El relator de l’ONU conclou que la tortura és “generalitzada” a Mèxic

Amb vint paraules n'hi ha prou per esgarrifar-se. “La tortura i els maltractaments en la detenció són generalitzats a Mèxic i es produeixen en un context d'impunitat”. Així comença el relator especial de l'ONU sobre la tortura, Juan Méndez, les conclusions de l'informe sobre la visita que va fer a Mèxic del 21 d'abril al 2 de maig passat. L'escrit, que serà presentat al març i al qual ha tingut accés aquest diari, revisa els errors del sistema de seguretat mexicà i dibuixa un panorama en què pocs s'escapen de la seva crítica: “Hi ha evidències de participació activa de les forces policials i ministerials de gairebé totes les jurisdiccions i de les forces armades, però també de la tolerància, indiferència i complicitat d'alguns metges, defensors públics, fiscals i jutges”.

En les seves recomanacions, el relator demana que es posi fi a una herència de la presidència de Felipe Calderón (2006-2012): l'ús de la força militar en tasques de seguretat pública. També exigeix l'eliminació de l'arrelament, la polèmica figura que permet, en el curs d'una investigació per crim organitzat i amb ordre judicial, mantenir tancada 40 dies (prorrogables) una persona mentre es decideix si es presenten càrrecs penals contra ella. Aquesta pràctica, molt emprada en la guerra contra el narcotràfic, viola, segons Méndez, la presumpció d'innocència i exposa el detingut a tortures. La seva eficàcia també la qüestiona: “De més de 8.000 persones arrelades des del 2008, només un 3,2% ha rebut condemna presumptament”.

El punt de partida de l'informe, que encara és susceptible de modificacions, és la guerra contra el narcotràfic començada el 2006. Aquesta ofensiva, que va arribar a mobilitzar en el seu apogeu 50.000 soldats, va disparar les queixes per tortures i maltractaments: si, els sis anys anteriors al 2007 la Comissió Nacional de Drets Humans havia registrat una mitjana de 320 denúncies; el 2012, van superar les 2.100. Amb l'arribada de Peña Nieto, aquestes reclamacions es van reduir un 30%, però molts dels factors que les van propiciar, segons el relator, sobreviuen.

Les tortures acaben en la mort, que ve seguida de la desaparició. Per a les dones, al catàleg d’horrors se suma la violència sexual

L'enviat de l'ONU estableix que la tortura a Mèxic s'utilitza predominantment durant la detenció i amb l'objectiu d'obtenir confessions sobre el crim organitzat. Les víctimes acostumen a procedir de sectors pobres o marginals. La manera d'operar, segons les denúncies recollides en l'escrit, mostra un patró inquietant. Els responsables de la detenció, vestits de civil i encaputxats, no solen portar ordre judicial ni informen dels motius de la captura. Després, arriba el malson: “Les persones són conduïdes amb els ulls embenats a llocs que desconeixen, incloent-hi bases militars, on continuen les tortures: cops de puny, puntades de peu i bastonades; utilització de pistoles elèctriques, generalment als genitals; asfíxia amb bossa de plàstic, introducció d'aigua amb un drap a la boca, nuesa forçada, suspensió, amenaces i insults”.

Tot això pot durar dies. De vegades, indica el relator, les tortures acaben en la mort, que ve seguida de la desaparició. En el cas de les dones, al catàleg d'horrors descrit s'hi suma la violència sexual: “Nuesa forçada, humiliacions verbals, grapejaments als pits i als genitals, introducció d'objectes als genitals i violació reiterada i per diverses persones”.

La persecució d'aquests abusos no ofereix, segons el relator de l'ONU, resultats tranquil·litzadors. L'informe destaca que entre el 2005 i el 2013 només va haver-hi cinc sentències condemnatòries per tortures. El motiu és que, a judici seu, ni els registres de detenció ni els exàmens mèdics recullen bé els abusos. A partir d'aquí, tot es fa costerut. “No hi ha un control adequat sobre la legalitat de la detenció ni del termini per a la presentació al ministeri públic; no s'accedeix a una defensa adequada immediatament; les declaracions es presten sense intervenció judicial ni presència de l'advocat; no s'inicien investigacions d'ofici ni s'exclouen d'ofici proves obtingudes sota tortura, i es fa una interpretació restrictiva i incorrecta del Protocol d'Istanbul”, argumenta l'informe.

L’informe destaca que entre el 2005 i el 2013 només va haver-hi cinc sentències condemnatòries per tortures

Malgrat aquesta deterioració de les garanties, el relator admet que, els últims anys, s'ha avançat en la lluita contra aquesta xacra. Les lleis han començat a treure de la jurisdicció militar les violacions de drets humans comeses per soldats contra civils, s'ha ampliat el perímetre de protecció dels detinguts i s'han establert protocols que “enforteixen les salvaguardes”. Tot això no ha aconseguit, no obstant això, “revertir la impunitat que hi impera”.

En aquest context, el relator mostra la seva extrema preocupació per la “inacceptable tragèdia d'Iguala”, on “les autoritats municipals en col·lusió amb el crim organitzat van fer desaparèixer forçadament 43 estudiants normalistes, en van executar sis més, alguns amb tortures, i van ferir més de 20 persones”. Per l'enviat de l'ONU aquesta matança ha de servir de toc d'alerta i propiciar una reforma estructural en seguretat.

El president mexicà, Enrique Peña Nieto, va anunciar el desembre passat un ampli paquet de mesures legislatives i executives per posar fi a la impunitat. Entre aquestes, hi figurava la desaparició de la policia municipal, profundament infiltrada pel narcotràfic, la intervenció en ajuntaments corruptes i una legislació especial contra la tortura i els maltractaments. Aquest diari va tractar sense èxit obtenir la versió de la subsecretària de Drets Humans, Lía Limón.

“Coincidim amb l'informe. La tortura segueix sent generalitzada i es dóna en el període entre la detenció i la posada a disposició judicial. I, tot i que s'ha reduït, els casos segueixen sent sis vegades més que el 2003”, va assenyalar el director dAnmnistia Internacional a Mèxic, Perseo Quiroz.