Un pas necessari
La treva a Ucraïna és imprescindible per iniciar un procés de pau que es preveu llarg
L'acord d'un alto el foc entre el Govern d'Ucraïna i la guerrilla separatista prorussa assolit la matinada de dijous és el punt de partida imprescindible per a una resolució pacífica d'un conflicte que ja ha causat a l'est d'Europa 5.000 morts i 1.200.000 refugiats. No hi ha dubte que el cessament de les hostilitats és una bona notícia, perquè desbloqueja una perillosa situació d'enfrontament –susceptible de derivar en un xoc directe– entre Rússia i diversos països de l'OTAN. Però es tracta només d'un primer pas en un llarg i complicat procés que encara ha de continuar.
Editorials anteriors
Hi ha nombroses qüestions sense resoldre, entre les quals la depuració de responsabilitats per les violacions dels drets humans perpetrades a l'est d'Ucraïna; que s'aclareixi l'abatiment d'un avió de passatgers quan sobrevolava la zona el juliol del 2014 –i s'adoptin les mesures oportunes contra els responsables–; i la invasió i annexió de Crimea per part de Rússia. I la principal: el dret d'Ucraïna com a país independent a escollir el seu model de govern i les organitzacions internacionals a les quals vol pertànyer.
La delicadesa del moment –i l'alarma que havia suscitat a Europa– ha quedat demostrada per les 15 hores de negociacions a la capital de Bielorússia, Minsk, en les quals van estar implicats personalment la cancellera alemanya i els presidents de Rússia, Ucraïna i França. Cal subratllar positivament el fet que, a l'hora de la veritat, l'eix franco-alemany continua tenint un paper fonamental en la construcció europea. Angela Merkel i François Hollande han tancat files en una complicadíssima negociació en què hi havia molt a perdre; i n'emergeixen com a estadistes. Quan es refermen les veus que posen en qüestió, des d'extrems oposats, la utilitat del projecte europeu, tots dos mandataris han demostrat els avantatges –posar les bases per frenar una guerra que creixia pràcticament en territori europeu– de l'estreta relació entre alemanys i francesos.
Per la seva banda, Vladímir Putin sembla decidit a posar fre, almenys temporalment, a les accions de la guerrilla separatista prorussa, que queda retratada a Minsk com una titella a les ordres dels interessos estratègics de Moscou a la zona.
Ara toca millorar les deplorables condicions en què ha quedat l'est del país i ajudar urgentment l'economia d'Ucraïna, enfonsada des que va començar el conflicte amb Rússia. El rescat de 17.200 milions de dòlars aprovat per l'FMI és un punt de partida al qual ha de seguir un suport decidit de la UE per millorar el nivell de vida dels ucraïnesos. Kíev ha d'abordar amb urgència un profund programa de reformes econòmiques i institucionals; i ha de fer-ho en la seguretat que això no és només la seva aposta per la democràcia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.