La crisi ucraïnesa, un desacord més entre Alemanya i els EUA

Barack Obama i Angela Merkel parlaran aquest dilluns a la Casa Blanca de la guerra contra el gihadisme, la situació econòmica europea i el G-7 del juny. Però per sobre de tot destacarà l'últim intent de pacificar Ucraïna, que culminarà dimecres a Minsk en una cimera quadripartida. A Washington, els líders dels EUA i Alemanya tindran l'ocasió d'abordar les seves diferències, no només pel que fa a la guerra no declarada a Ucraïna, sinó també per aspectes tan diversos com les receptes per treure Grècia de la crisi o la política de protecció de dades.

Fa temps que les relacions entre la superpotència mundial i la primera economia europea no són bones, però la Conferència de Seguretat que aquest cap de setmana s'ha celebrat a Munic ha servit com a termòmetre del moment. I la temperatura és molt alta. El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va mirar de rebaixar-la aquest diumenge després d'una intervenció més acalorada del vicepresident Joe Biden i de les discussions fervents que es van celebrar a porta tancada sobre la conveniència d'armar Kíev o no.

La insistència de Biden en el dret dels ucraïnesos a defensar-se contrastava amb el rebuig categòric expressat abans per Merkel i la seva ministra de Defensa, Ursula von der Leyen, a enviar més armes a la regió. El discurs del vicepresident no va deixar gaire bon sabor de boca entre els polítics alemanys consultats. Fonts parlamentàries consideren “maldestres” alguns dels seus passatges —com per exemple criticar la corrupció a Rússia, però no fer-ho amb la que rosega Ucraïna— per subministrar gratis arguments a la propaganda del Kremlin. La mateixa font admet que les relacions dels dos països travessen una fase difícil, en què la desconfiança mútua no deixa de créixer.

Després de les paraules de Biden i, sobretot, dels falcons republicans John McCain i Lindsey Graham, que van retreure a Merkel donar l'esquena al poble ucraïnès, no tenir-ne “ni idea”, actuar com els aliats enfront de Hitler als anys trenta i unes quantes de fresques més, Kerry va relaxar l'ambient. “Estem units. Hem tingut discussions, però de naturalesa tàctica, no estratègica. Tots estem d'acord en l'objectiu final”, va dir a Munic, assegut al costat dels seus col·legues alemany, Frank-Walter Steinmeier, i francès, Laurent Fabius.

“Rebutgem l'estil de testosterona de Putin; per això no volem enviar-hi armes. Amb els EUA tenim enormes diferències en temes molt diversos, però això no ens fa oblidar l'estreta cooperació que ens uneix amb ells”, explica Omid Nouripour, portaveu d'afers exteriors dels Verds.

Aquestes altres divergències de les quals parla Nouripour van tornar a quedar de manifest fa només una setmana. En una entrevista a la CNN, Obama es va mostrar comprensiu amb les tesis del nou Govern grec i va aprofitar, a més, l'ocasió per llançar un dard poc dissimulat a Merkel i les seves polítiques d'austeritat. “No es pot estar pressionant un país que s'enfonsa en la depressió. La població grega s'ho està passant molt malament”, va dir el president nord-americà.

“L'eix franco-alemany passa moments dolents, però es recuperarà perquè és fonamental per a tots dos. Més em sorprèn com n'estan de deteriorades les relacions entre Berlín i Washington”, assenyalaven fa uns dies fonts diplomàtiques. La situació actual s'explica per una barreja de desinterès americà i desconfiança alemanya: fa temps que els EUA prefereixen mirar cap al Pacífic que cap a la vella Europa; i a Berlín encara pesa l'escàndol revelat per l'exespia Edward Snowden, segons el qual la Fiscalia alemanya encara investiga les escoltes al mòbil de Merkel. En el fons, també hi influeix la relació una miqueta bipolar que els alemanys tenen amb l'amic americà, que passa per fases d'amor —primera elecció d'Obama— intercalades amb d'altres d'odi —guerra de l'Iraq—. Aquest vincle visceral també es detecta en l'apassionat debat que viu el país sobre l'acord comercial entre la UE i els EUA que divideix en dos, entre altres partits, els socialdemòcrates.

Potser la clau que explica la perspectiva diferent amb què es veuen els problemes amb el Kremlin des de Washington i des de Berlín la va donar ahir el ministre Steinmeier. “Em pregunten si Putin podrà ser el nostre amic, soci, rival o enemic”, va començar el polític socialdemòcrata. La seva resposta és que, passi el que passi, només es pot assegurar una cosa: que continuarà sent el seu veí.