_
_
_
_

De professió, doula

Paca Muñoz, que ha acompanyat 200 embarassades, explica en què consisteix la seva feina després del dur informe del sector de la infermeria

La doula Paca Muñoz a casa seva amb una de les 200 dones a les quals ha acompanyat en embarassos i parts.
La doula Paca Muñoz a casa seva amb una de les 200 dones a les quals ha acompanyat en embarassos i parts.Samuel Sanchez

Després d'un parell d'hores d'entrevista a casa seva, arriba l'hora de dinar. Paca Muñoz, doula des de fa sis anys, m'ofereix amablement:

— Et preparo un remenat?

— De placenta...?!

L'acudit fàcil sura un segon en la bonica cuina del pis madrileny de la doula. I llavors la Paca deixa anar una riallada sincera. “Just aquí en tinc una mica!”, fa broma fent posat d'obrir la nevera.

“No posem ni el

L'humor guanya “la tristesa” que va sentir després de la presentació dilluns d'un dur informe del Consell General d'Infermeria que denuncia el perillós intrusisme de les doules (assistents sense titulació oficial que proporcionen suport físic i emocional a les dones durant l'embaràs, el part i el postpart). Les acusen d'oferir, sense formació sanitària, serveis propis de les llevadores. A més, en la roda de premsa els portaveus d'infermeria van treure material que no apareix en l'informe i van assegurar que les doules practiquen “ritus sectaris”, com cremar el cordó umbilical amb una espelma i “fomenten el canibalisme”, ja que forcen les dones a menjar-se la placenta.

Más información
Les infermeres denuncien les doules per exercir com a falses llevadores
Informe sobre les doules del Consell General d'Infermeria (en castellà)

“Forçar? Mai”, respon la Paca, llicenciada en Psicologia, que ha “acompanyat" unes 200 dones en parts (la majori, domiciliaris i sempre assistits per una llevadora). “Una doula no dóna consells; el que fem és escoltar què necessita la mare”. Cremar el cordó ho ha vist només en un vídeo de YouTube. No obstant això, un 40% de les mares que ha dit que sí que li van demanar menjar-se la placenta. Ella no ho proposa, però els hi prepara si ho demanen. “Un trosset així”, explica pessigant-se la punta del menovell, “dins d'un batut de fruites”. Ho explica sense floritures. “Jo entenc que és molt fort”, somriu. No s'esforça gaire a justificar-ho (“un metge a les Canàries n'està investigant els beneficis, però encara no hi ha res concloent...”). No parla de cultures ancestrals, deesses, ni la mare terra. No ens fa un sermó. Comprèn que el seu interlocutor ho vegi molt estrany i no intenta convèncer-lo.

Totes les doules consultades arran de l'informe repeteixen el mateix mantra: “Efectivament, no som professionals sanitàries. Per això no fem diagnòstics, no proposem tractaments, no fem tactes, ni exploracions, no assistim parts soles. No prenem la tensió ni posem el termòmetre”, diu la Paca. Que no són personal sanitari és el segon punt del codi ètic de l'Associació Espanyola de Doules. “Algunes s'extralimiten, però no és el normal”.

“En l’informe que ha sortit les dones semblem ximples”, opina una mare

Llavors, què fa una doula? La Paca treu una llista en Word amb una vintena de punts. Van des d'“informar objectivament” i “comunicar des del respecte”, a “mirar als ulls” i “donar la mà”. Les llevadores pensen, no obstant això, que l'ofici de doula en si creua una línia. “Què és ‘informar objectivament’?”, es pregunta Isabel Salgado, del Col·legi Oficial d'Infermes i Infermeres de Barcelona. “Els consells de salut són un acte sanitari, no els hauria de donar qualsevol... Per exemple, si ajuden la dona a escollir hospital, com saps quins interessos poden tenir?”.

“Jo m'atabalo molt, necessitava un acompanyament emocional”, explica l'Ana, nom fictici d'una professora d'institut de 37 anys que va parir amb la Paca a l'Hospital de Torrejón (Madrid), conegut pel seu programa de part respectat. “Ella ens va passar el protocol de tots els hospitals i nosaltres vam triar el que més ens va agradar. A més, la Paca ens va explicar que allà posaven catifa vermella a les doules”, explica (aquest diari ha intentat sense èxit parlar amb alguna llevadora d'aquest hospital a través del seu departament de premsa). “En el part, la doula no es va pronunciar mai, ni quan me'l van programar, ni quan vaig demanar epidural... El ginecòleg i les llevadores decidien, mentre la Paca respirava amb mi... En aquest informe que ha sortit sembla que les dones som ximples i no sabem prendre les nostres pròpies decisions”, opina.

