Grècia demana 1.900 milions urgents a canvi d’accelerar set reformes

Europa exigeix reformes a canvi de diners. I Atenes reclama aquests diners per ara mateix a canvi d'accelerar les primeres reformes, entre les quals n'hi ha alguna de tan cridanera com la constitució d'una “missió especial no permanent de testimonis” o vigilants fiscals reclutats entre “mestresses de casa, estudiants i fins i tot turistes en les àrees on més es defrauda”, això és, en el sector de serveis. El Govern grec presentarà dilluns a l'Eurogrup un paquet de set mesures –entre les quals la citada– a canvi que els socis alliberin amb rapidesa un primer tram d'ajuda financera de fins a 1.900 milions d'euros, procedents dels beneficis de les operacions amb deute grec efectuades pels bancs centrals.

Grècia va pagar la setmana passada un venciment de deute al mecanisme de rescat europeu, i aquest divendres, 310 milions a l'FMI en concepte de primer tram de març, del total de 1.600 milions pendents aquest mes. Però els diners s'acaben.

Davant d'aquest escenari, l'Executiu d'Alexis Tsipras canvia d'estratègia: accelera la presentació de les reformes i inicia una nova gira diplomàtica –el primer ministre visitarà dimecres i dijous Brussel·les i París– perquè l'eurozona surti al rescat amb diners frescos. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha suggerit en públic que es poden avançar una part dels diners dels beneficis dels bancs centrals, els citats 1.900 milions. “Grècia li ha pres la paraula i presenta de forma accelerada aquesta llista de reformes perquè es faci el pagament al més aviat possible”, ha explicat a aquest diari un ministre de l'Eurogrup. El Govern grec no ha confirmat ni desmentit aquesta informació.

Res d'això serà fàcil. El ministre de Finances hel·lè, Iannis Varufakis, ha enviat aquest divendres una carta amb les reformes que pretén aprovar Grècia immediatament, però “l'imprescindible treball tècnic no està fet i els ministres de l'Eurogrup no poden prendre una decisió política sense aquests deures fets”, han indicat fonts europees aquest divendres a Brussel·les.

L'Eurogrup dóna per fet que Varufakis farà una oferta dilluns. Però el grup de treball previ a aquesta reunió –a nivell de secretaris d'Estat o directors del Tresor– s'ha reunit per estudiar les propostes d'Atenes i ha conclòs que encara són massa difuses. Són set, una més de les previstes inicialment. La primera, donar més poders al Consell Fiscal, una autoritat independent que examini la despesa pública (i la creació de la qual havia instat l'FMI fa un any, però que mai va arribar a entrar en funcionament). Dos: preparar un pressupost i aprovar-lo amb una nova llei orgànica, amb l'objectiu d'un sostre de despesa anual. Tres: engegar una agència que es faci càrrec de la lluita contra l'evasió fiscal. Quatre: modificar la legislació relativa als retards en els pagaments de deute. Cinc: regular el joc en línia mitjançant la venda de llicències (amb el qual s'espera recaptar almenys 500 milions a l'any). Sis: reduir la burocràcia i millorar el clima econòmic amb una millora dels serveis públics. I set: combatre la crisi humanitària amb una tríada de mesures de despesa (menjar, sostre, llum) anunciades en la campanya electoral, amb un cost de 200,29 milions d'euros que s'esperen sufragar amb retallades en les despeses de l'Administració.

Atenes vol els diners obtinguts pels bancs centrals en operacions amb bons grecs

De tot plegat, un dels punts més sorprenents d'aquesta llista de reformes és la constitució d'un “equip especial no permanent” d'observadors o testimonis dels fraus en el pagament de l'IVA en el sector de serveis, segons la carta d'11 folis en anglès que el ministre Varufakis ha enviat aquest divendres a Dijsselbloem. Malgrat això, la llista de reformes en llengua grega divulgada a Atenes per fonts governamentals omet els detalls relatius a la constitució d'aquest cos especial d'inspectors o vigilants amateurs, que es reclutaran entre estudiants o mestresses de casa, i fins i tot entre turistes en aquelles zones on s'eludeix de manera generalitzada el cobrament de l'IVA. Després de rebre una formació bàsica, aquests testimonis, que seran contractats per un període no superior a dos mesos i cobraran per hores, es faran passar per consumidors i podran recórrer a enregistraments d'àudio o vídeo per documentar els fraus.

Precisament per incentivar el pagament de l'IVA, des del 2011 és obligatòria l'emissió i lliurament d'una factura o tiquet per cada transacció en el sector serveis, un dels més proclius al frau. La constitució d'un grup d'inspectors “sense caràcter permanent” havia estat avançada aquesta setmana pels mitjans locals però, segons diversos experts consultats, “constitueix una veritable incògnita, perquè no se sap com funcionarà i quins mecanismes farà servir per aconseguir el seu objectiu”.