La Comissió Europea dóna dos anys més a França per reduir el dèficit

Duresa amb Grècia i laxitud amb França i Itàlia: aquesta és a dia d'avui la Unió Europea. La Comissió Europea acaba de donar dos anys més a França, fins al 2017, perquè deixi el dèficit públic en el mític 3% del PIB. Brussel·les dóna un lleuger toc d'atenció a París i Roma, però posa de manifest que les regles no són iguals per a tothom: Itàlia fa una dècada i mitja que està estancada; França s'enfronta a un horitzó de mitjà termini amb un creixement tan anèmic que més retallades fiscals posaven en perill la recuperació –feble i desigual–de l'eurozona.

En un moviment polític de primera magnitud, la Comissió Juncker, que podia haver iniciat el procediment de sanció per a París i Roma davant la falta de reformes i els problemes amb el dèficit i el deute públic, respectivament, confirma que l'era de l'austeritat deixa pas a una política fiscal neutra i molt acurada amb els grans, davant d'unes perspectives per a l'economia europea que no acaben de millorar ni tan sols amb la promesa del Banc Central Europeu de la compra massiva de deute públic i privat. I davant del perill que en aquests dos països, i en d'altres, emergeix en forma de populismes, amb el Front Nacional de Le Pen a França i l'antipolítica del Moviment 5 Estrelles més enllà dels Apenins.

Segons les previsions de la Comissió Europea, el dèficit públic de França, en comptes de minvar, va créixer fins al 4,3% del PIB el 2014 (davant del 4,1% del 2013). Excepte en l'arrencada de la crisi, el desajustament dels comptes públics francesos no va ser gaire gran (entre el 5% i el 4% del PIB), però París va fer valer el seu pes polític i es va resistir sempre a prendre mesures fiscals extremes. Això i el lleu creixement dels últims anys explica que el dèficit amb prou feines s'hagi reduït durant els últims tres anys, contravenint les exigències de la Comissió.

"França és el cas més complicat que hem discutit avui. És clar que ha d'accelerar els seus esforços tant en el pla de reformes estructurals com en el fiscal", va dir el vicepresident de la Comissió Europea per a l'euro, Valdis Dombrovskis. A canvi d'aquest tracte més suau, Brussel·les reclama a París més reformes fiscals i que es comprometi a un ajust estructural dels comptes públics. La Comissió tampoc farà exigències addicionals a Bèlgica i Itàlia, malgrat els seus evidents problemes per reduir el deute públic.

En el cas d'Espanya, ara com ara, no hi ha novetat: amb un dèficit proper al 5,5% del PIB el 2014 després d'un ajust tremend (el desfasament estava en el 9% del PIB el 2011), que va contribuir a provocar una segona recessió i destruir un altre milió d'ocupacions, la Comissió li segueix exigint que arribi a l'objectiu de dèficit del 3% el 2016. "A Espanya hi ha hagut millores, però encara hi ha riscos", va dir en roda de premsa el comissari europeu d'Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, que va precisar que el país seguirà sent sotmès a la supervisió comunitària.