Paca Muñoz, doula, escoltant una embarassada.
Paca Muñoz, doula, escoltant una embarassada.samuel sánchez

Com moltes doules —del grec 'serventa de la dona'—, la Paca va decidir fer un gir a la seva vida després de quedar-se embarassada. “Tenia una feina molt estressant en el camp de la prevenció social, així que la vaig deixar”. Amb temps entre les mans, va començar amb un curs de musicoteràpia i va acabar parint en una banyera. “Aquesta no pot ser l'única vegada”, va pensar. Al cap de tres anys criant i de “totes les reunions de la Lliga de la Llet”, va veure que les altres mares buscaven suport en ella. A la fira Biocultura va topar amb la xerrada d'una doula. “Tanca els ulls i pensa en un bosc”, diu de sobte aquesta sevillana de 45 anys i rínxols entrecanosos esvalotats, tancant efectivament els ulls. "No has entrat mai al bosc, però hi ha algú que el coneix bé, i és al teu costat”. Així va començar aquella xerrada la doula Ileana Rota: “Quan va acabar vaig anar directa a preguntar-li, ‘On cal pagar per dedicar-se a això?'”.

A l'acadèmia de ioga i altres activitats Nagual. Uns 2.000 euros per un curs de 10 caps de setmana durant un any. Ara la Paca imparteix classe allà amb llevadores, fisioterapeutes, nutricionistes i ginecòlegs. Fa uns tres acompanyaments al mes, pels quals cobra entre 500 i 800 euros (de quatre a sis setmanes de suport o més). Abans del part, tranquil·litza, passeja o atén les trucades de l'embarassada. I després del part? “Acostumo acabar netejant-los la cuina...”, riu la Paca. “I després faig te i m'assec a xerrar amb elles: 'Com ho portes?', 'què necessites?'”. Després de pagar autònoms li queda un sou “una mica més que de mileurista”.

“Hi ha casos de males pràctiques”

Elena Sevillano / P. G

“Falses llevadores” que atenen parts soles o diuen que no facis cas del metge. L'informe del Consell General d'Infermeria sobre les 547 doules que exerceixen a España ha fet saltar les alarmes. “Tot el que és competència de la llevadora, la doula no ho pot fer, però és cert que algunes creuen la línia”, admet Clara Vergés, de l'associació catalana Mares Doules. Per això, moltes doules demanen que es reguli el seu ofici i la seva formació. “Hem tingut casos d'intrusisme i males pràctiques en l'associació i les hem expulsat; la nostra feina és acompanyar i res més”.

"Fins i tot l'acompanyament l'hauria de fer la llevadora", opina Isabel Salgado, del Col·legi d'Infermers i d'Infermeres de Barcelona. En la pràctica les dones de part passen hores soles als hospitals. "Caldria reflexionar llavors sobre el temps que les llevadores tenen per estar amb les mares, perquè és terrible que elles hagin de pagar-se una companyia". La picabaralla té, a més a més, un component econòmic, segons Salgado: "Hi ha llevadores que ofereixen atenció domiciliària i sí que estan preparades per a això". Aquests serveis surten entre 40 i 60 euros l'hora.

La proliferació de doules es deu, segons Ibone Olza, psiquiatre perinatal, “al buit que hi ha en l'atenció a l'embaràs i a la falta de polítiques socials que ajudin la maternitat”. “La doula cobreix un buit causat per la falta de xarxa social per a les mares i la medicalització creixent de l'embaràs i del part, així com de l'atenció escassa o nul·la a la salut mental en el procés”.

“No he tingut mai tensió amb les llevadores amb qui he treballat”, diu amb la seva veu pausada. No obstant això, és fàcil imaginar la delicada diplomàcia que sura en una sala de parts amb mare, parella, ginecòleg, llevadores, auxiliars i, per acabar-ho d'adobar, una doula... mossegant-se la llengua? “No, dona... Acompanyar és un exercici d'empatia i humilitat”, diu la Paca. La doula a la sala de parts és com un ninja: “Una presència silenciosa, sense opinions, que respira amb la mare, li toca un braç...”. La Paca posa una mà sobre el braç de la seva interlocutora i mou el cap de costat. D'acord. Però, Paca, de debò, les sales de parts no són tot harmonia, de vegades les dones volen coses que no vol el personal sanitari... “Jo no entro en aquestes qüestions, però valido la mare en la seva negociació”, respon. Un exemple: dona amb cesària i bessons nounats que vol l'alta voluntària perquè l'han separat dels nadons. “Vés a parlar amb les infermeres”, li va demanar. “Però jo no puc interferir així en una decisió mèdica, ni tampoc fer de mediadora entre llevadora i pacient”, diu la doula. “Així que li vaig posar l'aparell a la mà i li vaig dir: ‘Ets forta. Estic amb tu. No estàs boja. Digues el que penses'”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_