix.

Pel catedràtic de l'UMH, és necessari que legislacions com les que han de regular la investigació per reduir els danys derivats del consum excessiu de sucre les redactin agències amb independència. “Una agència independent, acreditada i legítima pot ser vital perquè el públic hi confiï i perquè les polítiques basades en proves avancin”, apunta. “Ara és un bon moment per crear aquest tipus d'agències, perquè la gent està cansada de les influències de les empreses sobre les polítiques públiques, però hi ha poca voluntat política per facilitar-ho”, explica.