Les armes tornen a Montjuïc

Les armes, exactament 29, han tornat al castell de Montjuïc. I algunes han fet viatge d'anada i tornada perquè formaven part de les col·leccions que s'exhibien al Museu Militar. Aquesta selecció d'armes dels segles XVIII i XIX es pot veure al centre d'interpretació del castell de Montjuïc. Es tracta d'un nou espai expositiu permanent que ocupa quatre sales que envolten el pati d'armes de la fortalesa que pretén explicar als visitants la relació del castell amb la ciutat. Una relació amb episodis tràgics en el passat que contrasten amb la realitat actual d'una fortalesa que s'ha convertit en escenari habitual de visites de turistes –uns 600.000 l'any passat– i d'esdeveniments festius de la ciutat, com els que s'organitzen per les festes de la Mercè. Un castell que no ha deixat les polèmiques, començant per la cessió a mig fer que va fer Franco a la ciutat el 1961, seguint pel difícil lliurament de ple dret a la capital i el desmantellament del Museu Militar que va acollir i que va comportar la dispersió de les col·leccions d'armes que s'exhibien.

El nou centre està dividit en quatre sales que expliquen quatre etapes diferents. La primera relata la llarga història del promontori i que ha estat habitat, explotat –especialment les pedreres per a edificis com Santa Maria del Mar i la urbanització de l'Eixample– i transformat des de fa 10.000 anys. Plànols, una làpida de Montjuïc del 1306, un audiovisual i fotografies de les primeres dècades del segle passat donen una idea de la transformació.

Una segona sala explica, amb dibuixos i plànols, que abans que fortalesa al cim de la muntanya va haver-hi un far –documentat el 1703– que es va emmurallar a l'inici de la guerra dels Segadors, el 1640, per intentar protegir la ciutat de la flota de Felip IV. I va ser després de la derrota catalana del 1714 quan l'enginyer militar Juan Martín Cermeño va projectar la fortalesa, el 1751, que es reprodueix en una gran maqueta.

Defensa i repressió de Barcelona és el nom del tercer espai, amb una selecció d'armes catalanes i angleses (espases, sabres, piques, pistoles, revòlvers, trabucs, mosquetons, escopetes, fusells, baionetes, bales de plom i un petit canó). Totes estan en una vitrina disposades amb voluntat escènica. Es tracta d'armes del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) que procedeixen del llegat que va fer Apel·els Mestres al Muhba. Algunes ja van estar exposades al Museu Militar fins al seu desmantellament el 2009. Van ser retornades al seu propietari, el Muhba, i ara han tornat, segons confirmen fonts de l'Ajuntament. Encara que en un emplaçament diferent. És en aquesta sala on un vídeo recrea el bombardeig de la ciutat el 1842 pel general Espartero.

Montjuïc, presó i memòria de Barcelona és l'últim espai que, amb fotografies i un muntatge audiovisual, relata un dels períodes més negres del castell des de finals del XIX fins al 1960, quan va deixar de ser presó militar. Quan va ser escenari de tortures, processos i execucions: la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia després de la Setmana Tràgica, les dels comandaments militars que es van rebel·lar contra la República el juliol del 1936, les de 250 persones acusades d'alta traïció contra la República i la del president de la Generalitat, Lluís Companys, el 1940.

L'adequació d'aquest espai i el projecte expositiu han costat 504.000 euros dels 11 milions que des del 2011 s'han invertit en la rehabilitació del castell. Una transformació per fases i que suposarà un desemborsament d'entre 70 i 80 milions d'euros.

Al costat d'aquest espai, en dues sales més, s'exhibeix la mostra Pedra, Montjuïc, Barcelona. La construcció de la ciutat, sobre les pedreres de la muntanya. I també se n'han programat d'altres, com la dedicada a la memòria del circuit de Montjuïc (juny). Altres intervencions que començaran a partir de tardor són l'obertura del nou espai de recepció dels visitants, en un dels cossos de guàrdia, un bar restaurant que traurà el cap a la plaça d'armes i l'adequació del pont d'entrada a la fortalesa.