La precampanya posa Podem i IU al límit de la declaració de guerra

Podem i Esquerra Unida han estat al límit aquesta setmana d'una declaració de guerra en un clima que ja fa olor de campanya electoral. El líder de la formació morada, Pablo Iglesias, i el coordinador de la federació, Cayo Lara, s'han creuat obertament acusacions que suposen una esmena a la totalitat dels seus respectius projectes. Mentrestant, el sector d'Alberto Garzón, candidat d'IU a la Presidència del Govern, intenta salvar aquesta relació centrant-se en el debat sobre convergència i possibles pactes, i recordant que les dues formacions tenen un enemic comú: el bipartidisme i el Partit Popular.

Lara va recollir a principis de setmana el desafiament d'Iglesias. El secretari general de Podem va llançar diumenge passat una dura crítica al plantejament de l'esquerra tradicional, que, va dir, se sent “còmoda” sent fidel als seus principis i, per tant, no té ambició de governar. El coordinador federal d'IU va interpretar aquest missatge com una declaració d'hostilitats.

Lara està convençut que hi ha una operació en marxa per descompondre la seva formació. Primer va parlar d'“OPA hostil”. “Volen els vots del PSOE i els quadres d'IU. No és ètic”, va emfatitzar. Dijous passat va tornar a la càrrega i va acusar la direcció del nou partit, que fa un any va explorar un pacte amb IU i va rebre un cop de porta, de temptar militants i càrrecs de la federació per “canviar de nau”.

El focus del debat que divideix la direcció de la coalició gira entorn de la convergència. És beneficiós seguir buscant una aliança electoral amb Podem abans de les eleccions? Hi ha un sector de la vella guàrdia, més vinculat a la figura de Lara —que cohabitarà amb Garzón fins a l'assemblea del 2016— que vol protegir les sigles d'IU. Davant tenen molts dirigents que entenen que l'única sortida a un desastre electoral passa per la convergència i les candidatures d'“unitat popular”. En aquest context, hi ha els que acusen Garzón de ser un cavall de Troia de Podem dins de l'organització. El diputat malagueny ha assegurat en repetides ocasions a EL PAÍS que aquest no és el seu pla, i recorda que Podem “no és un enemic, sinó un projecte polític diferent” del seu.

Les diferències en el debat sobre confluència van ser un dels motius que van portar Tania Sánchez, excandidata a la Comunitat de Madrid, a trencar amb la federació fa deu dies. Aquest episodi, amb una forta càrrega simbòlica, va acabar de remoure les aigües. Divendres, la direcció d'IU va mantenir una reunió amb totes les federacions en la qual va reconèixer “l'existència de realitats diferents en la construcció de la convergència”. A la capital, el debat passa per integrar-se a la candidatura municipal acordada per Podem i la plataforma Guanyem. Així, la direcció considera que “davant aquesta diversitat de plantejaments, ha de participar en tots aquells processos de confluència que suposin una alternativa real al bipartidisme”. I, per donar sortida al plantejament defensat per Garzón, va establir que els militants de la formació aprovin, a cada territori, aquests possibles acords a través de referèndum.